Francesc Casadellà: «La tornada a casa va ser tan dura que vaig patir un brot psicòtic»

Vint anys després del seu viatge al voltant del món, n’escriu un llibre: no es pot dir que s’hagi afanyat gaire, oi?

He, he, és que van ser moltes experiències, i tot plegat ha costat de pair. Podríem dir que el llibre s’ha anat coent a poc a poc.

I tanta poc a poc. Durant aquests darrers vint anys hi ha treballat cada dia?

Tenia un piló de caixes amb els records i notes del viatge i les anava arrossegant allà on anava, cada cop que em traslladava de domicili. Sempre ho tenia tot allà, però mai trobava el moment de posar-m’hi. Fins que, com que aquest juny fa vint anys del viatge, em vaig dir que, si no ho feia ara, ja no ho faria. Era un somni, i m’agrada convertir els somnis en realitat.

Va fer el viatge ja amb la idea d’escriure’n un llibre?

La idea era fer-ne un documental, fins i tot tenia emparaulat projectar-lo al cinema Truffaut, de Girona, a la tornada. De fet, jo venia del món audiovisual. Però a l’inici del viatge, a Mèxic, se’m va espatllar la càmera de vídeo. «I ara què?», vaig pensar. I se’m va acudir fer servir els escrits que enviava des de cada país per email -aleshores on hi havia xarxes socials ni res d’això-i fer-ne un llibre. O sigui, són escrits fets al moment, mentre estava fent el viatge. Després, un periodista de Girona em va dir que, si no en feia un llibre, em tallaria els ous, això també em va estimular una mica.

Un periodista de Girona em va dir que, si no en feia un llibre, em tallaria els ous, això em va estimular una mica

Això sol estimular força, ben cert. Però la memòria és selectiva: no haurà recordat només els bons moments?

El fet que els escrits estiguin fets en el mateix moment, evita això. No m’estalvio res. Explico que la tornada va ser tan dura que vaig patir un brot psicòtic. La tornada a la realitat d’Anglès després d’un any viatjant pel món, va ser com si m’haguessin estat centrifugant a dins d’una rentadora. Va ser un cop dur.

Brot psicòtic metafòric o literal?

Literal. Em van diagnosticar un petit trastorn. Són coses de què no es sol parlar i hi he volgut posar llum. No és fàcil tornar d’un viatge com aquest. Tot i que, més que tornar, jo diria que és arribar de nou. No torna el mateix que ha marxat, torna un altre.

La persona que va marxar d’Anglès no és la mateixa que hi va arribar un any després?

De cap manera, en un viatge així, és impossible. En va arribar un de nou.

El bitllet de la volta al món em va costar 1.700 euros, i incloïa set vols internacionals. Tenia amics que compraven un cotxe i els costava molt més

La gran pregunta: per què ho va fer?

Bàsicament perquè podia. I que consti que soc una persona normal i corrent, no tinc privilegis. Vaig estalviar mentre treballava. Fer la volta al món era el meu somni, volia saber què s’estava coent allà a fora. Tenia 23 anys i el cor i la ment oberts.

No calen gaires diners, per tant?

El bitllet de la volta al món em va costar 1.700 euros, i incloïa set vols internacionals. Tenia amics que compraven un cotxe i els costava molt més.

A banda dels vols, com es movia?

Tot Sud-amèrica la vaig recórrer en autobús, també vaig fer servir vaixells dels indis a l’Amazònia... el transport que trobava en cada moment.

Realment a 40 anys és més difícil plantejar-se un viatge així, però no descarto repetir-ho cap als 50

Ara faria un viatge com aquest?

Ara ho faria diferent, perquè tinc un fill, una feina i una hipoteca (riu). Realment a 40 anys és més difícil plantejar-se un viatge així, però no descarto repetir-ho cap als 50.

On va passar més por?

Al Tapón del Darién, una selva que separa Amèrica del Sud de Centreamèrica, l’ambient era molt tens. Em vaig sentir viatjant a l’extrem. A banda d’això, m’agrada experimentar, vaig tastar bolets al·lucinògens a Mèxic i altres drogues.

Va tenir un amor a cada port?

Home, enamorar-se és també una experiència.

A quin lloc s’hi hauria quedat per sempre?

A Indonèsia hi ha unes 17.000 illes, crec que en trobaria alguna on hi estaria bé.

El meu consell a qui vulgui viatjar és que no s’ho pensi gaire, que per viatjar n’hi ha prou amb una petita maleta a l’esquena. No es necessiten gaires coses, ni per viatjar ni per ser feliç

Vol dir alguna barata, per comprar-la?

Això és més difícil (riu).

Quin consell li donaria a algú que vulgui viatjar?

Que no s’ho pensi gaire, que per viatjar n’hi ha prou amb una petita maleta a l’esquena. No es necessiten gaires coses, ni per viatjar ni per ser feliç. Si se t’acaben els diners, treballes i continues endavant.

He observat al mapa que té a la seva web www.lavoltaalmon.com, que no va trepitjar els EUA.

Era el primer país on volia anar, tenia pensat fer-hi unes pràctiques. Però feia poc de l’atac a les Torres Bessones, el país estava en guerra... La burocràcia per entrar-hi era molt complicada. M’estava costant molt anar-hi i, en aquestes, un amic em va explicar que havia fet un viatge al voltant del món. Així que em vaig oblidar dels EUA i vaig fer la volta al món.