«L’olfacte té la capacitat de fer-nos viatjar en el temps i en l’espai»

Ha dit adéu definitivament a la interpretació?

Un actor no deixa mai de ser-ho. A més, tots som actors d’aquesta gran comèdia en què vivim, només que a alguns els paguen per fer el paper i a altres no. Ara bé, és cert que vaig deixar totalment l’escena, tot i que he fet algunes coses molt concretes, perquè m’ho han demanat i en coneixia el responsable. 

L’actuació i les olors estan relacionades: «alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca».

Ha, ha, no havia trobat aquesta connexió. Hi ha força actors que el primer que busquen el perfum o l’olor del personatge. L’olor d’una persona diu moltes coses d’ella. Segons l’olor que facis, canvia la teva actitud amb tu mateix i amb els altres, el poder transformador de les olors és enorme.

Tot el que fem des que ens llevem fins que anem a dormir, és un intent fallit d’oblidar que som animals, que fa molt poc encara anàvem pel món olorant-nos el cul els uns als altres

Com ho va descobrir?

Vaig patir una malaltia neurològica molt estranya que em va fer perdre durant dos anys el sentit de l’olfacte. Més que no percebre olors, amb aquesta malaltia el cervell crea una olor que no existeix. En podríem dir al·lucinacions olfactives.

M’està dient que es va dedicar als perfums... perquè se li va atrofiar l’olfacte?

No m’ho van poder curar del tot, però almenys es va solucionar una mica.

L’olfacte és la ventafocs de tots els sentits?

Sense dubte. Està estudiat i comprovat amb enquestes. Normalment, al voltant del 85% de la gent respon que l’olfacte és el sentit que menys li importaria perdre.

No és el seu cas, intueixo.

Per mi, l’olfacte és vital. Per començar, és el sentit que ens connecta amb l’animal que som. Tot el que fem des que ens llevem fins que anem a dormir, és un intent fallit d’oblidar que som animals, que fa molt poc encara anàvem pel món olorant-nos el cul els uns als altres. 

En el fons, tenir un pam de nas és una meravella, tens una percepció de la vida fantàstica, molt rica

Ja veig que sí, que l’olfacte és important...

L’olfacte ens recorda que som animals, i la humanitat no ho vol recordar, per això el sentit de l’olfacte està tan menyspreat. L’olfacte és bàsic per a la vida, ens connecta amb l’essència del que som i amb el nostre entorn natural. Si no connectem més amb l’entorn natural, durarem molt poc. El planeta no té cap problema, ell continuarà aquí, el problema el tenim nosaltres.

Diuen que l’olfacte és el sentit amb més memòria...

Totalment. És un sentit totalment molecular, cap altre ens connecta de forma tan directa amb el sistema límbic, que gestiona les nostres emocions. Entre les quals, és clar, hi ha la memòria. Per això el sentit de l’olfacte és el més evocador, té la capacitat de fer-nos viatjar en el temps i en l’espai. Tothom ha sentit algun cop l’olor d’alguna àvia o alguna tieta ja morta, en un jersei o una manta, i sembla que estiguis amb aquella persona.

Se sent com el protagonista d’El Perfum?

La vaig llegir més endavant, quan ja cursava perfumeria a Graz, precisament als escenaris del llibre. Jo soc una persona molt més normal, simplement he descobert el poder de l’olfacte que tenim tots i no l’utilitzem.

Per mi no hi ha olors dolentes i bones. Són interessants o no

Així, no coneix cap perfum que ho faci acabar tot en una orgia?

No, però tampoc ho busco (riu). Em conformaria de trobar un perfum que ens ajudés a ser més amables amb els altres i amb el medi, ja en tindria prou. Una orgia d’amabilitat, respecte i humilitat. Si trobés un perfum així, moriria tranquil.

Insisteix molt amb la connexió amb la natura. Aquesta és la tasca de Bravanariz?

Tenim la sort d’estar en un espai meravellós, l’Albera, on hi ha molta flora aromàtica, per això fa tan bona olor. I hi oferim tot d’experiències olfactives, tot passejant descobrim els secrets i les raons d’aquestes olors. Molts m’escriuen després per dir-me que ja no han tornat a passejar com passejaven abans, se’ls desperta un sentit que tenien adormit. Normalment passejant, gaudim de la vista i prou. I l’olor d’una pineda? I l’olor d’una olivera? I aquesta mata de romaní?

Originals passejades.

També mostrem els processos artesanals per a capturar aquestes olors i es transformen en un perfum. I encara fem el que anomenem captures olfactives: la gent s’endú l’olor de la seva passejada, que serà diferent segons el moment del dia, convertida en el seu perfum.

Vivim tots junts en aquest món i no entenc que la gent no sigui amable, no només entre persones, també amb les plantes i els animals

La pudor pot ser agradable?

Per mi no hi ha olors dolentes i bones. Són interessants o no. Sovint, les que olors de la natura que considerem dolentes, són beneficioses, ens estan alertant del perill si mengem allò. 

Què li fa arrufar el nas?

(Riallada) La falta d’amabilitat. No l’entenc. Vivim tots junts en aquest món i no entenc que la gent no sigui amable, no només entre persones, també amb les plantes i els animals. Amb més amabilitat, tot aniria millor.

L’han deixat mai amb un pam de nas?

Moltíssimes vegades. Però en el fons, tenir un pam de nas és una meravella, tens una percepció de la vida fantàstica, molt rica. 

Subscriu-te per seguir llegint