«Seria irreal plantejar que no hi hagi incendis forestals»

Eduard Pla, ambientòleg i investigador del CREAF (Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales), pronunciarà demà (18:30h) la conferència «Boscos, sequera i biodiversitat» a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, dins del programa Bibliosteam , impulsat pel servei de biblioteques de la Diputació de Girona i produït per l’ACDIC.

Per fi tindrem un estiu sense restriccions d’aigua?

No ho sé, el que li puc dir és que estem tenint un hivern hidrològicament més normal que els darrers tres anys. Ara bé, encara ens falta molta aigua per poder veure el final d’aquest episodi.

Té alguna influència l’estalvi d’aigua que puguem fer individualment els ciutadans?

Per adaptar-nos a la nova situació es necessiten molts fronts i, òbviament, l’acció individual suma. Ja que el problema ve de la suma de petits elements, la solució també. Està clar que no és cosa només dels ciutadans, es necessita també una planificació, unes millors infraestructures i una adaptació de la nostra activitat a unes condicions que apunten a una menor disponibilitat d’aigua. Hem basat la nostra manera de funcionar com a societat, la nostra economia, en creure que l’oferta d’aigua és infinita. I estem veient que no és així.

Els recursos naturals són els que ens permeten avançar econòmicament?

El desenvolupament econòmic ha d’anar lligat a la disponibilitat dels recursos, no a l’inrevés.

El desenvolupament econòmic ha d’anar lligat a la disponibilitat dels recursos, no a l’inrevés

Espero que continuï essent vàlid allò que ens van recomanar fa anys de dutxar-nos en parella per estalviar aigua...

(Riallada) Tot suma.

Li he preguntat per si tindrem un estiu sense restriccions. I sense incendis?

Això és més complicat. El foc és un element present des d’antic en el món mediterrani, és intrínsec al nostre clima i als nostres ecosistemes. Per tant, no ens plantegem que no hi hagi incendis forestals, seria irreal. El que preocupa és el fenomen dels grans incendis, que afecten molta superfície i tenen un impacte sobre els humans i el paisatge.

Es poden evitar, aquests incendis?

El canvi climàtic ens empeny cap a unes condicions cada cop més àrides, ja ho estem constatant. I, d’altra banda, cada cop tenim més superfície de bosc. Els dos elements junts ens converteixen en més vulnerables. Per sort, des dels anys 90 no hem patit un episodi de grans incendis, però els estan vivint en altres països. L’amenaça i la vulnerabilitat hi són. Per afrontar aquest escenari necessitem una planificació del territori més profunda, d’acord amb aquest risc.

El canvi climàtic ens empeny cap a unes condicions cada cop més àrides, ja ho estem constatant. I, d’altra banda, cada cop tenim més superfície de bosc. Els dos elements junts ens converteixen en més vulnerable

A què es refereix amb «millor planificació»?

Durant anys hem pensat que la solució era la gestió forestal. Però no n’hi ha prou, també ens cal repensar el territori, en el sentit de promoure més mosaic d’usos agrícoles, ramaders i forestals allà on s’han perdut. I on n’hi ha, mirar de mantenir-los, perquè és la millor estratègia per a tenir un territori més resistent al foc i amb més capacitat de refer-se en cas que aparegui. És a dir: resistència i resiliència. En un escenari canviant com l’actual, ens permetrien tenir una mica més de coixí. No només ens cal la gestió forestal clàssica, sinó també tenir en compte l’agricultura, la ramaderia, etc. És a dir, pensar una mica més a l’engròs.

Agricultura contra el foc?

Un exemple és la recuperació de vinyes al Cap de Creus, que va tenir un paper molt rellevant per aturar el foc que hi va haver allà el febrer de 2022. El foc es va propagar fins que va arribar a una zona de discontinuïtat, que en aquest cas eren les vinyes. Recuperar activitats del sector primari pot ser una estratègia interessant per enfrontar-nos a aquests canvis climàtics.

Està dient que hauríem d’eliminar boscos?

En alguns casos és mantenir allò que ja tenim, i en altres significarà recuperar aprofitaments que hi havia fa dècades. Recuperar zones que havien sigut pastures, que havien sigut agricultura, etc. Naturalment, això no es pot improvisar, s’ha de planificar bé. Segurament a les zones properes a nuclis urbans es podria recuperar aquest mosaic, mentre que a les zones més allunyades, sigui millor preservar el bosc perquè sigui més madur del que és actualment. En alguns casos que hi ha un gran continu de bosc, pot ser interessant obrir-hi petits claps on recuperar agricultura o ramaderia. Seria positiu des del punt de vista de la biodiversitat -perquè trenquen l’homogeneïtat-i alhora per a la prevenció d’incendis. Però no hi ha una recepta única, s’ha de fer allà on sigui avantatjós.

La recuperació de vinyes al Cap de Creus, que va tenir un paper molt rellevant per aturar el foc que hi va haver allà el febrer de 2022

En els incendis als grans parcs naturals americans, hi ha el debat sobre extingir-los o deixar que el foc vagi fent.

Com he dit, el foc és intrínsec als nostres ecosistemes, però el context que comenta és totalment diferent. Nosaltres vivim en un territori absolutament humanitzat i transformat des del neolític. Als EUA es poden plantejar aquests debats i deixen evolucionar els focs d’origen natural, com un element més. Aquí és molt difícil plantejar-ho. Potser en els darrers anys està canviant l’enfocament, i si el foc no sobrepassa uns determinats límits -de superfície, intensitat, etc-, pot ser un element a tenir en compte de cara, per exemple, a obrir espais, que també aporten biodiversitat. Però aquí seria una cosa molt més quirúrgica, no tenim el context dels grans parcs naturals americans, el territori el tenim molt més humanitzat.

Insisteix molt que cal planificar a llarg termini. Vol dir que això s’ha fet mai en aquest país, sigui en l’àmbit que sigui?

Voldria creure que sí. El nou context ens hi empeny, ho vulguem o no. És obvi que el canvi climàtic s’està accelerant, i ens obliga a fer el territori més robust i més resilient. I aquí empenyem tots: diferents sectors socials, ciutadans, la ciència, etc, i crec que d’alguna manera tot això s’acabarà traduint en planificació. És que no hi ha altra opció. Si ho deixem tot a mercè del que vingui i anem improvisant, patirem uns efectes sobre els quals no podrem intervenir perquè siguin més menys controlats. Anirem a cop d’episodi catastròfic. Per tant, vull creure que sí, que aquest context que vivim està fent que hi hagi preocupació i surtin iniciatives a totes les escales, des de la municipal fins a la de país i la global. Els paisatges resilients són una oportunitat per adaptar-nos al canvi climàtic.

Subscriu-te per seguir llegint