Descobreix les pitjors platges de la costa catalana

Després de Setmana Santa i del Pont de Maig, tot i que el temps no acompanya gaire, moltes persones decideixen anar a les seves segones residències. Així doncs, és normal que els caps de setmana les zones costaneres comencin a estar a rebentar de gent. Però, saps que no totes les platges estan en condicions per prendre el sol i banyar-s'hi?

Si ens fixem en la sorra i en l'aigua del mar, podem observar una gran quantitat de residus i escombraries. La contaminació als mars és cada cop més abundant i es pot distingir fins i tot a simple vista.

Residus habituals

Segons un estudi dut a terme per la Creu Roja el 2022, els plàstics, les burilles i els bastonets són els residus més habituals a les platges espanyoles.

De fet, el mar Mediterrani és un dels més contaminats i el plàstic representa el 95% dels residus que suren a les seves aigües.

Microplàstics

A més, segons estudis recollits per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (Uicn, s'estima que cada any s'aboquen a les seves aigües 570.000 tones de plàstics, procedents principalment de Turquia, Espanya, Itàlia, Egipte i França).

Així mateix, la Mediterrània conté al voltant del 7% dels microplàstics del món, cosa que equival a aproximadament 1,25 milions de partícules per quilòmetre quadrat.

Els microplàstics són partícules sòlides de plàstic, insolubles en aigua, amb una mida inferior a 5 mil·límetres i que poden suposar un risc important per a la salut de les persones.

Platges de Catalunya

Les platges catalanes no se salven d'aquestes substàncies: la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat la quantitat de microplàstics a 70 punts del litoral des del Cap de Creus (Roses, Girona) fins a Vinaròs (Castelló, Comunitat Valenciana).

La platja de Pineda de Vila-seca (Tarragona) encapçala la classificació, segons l'estudi: es van trobar fins a 2.000 pèls de plàstic per quilo de sorra, que procedien majoritàriament de fibres tèxtils com el polièster.

Resultats sorprenents

Una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una platja de la Badia del Fangar, al Delta de l’Ebre, amb més de 1.100 microplàstics per kg de sorra.

L'equip investigador apunta que els resultats que han obtingut eren esperables, a causa del gran volum de fabricació de plàstics a les zones.

Tot i això, Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, explica que “el que sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats a bona part de la costa de Tarragona”.

Sorra gruixuda i sorra fina

A més, també s'han trobat que la contaminació varia segons el tipus de sorra.

"A les platges de la Costa Brava", assegura, "detectem menys acumulació. Això ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda i fa que no reten tants microplàstics, com passa a les platges de sorra fina", comenta Nuera Expósito, investigadora del Departament d'Enginyeria Química, de la mateixa universitat que també ha participat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona