«És més fàcil que li robin el mòbil a Girona o a Barcelona que a Sarajevo»

Als Balcans comencen totes les guerres?

Home, hi va començar la Primera Guerra Mundial. Un dels problemes de la zona és que té assignat l’estereotip que és un polvorí, o que la gent que hi viu és inherentment violenta i salvatge.

I no és així?

No, en realitat són causes geopolítiques. Històricament era una cruïlla just entre dos imperis: l’austrohongarès i l’otomà. En desfer-se aquests imperis, es van voler implantar una nació als Balcans, i això és el que ha generat tantes guerres. Allà la població és tan diversa que qualsevol intent d’implantar-hi estats homogenis acaba malament. 

Als Balcans la població és tan diversa que qualsevol intent d’implantar-hi estats homogenis acaba malament

Hi viu tranquil?

Curiosament, són països molt segurs. És més fàcil que li robin el telèfon amb què m’està gravant, en aquesta terrassa de Girona o en una de Barcelona que a Sarajevo.

Com s’explica la mala fama?

Va començar per l’atemptat de Sarajevo que va donar lloc a la Primera Guerra Mundial. Fins aquell moment, Europa occidental els veia com a països que s’havien d’alliberar del turc i que lluitaven per la seva llibertat. Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver també molta violència, perquè a més de ser una zona ocupada pels nazis i els italians, hi va haver una guerra civil i hi va haver força atrocitats. I finalment, les guerres de Iugoslàvia dels anys 90 van acabar de consolidar l’estereotip. Ara costa molt de deslliurar-se’n, però si vius allà, malgrat tots els problemes polítics -és evident que hi ha odi i ressentiment-, el tracte és meravellós, són gent molt hospitalària i agradable. Són just el contrari de la fama que arrosseguen.

Què l’hi va portar?

Professionalment, em convenia aprendre búlgar, ja que era 2005 i faltava poc perquè Bulgària entrés a la UE. Vaig anar a Sofia amb la idea d’aprendre búlgar i tornar.

Si vius allà, malgrat tots els problemes polítics -és evident que hi ha odi i ressentiment-, el tracte és meravellós, són gent molt hospitalària i agradable. Són just el contrari de la fama que arrosseguen

Com l’acudit de l’Eugeni, va saber que ensenyaven el búlgar i al final era un idioma?

Li puc confirmar que és un idioma (riallada). Després vaig descobrir els Balcans, i m’hi he anat quedant... ja fa vint anys. Em guanyo la vida fent traduccions.

Violència a banda, quin altre tòpic dels Balcans és fals?

La de la delinqüència. Hi ha molts balcànics establerts aquí i estan perfectament integrats. 

Vaig anar a Sofia amb la idea d’aprendre búlgar. Li puc confirmar que és un idioma

És que aquests no surten a les notícies.

Hi surten els que assalten cases, que és més cridaner. Però la realitat és que als anys 90 en van venir molts que avui són totalment catalans.

Per què li agrada viure-hi?

A casa sempre em van inculcar que cal viatjar i veure altres coses. I aquella és una Europa una mica diferent de la que coneixem. També és interessant tota la barreja que hi ha de llengües, de cultures i de religions. El que fa els Balcans interessants és també el que els ha portat força tragèdies.

Queda res de sentiment iugoslau?

Depèn a quina república. Als que els ha anat pitjor després de Iugoslàvia, són els que més l’enyoren. Els índex més iugonostàlgics es donen a Sèrbia i Bòsnia. Als bars encara tenen retrats d’en Tito.

Devia quedar parat, en veure-ho.

He, he, i tant. Ara ja m’hi he acostumat. Fins i tot celebren encara l’aniversari d’en Tito. Sobretot a Bòsnia. La classe urbana i intel·lectual és força iugoslavista.

Els índex més 'iugonostàlgics' es donen a Sèrbia i Bòsnia. Als bars encara tenen retrats d’en Tito

Com van aconseguir estar tant de temps units?

L’etapa d’entreguerres va ser molt conflictiva, amb problemes entre serbis i croats, amb assassinats... No va ser un estat estable. Sí que ho va ser després de la Segona Guerra Mundial. Els partisans de Tito van guanyar la guerra, van aplicar polítiques estalinistes, eliminant -literalment-l’oposició. Després es va moderar, i va fer arrencar industrialment el país, fins llavors totalment agrari, amb la qual cosa va pujar molt el nivell de vida. També va crear una estructura federal per combinar totes les nacionalitats. I encara hi havia el factor del carisma de Tito, líder partisà, que a més sabia tractar les complexitats iugoslaves, era un pragmàtic, no un ideòleg.

Hi veu paral·lelismes amb Espanya?

Ens ensenya que els estats plurinacionals són difícils, s’han d’anar gestionant pragmàticament. No hi ha una solució maximalista que satisfaci tothom, i si algú la busca, pot passar que es trenqui la convivència. És el que va passar a Iugoslàvia. La lliçó seria que si estan tots una mica descontents, és la situació ideal. 

Subscriu-te per seguir llegint