«Hi ha molt desconeixement al darrere del diamant»

L'empresa de Carlos Soler Cabot és l’única espanyola que forma part de la Borsa del diamant d’Anvers (Bèlgica), la més important del món, i és membre numerat i titulat del Consell Superior del Diamant. La seva marca ha estat sempre lligada a la cultura, no en va el seu besavi, Joaquín Cabot, va ser un dels fundadors del Palau de la Música Catalana, així com també de la Fira de Mostres (1920) i un cotitzat joier de la Belle Èpoque.

Va arribar a la joieria per tradició?

El 2006, em vaig incorporar al negoci familiar com a espectador. En aquell moment era una joieria multimarca i competíem amb altres que feien descomptes incomprensibles, tres rellotges al preu d’un. Vaig convèncer el meu pare que tornéssim als orígens, al disseny i producció de les nostres pròpies joies.

Per què el diamant?

Hi ha molt desconeixement i molta tècnica al darrere. És la pedra més valuosa i té un recorregut important. El volum que movia d’acord amb els quirats em va convèncer de ficar-m’hi de ple. Cal vendre 15 rellotges per obtenir el benefici que dona un diamant de tres quirats.

Què suposa tenir despatx a la Borsa belga?

Que vaig a la font, a l’origen. La informació és veraç, tot això em permet l’accés directe a les millors pedres i així puc oferir-les sense encarir els preus. La competència amb Àsia és ferotge, per tant cal moure’s.

Com diria que s’identifica un bon diamant?

Els nostres porten el segell encunyat, però es necessiten les quatre C: colour (color) clarity (puresa) carat (pes, cinc quirats són un gram) i cut (talla). Partint d’això s’obté el certificat HRD del Consell Superior del Diamant. Hi hauria una cinquena C: confiança en un expert, que és fonamental.

Com explica la sostenibilitat i l’explotació humana en aquest sector?

És un tema complex. Quan es va firmar la pau a Sierra Leone es va crear el Certificat Kimberly i aquest va ser un gran èxit. Significa que quan estàs en una mina treus el diamant i al moment l’has de pesar, i hi ha una persona del govern que immediatament el registra. A l’aeroport tenen les dades i han de coincidir.

Tots es registren?

Hi ha gent que no el pesa, és clar, o que el treu d’estraperlo, però certament és una cosa molt seriosa, se la juguen completament. Explotació humana? Els salaris són molt baixos, però proporcionats a la vida del país d’origen i molt per sobre dels que treballen en altres llocs. Hi ha una regulació diferent en cada lloc.

Ha visitat les mines?

A Sierra Leone he estat a la del riu. Allà el diamant és una pedra transparent que s’erosiona i és més fàcil de veure la seva puresa. Només s’hi pot accedir si es compta amb una acreditació. Al trepitjar Sierra Leone, un home que deia ser d’immigració em va intentar subornar per deixar-me passar o em ficava a la presó. Vaig trucar al Ministre de Mines, em va identificar i llavors l’home em va demanar una coca-cola, per rascar alguna cosa.

Parlem sempre de diamants naturals?

Sí, només tractem aquest, que es troba a les mines del Canadà, l’Àfrica, Sierra Leone, Rússia, Sud-amèrica... Austràlia té els diamants roses. Es pot pensar que tenen un elevat cost humà, però els artificials tenen un cost energètic que al final repercuteix en l’humà i, a més, es devaluen.

Què passa amb el color? Ha parlat del diamant rosa.

Els de color són els Fancy, els de més valor i els millors del món. N’hi ha de grocs, de to cognac, de blaus, però el rosa és el millor, el més valorat. En canvi el negre és industrial, carbonitzat i fumat. Hi ha campanyes que ofereixen diamants a 3.000 euros, però el més important és que no s’enganyi el client.

Moltes anècdotes en terra africà?

Moltes. Per exemple, estàvem jugant al Blackjack i vam guanyar, i al cap de quatre dies una noia ens va preguntar com havíem aconseguit guanyar si els xinesos, que són els propietaris del casino, treuen les Q de les baralles de cartes.

Resulta perillós?

En aquest negoci cal anar amb moltes garanties, ja que de cada deu informacions, nou són falses. He sentit por física a Sierra Leone un dia que es va espatllar el turbo del 4x4 i ens vam veure embolicats enmig d’un fum negre al mig de qui sap on. El cotxe va quedar inservible i nosaltres portàvem a sobre una autèntica fortuna en diamants.

Quines mesures pren quan hi va?

El pitjor a l’Àfrica és la malària i allà moren moltes persones a causa d’aquest mal. Les pastilles són fortes, et destrossen el fetge i si beus alguna cosa d’alcohol veus les estrelles. És un medicament de l’exèrcit.

Els seus avantpassats estaven vinculats a la cultura de Barcelona. Vostè també?

M’interessen l’arquitectura i la decoració i la bellesa per sobre de l’estètica. M’agrada el modernisme i crec que Barcelona li dona mil voltes a París pel que fa a això. Em sembla molt valuosa l’artesania, cada dia n’hi ha menys i des de les institucions haurien de promoure la gent que és hàbil amb les mans a l’hora de manufacturar. En aquest sentit, s’ha de saber muntar una joia, executar peces que de vegades són molt complexes. Els detalls són la clau d’una bona peça.

«Montserrat Caballé deia: ‘Vull una cosa aparent però no molt cara’»

Em cita algun client famós?

Montserrat Caballé deia: «Vull una cosa aparent però que no sigui gaire cara». El govern rus li va regalar un diamant groc, el va portar i li vam fer la muntura, i va dir que Putin havia quedat al·lucinat. També Rafa Nadal, Josep Maria Flotats i últimament hem fet les aliances del casament de Rigoberta Bandini.

Quina dona li agradaria tenir de prescriptora?

A Meryl Strepp, per la seva elegant maduresa, o també a Marion Cotillard per la seva sensualitat.

Via: El Periódico