Marcel·lí Antúnez, fundador de La Fura dels Baus: «Està bé tornar al carrer, cony, com als anys setanta, allò era collonut»

La natura se’n va a la merda, Antúnez?

El problema no és només el canvi climàtic, és la destrucció del que està viu. No n’hem pres consciència, però estem en un moment que la cosa està malament. Ara bé, en lloc de pensar en termes d’alarmisme, el que hem de fer és repensar la manera amb què estem al món. I sobretot, posar la naturalesa al centre.

Però vostè creu que la gent, en general, està per això?

No ho sé. En qualsevol cas, jo no tinc la solució. El que penso és que, igual que tenim empatia amb els nostres familiars i mantenim una relació civilitzada -entre cometes- amb els nostres veïns, podríem tenir una relació semblant amb la naturalesa.

En lloc de pensar en termes d’alarmisme, el que hem de fer és repensar la manera amb què estem al món. I sobretot, posar la naturalesa al centre

Hauríem de ser més bèsties, en el sentit animalista?

Sí, perquè som animals. Hauríem de ser més salvatges. La salvatgia és la metodologia amb la qual s’expressa la naturalesa, i és inabastable. Poca gent sap que en un grapat de terra hi ha més éssers vius que humans en el planeta. El problema és que, de la postmodernitat ençà, el llenguatge ha acabat dominant-ho tot. Fins al punt que el llenguatge el domina ara el relat, o sigui, els contes que ens expliquen de les coses. Malauradament, en aquest relat no hi ha el relat de la naturalesa. Hem d’escoltar les veus de científics i filòsofs que expliquen altres relats. Hi ha una gran desconnexió amb tot, en especial amb la naturalesa, a causa de la programació, les pantalles, els videojocs, etc, que han creat un bucle que es retroalimenta. És que és flipant!

Però si vostè era precisament un postmodern!

Sí, jo vaig ser postmodern, i a més a més, vaig ser un apòstol de la tecnologia. 

Ha caigut del cavall, com Sant Pau?

Sí, i no és que Sant Pau em caigui molt simpàtic.

Doncs hi té certa retirada, ja que ho diu...

He, he. No renego del llenguatge ni nego els aspectes positius de la tecnologia. Sense negar res d’això, el que és cert és que a Silicon Valley li va costar molt de temps dominar tots els aspectes tecnològics per a convertir-ho en un negoci. Ho van aconseguir quan nosaltres vam deixar de ser propietaris dels ordinadors i de les aplicacions. Ens ho van donar de franc uns quants anys i ara hi estem enganxats, fins i tot ja hi ha malalties associades a aquest tema. Ara ens escolten tota l’estona.

Hauríem de ser més salvatges. La salvatgia és la metodologia amb la qual s’expressa la naturalesa, i és inabastable

No m’espanti.

L’altre dia parlava de futbol femení amb una de les noies amb què treballo. Després vaig anar a l’oficina, i en obrir Instagram em va aparèixer un equip de futbol femení! És l’hòstia! Ens estan espiant.

No vull ni imaginar que m’apareixerà a la pantalla després de parlar amb vostè.

(Riallada) A la naturalesa se la considera una cosa, ja no considerem els éssers vius com a subjectes sinó com a coses al nostre servei. Aquest punt de vista hauria de canviar. Un altre tema és el dels boscos.

Què els passa, als boscos?

Portem anys plantant boscos, però són de monocultiu. S’hauria de reverdejar la Mediterrània, vas a Sicília i veus uns llocs pelats on estan plantant eucaliptus i pins. Eucaliptus i pins a Sicília! Fa un parell d’anys vaig estar a Grècia, i on abans hi havia boscos de roures i alzines, ara només hi ha pins.

Com es pot convèncer la societat que cuidi més la natura?

Nosaltres som sòl. L’altre dia m’ho deien uns pagesos: si el sòl està malalt, nosaltres estarem malalts. Si creixen vegetals malalts, ens els menjarem.

Jo vaig ser postmodern, i a més a més, vaig ser un apòstol de la tecnologia

Continua essent una fura, tot i el pas del temps?

Sí, encara. Ens vam posar La Fura dels Baus perquè la fura és un animal molt ferotge. El nom prové de fúria, que és l’expressió de la salvatgia.

Encara té fúria, per tant?

Sí, i crec que la meva carrera emet una visió salvatge de la vida. M’he relacionat amb la tecnologia, amb la programació i amb l’animació, però sempre he parlat de relats ancestrals.

És a les xarxes socials?

Hi soc, però em tinc limitat a l’Instagram.

Parlant de coses ancestrals: amb tanta tecnologia, estem oblidant el sexe?

Doncs aquesta podria ser una de les conseqüències de l’excés de tecnologia. Potser ara improvisaré, però tal vegada han provocat una mena d’egocentrisme a la societat.

Tinc entès que en la cercavila que fan avui, vostè farà uns discursos des d’un carro. S’ha convertit en un gurú?

M’he assignat el paper de pastor (riu). 

Veu, com s’assembla a Sant Pau?

Per una part de pastor, i per l’altra, d’organitzador i persona que proclama. És que sembla que tot el que es fa al carrer ha quedat en mans de les institucions. Crec que està bé tornar al carrer, cony, com als anys setanta, allò era collonut, s’ha de recuperar. Hem de tornar a sentir que formem part d’alguna cosa.

Sembla que tot el que es fa al carrer ha quedat en mans de les institucions

És que la societat s’ha tornat més puritana. Avui tindrien problemes amb aquells primers muntatges de la Fura dels Baus?

Molts. No els podríem fer, directament. 

Per què?

Perquè no tenen codi ISO (riallada). Aleshores hi havia voluntat de buscar un nou espai, no només nosaltres, a tot el món hi havia gent fent-ho. Avui seria més difícil, perquè a més, a més, un dels grans problemes actuals és la burocràcia. No em vull ficar amb l’Ajuntament de Girona, però, si els envies un document, pesa massa i no el poden descarregar, si truques, tenen un sol telèfon per tot l’ajuntament...

El Sismògraf d'Olot incendiarà (virtualment) el Parc Nou d'Olot

Subscriu-te per seguir llegint