«L’Ozempic és una porta de sortida de l’obesitat amb riscos»

L’èxit de l’Ozempic, el medicament més famós entre els agonistes del GLP-1, ha convertit l’empresa que el fabrica, la danesa Novo Nordisk, en la més valuosa d’Europa. Si amb aquesta dada no n’hi ha prou per entendre la revolució que representa la nova generació de fàrmacs contra l’obesitat, el llibre del periodista britànic Johann Hari (Glasgow, 1979) Adelgazar a cualquier precio (Península) pot ajudar a fer-ho. Hari, autor de best-sellers com El valor de la atención, compara en aquesta entrevista l’impacte de l’Ozempic amb el del domini del foc o la píndola anticonceptiva. Ell fa dos anys que en pren.

El dia del seu aniversari, menjarà pastís per celebrar-ho?

No, ja no puc menjar pastís. És una bogeria, és un sentiment increïble. És estranyíssim perquè quan estàs fent dieta et ve de gust anar al Kentucky Fried Chicken, o un pastís, però aquests medicaments nous no funcionen així. Simplement no vols menjar aquestes coses. Mai oblidaré el segon dia després de començar a prendre l’Ozempic. Estava estirat al llit i vaig pensar: ‘Sento una cosa molt estranya’. No tenia gana. No m’havia passat mai. Vaig anar a un restaurant, vaig entrar i vaig demanar el que solia demanar cada matí. Un roll de pollastre enorme amb maionesa. I aquell matí hi vaig fer tres mossegades i ja no tenia més gana.

Segons les autoritats espanyoles, l’obesitat no és una malaltia. Hi està d’acord?

És complex. Si tens obesitat tens moltes més possibilitats de desenvolupar malalties greus. Així que pot ser que no ho sigui, però fa més probable que desenvolupis altres malalties. La persona mitjana que pren Ozempic perd un 15% del seu pes. La pròxima generació d’aquests medicaments, que estarà disponible aquest any, permetrà perdre fins a un 24%. Una part dels nens a Espanya tenen obesitat, i la xifra s’està incrementant. Hem de comparar els riscos de l’obesitat amb els de prendre aquest fàrmac.

Una de les paraules clau del llibre és «sacietat». Per què creu que fa 40 anys que consumim uns aliments que erosionen la nostra sensació de sacietat de manera sistemàtica?

Aquests nous fàrmacs et tornen el sentit de la sacietat. Quan vaig començar a prendre Ozempic em vaig adonar que no recordava haver-me sentit ple mai a la vida. Un 20% de la població americana està prenent el medicament, a Espanya no trigarà a passar. És una revolució enorme. És una mica com la píndola anticonceptiva. Recomano als lectors espanyols googlejar fotografies de platges a Espanya de l’any que vaig néixer, el 1979. S’adonaran que no tenen el mateix aspecte que nosaltres. Tothom era prim. Hi ha hagut una explosió de l’obesitat a gran part del món desenvolupat. L’obesitat sempre havia sigut rara, i en la nostra època s’ha triplicat. La causa és que hem passat de menjar aliments frescos a consumir menjar processat i ultraprocessat, construït a base de químics en fàbriques, i que ha creat una mena de forat de gana dins nostre. No sabem ben bé quan parar i per això mengem de més.

Per què diu al llibre que se sentia un estafador cada vegada que s’injectava Ozempic?

Quan jo vaig començar a prendre’n, ja quedava clar que si ets obès, la teva salut millora molt. Però jo sentia que feia trampa. Crec que està profundament relacionat amb com pensem en l’obesitat. Al segle VI el papa Gregori I va posar la gola entre els pecats capitals. La idea que estar gras és un pecat està molt arrelada a la nostra cultura. El meu llibre l’ha patrocinat molt Oprah Winfrey, i la gent l’aplaudia quan ella feia dieta, però quan admetia que prenia aquests medicaments li deien que feia trampa. L’obesitat no és un pecat. El motiu pel qual al Japó no hi ha obesitat i a Espanya sí no és que a Espanya siguin més pecadors. Hem de desafiar aquestes idees antigues i pensar en l’obesitat d’una manera més compassiva i intel·ligent. Tots ens hem criat en una mena de trampa, i aquests fàrmacs són una porta de sortida amb riscos.

Tot i que insisteix que no vol prendre partit, el preocupa haver donat una visió massa positiva de l’Ozempic?

Aquests medicaments tenen beneficis enormes i riscos bastant tenebrosos. Al llibre parlo de 12 grans riscos. Càncer de tiroide, depressió, com es relaciona amb l’anorèxia... Hi ha una sèrie de riscos que cal sospesar contra el risc d’estar obès. Aquests fàrmacs són tan potents que hi penso com si fossin la capacitat de controlar el foc. És meravellós i perillós. És un moment trencador molt potent, és una invenció tan potent que s’utilitzarà per fer el bé i per fer el mal. Tothom qui pensi prendre aquests fàrmacs haurà de sospesar aquests riscos. La dieta i l’exercici només funcionen a llarg termini per a un 15% de la gent, i per a la resta cal pensar en una solució. Jo estic molt a favor del moviment de positivitat corporal. El body shaming és totalment contraproduent, no s’aconsegueix que la gent es cuidi més fent que odiïn el seu cos. Si els insults solucionessin l’obesitat, no hi hauria obesitat. Però no és cert que l’obesitat no tingui cap efecte en la salut. La ciència és implacablement clara.

En algun moment compara les indústries tabaquera i alimentària. Creu que han fet un mal similar a la societat?

Sí. Crec que hi ha una connexió molt pròxima. Fa poc vaig veure una foto de la meva mare fumant quan ella tenia 10 anys, i una altra en la qual recolzava el cendrer en la meva panxeta de nadó. Quan li vaig ensenyar aquesta foto em va dir que és que jo era un nadó molt difícil. D’aquí 30 o 40 anys probablement mirem enrere i veiem donar menjar processat a nadons amb la mateixa repulsió i el mateix alarmisme. Les conseqüències sobre la nostra salut són enormes. La solució a l’obesitat llarg termini no és en aquests fàrmacs. Durant la investigació per al meu llibre vaig anar al Japó, que és l’únic país que s’ha enriquit sense engreixar-se. Tenen un 4% d’obesitat. La solució és que seguim el camí del Japó amb l’alimentació, però per a les persones com jo és massa tard. Jo he menjat muntanyes de menjar ultraprocessat. Gent com jo hem d’escollir.

Quant temps fa que pren Ozempic? Quants quilos ha perdut?

En prenc des de fa dos anys. He perdut 2,5 stones (gairebé 16 quilos). He decidit continuar prenent-ne perquè hi ha molts antecedents de malalties cardiovasculars a la meva família. Però també m’agrada ser més prim, seré sincer. Sis mesos després de començar a prendre’n, el jardiner ‘tio bo’ em va tirar els trastos.