«Un home mai hauria de fer servir camisa de màniga curta»

A la seva capsa de Pandora hi deu haver molts secrets.

I hi seguiran. Pel carrer mai saludo un client si no s’acosta ell primer. Tot i això, li explicaré una anècdota: una senyora, el marit de la qual vestia, va venir a veure’m acompanyada d’un noi jove que vaig pensar que era el seu fill. Però no, es van tancar a l’emprovador i durant 20 minuts vaig esperar a fora intentant que ningú s’acostés i escoltés els gemecs.

He sentit que ha vestit Joan Carles, el rei emèrit.

Mai ho he dit. Ha de ser un rumor perquè m’han vist xerrar amb ell en alguna regata. Hi ha llocs a Madrid que diuen ser sastres seus i això és fals. Ell s’ha vestit on ha volgut i sense assessor, i sempre ha anat impecable. Com va l’actual Rei, Felip VI, impecable.

Si li demano noms de famosos ben vestits...

Andrés Velencoso sempre va adequadament per a l’ocasió, George Clooney, Brad Pitt, Tom Hiddleston... Elton John em sembla coherent amb el seu estatus.

Quina peça mai hauria de tenir un home al seu armari?

La camisa de màniga curta, tant si s’utilitza jaqueta com si no. Diuen que és per la calor, però si estem parlant de mig pam de teixit! Resulta més elegant de màniga llarga arremangada fins als colzes. I la blanca és la més elegant, tot i que els italians durant uns anys van posar de moda la blava amb jaqueta color camel.

Quan augmenten les temperatures s’escurcen els baixos dels pantalons i apareixen els pirates, les bermudes...

És diferent, això és moda. Vaig tenir un client que sempre els volia molt curts i em va dir «jo venc sabates i sempre porto un mitjó de cada color, així miren cap avall». El llarg dels pantalons depèn molt de l’ample del camal, com més estret, més curt.

Parli’m dels vestits de cerimònia.

El jaqué és una bona opció. Si dividim Espanya per la meitat, la part de dalt el demana gris i la de baix, negre i si és un nuvi pot ser blau. M’agrada molt l’armilla, i ara es pot portar estampada, sense problemes. El frac, elegantíssim i en desús, és només per a directors d’orquestra o per a un Rei llevat que vesteixi de militar amb totes les seves medalles.

L’esmòquing?

És vestit de festa i sempre s’ha de portar amb corbata de llacet, però mai com a abillament de cerimònia, no sigui que confonguin el nuvi amb un cambrer. Cada peça requereix una ocasió. No es pot anar amb xandall al Liceu o amb un esmòquing a fer esport.

Corbata o corbata de llacet?

Depèn. La corbata de llacet és típica de metges perquè en ajupir-se sobre el pacient no hi ha perill que l’hi refregui. És curiós que els polítics de dretes sempre porten corbates Hermès, quan hi ha marques com Tom Ford, Zegna i Dolce & Gabbana que tenen fantàstiques col·leccions, fins i tot Versace tot i que sigui peça d’un dia. 

Recuperaria el barret?

M’encanta, és una peça elegant, a l’estiu un Panamà és fantàstic i combina amb tot. La gorra no m’agrada gens.

La moda, és proporció i ocasió?

Sens dubte, i també és criteri, i el bon gust depèn d’aquest criteri. Per exemple, utilitzar una jaqueta d’una talla inferior a la necessària pot ser molt incòmode, però la moda sovint s’imposa. Per cert, per a la comoditat extrema hi ha el jersei, no la jaqueta.

També influeix en les professions.

Clar, no puc vestir igual un arquitecte que un advocat, ni un advocat laboralista igual que un penalista. La sabateria és la part menys tirana de la moda. Ha patit un canvi important, es pot utilitzar vestit amb sabata esportiva.

Ha viatjat molt per atendre els seus clients?

Molt. Per exemple, m’he cuidat durant nou anys de la imatge del que va ser president del Turkmenistan, Gurbanguly Berdimuhamedow, i probablement seguiria si no m’hagués aturat un càncer.

Un exemple de famós objectivament mal vestit?

Malament no diria, però Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol, necessita un bon assessor d’imatge. La indumentària és un llenguatge i transmet un missatge, i és la targeta de visita en un primer impacte. El criteri en el fet de vestir està de baixa. Sobretot a Barcelona, on s’ha donat obertura a molts temes que han acabat amb el bon estil.

S’ha perdut qualitat en els teixits o en la confecció?

Es continuen fent qualitats de teixit molt bones a Anglaterra i a Itàlia. Fa poc em van ensenyar un mostrari xinès increïble, però investigant vaig descobrir que estan fabricant a Itàlia perquè aquests mateixos xinesos n’han comprat les fàbriques. La confecció és la que ha perdut.

Europa té un futur tèxtil?

Molt negre. Un fabricant italià de teixit pot treure a l’any cinc o sis milions de metres, i els xinesos en fabriquen 150 milions. Els hindús, el mateix. L’índia Raymond, l’empresa més gran del món en vestits, fabrica 20.000 vestits diaris per a diferents marques. No es pot competir amb això.

No l’esgota cuidar sempre la imatge?

No, i no entenc la gent que no li interessa la seva imatge. Una cosa curiosa: quan estava totalment actiu vestia molt clàssic. Des que sé que tinc càncer veig la vida en color, porto camises estampades i mitjons amb dibuixos. 

Subscriu-te per seguir llegint