Romina Brunelli: «Vull que els meus vestits ajudin a connectar amb la divinitat»

Alta costura sagrada? La gent pensarà que li ha fet la casulla al nou Papa...

Ha, ha, estem massa acostumats a relacionar el sagrat i el religiós. El que faig jo és crear peces de vestir que connecten la persona i el món. Vull que els meus vestits ajudin a connectar amb la divinitat.

M’està dient que si em deixo vestir per vostè, tinc el cel assegurat?

Tinrà una experiència de connexió amb el cel a la terra. Aquesta és la màgia de l’art, ens permet traslladar-nos a altres espais.

Tots som sagrats?

Sí, és clar. Tots hem estat creats a imatge i semblança de Déu... per més que sovint ho oblidem. Massa sovint ens desconnectem del més sagrat de la vida.

Estem massa acostumats a relacionar el sagrat i el religiós. El que faig jo és crear peces de vestir que connecten la persona i el món

Aquest vestit que porta avui és d’aquests que permeten veure de prop la divinitat?

És el vestit Aro Iris, el més complicat de la meva darrera col·lecció, hi vull captar tota la llum de la terra. Hi vaig estar treballant uns onze mesos, sumant totes les etapes de creació. Fixi’s que al davant du 32 capes de tul que simbolitzen el més sagrat, i les vaig fer totes a mà.

Què sent, quan se’l posa?

És una nova experiència. Les persones hem d’estar obertes a noves experiències amb els vestits que ens posem. Hem de tornar a sentir-nos nens, els nens estan sempre oberts a noves experiències. Amb els meus vestits, viatgem a la nostra essència. Venen al cap records, emocions... L’experiència de vestir la nostra ànima és meravellosa, val la pena viure-la.

Cadascú de nosaltres té el seu propi vestit?

Cadascú de nosaltres té el seu vestit de l’ànima. Si tots visquéssim en la nostra essència, veuríem que som llum. La llum no té una forma única.

Tots hem estat creats a imatge i semblança de Déu... per més que sovint ho oblidem. Massa sovint ens desconnectem del més sagrat de la vida

He observat que insisteix molt en «vestir l’essència». Què significa exactament aquesta expressió?

Significa fer-nos visibles gràcies al fet de vestir la nostra divinitat. El problema dels temps actuals és que sovint anem amb el pilot automàtic i ni tan sols som conscients de com ens vestim. Jo intento que gràcies al vestit, aconseguim a unió de la nostra part humana i la nostra part espiritual.

Qui mana en el món de la moda?

La moda és un sistema que ha sigut creat per a controlar-nos, és un autèntic programa de control. Ens diuen quina ha de ser en cada temporada la tendència, quins colors es portaran, quines formes... La moda busca que perdem la nostra essència perquè tots siguem iguals. Darrere d’això hi ha interessos culturals, socials, polítics i, per descomptat, econòmics.

Per què les models de passarel·la fan sempre cara d’estar enfadades amb el món?

Això també forma part del sistema de control de la moda. La moda vol models deshumanitzades, que semblin zombis. És una forma d’exaltar la lletjor, entesa com allò que no té ànima, només ha de veure la manera que tenen de caminar, amb la mirada perduda... És l’aspecte d’algú que no està connectat amb el seu esperit, aquest sistema de control intenta que es perdi la veritable bellesa, perquè imagini quina potència tenen les passarel·les i revistes de moda que ens ho mostren.

Les persones hem d’estar obertes a noves experiències amb els vestits que ens posem

I què proposa?

Què passaria si en lloc d’aquest culte al cos, féssim servir la moda per elevar-nos cap al sagrat? Intento fer entendre la gent que som alguna cosa més que un cos. La moda ens ha imposat estructures mentals.

També intenta que el comprador prengui consciència social. Però no creu que l’únic que li interessa a aquest comprador és que el producte sigui barat?

El sistema ens ha acostumat al fast fashion, és a dir, a què el que comprem sigui barat i duri poc. Ens entrenen la ment perquè consumim el que volen. Hem d’aconseguir obrir espais a la consciència perquè la gent sàpiga triar. Si obrim espais a la consciència, a l’hora de comprar un producte, pensarem una mica.

Jo que pensava que l’ànima era invisible i inabastable, i ara vostè em diu que la podem fins i tot vestir.

Vestir l’ànima fa néixer en nosaltres una nova forma de pensar i de vestir-nos. Aleshores, abans de comprar una peça de roba, ens preguntem per què va ser creada, com va ser creada, si es va fer per a amor o per fer negoci... Tot aquest procés fa canviar fins i tot la mateixa peça de roba. 

Subscriu-te per seguir llegint