«Els joves periodistes han de resistir els cants de sirena»

Rosa María Calaf va ser corresponsal de TVE als Estats Units, Moscou i Buenos Aires, així com en la zona d’Àsia-Pacífic. A començament dels anys 80 va ser cofundadora de TV3. La veterana periodista ha estat reconeguda en els Premis Charter 100 Canàries 2025 per la seva trajectòria i compromís, i reflexiona aquí sobre el futur del periodisme, el feminisme i la defensa dels drets humans.

Vostè ha estat en més de 180 països i ha tingut una carrera internacional impressionant. Com recorda tots aquests anys de viatges i de frontera?

Per a mi ha estat un privilegi que mai vaig imaginar. Vinc d’una família viatgera en una època en la qual no era l’habitual a Espanya. Des de jove vaig entendre que viatjar és una de les millors maneres d’aprendre, perquè el que es descobreix en contacte amb persones i llocs no ho ensenya cap llibre. He tingut la fortuna de viure-ho i de continuar fent-ho: aquest mateix any he estat a Eritrea, al Kirguizstan o a les illes Salomó.

Després de tant de recorregut, com aconsegueix mantenir aquesta il·lusió i passió per continuar coneixent?

Perquè el periodisme es basa en la curiositat i en la voluntat de compartir. Un periodista vol saber, vol aprendre, i sempre s’aprèn del diferent. La contribució està a donar a la societat elements de coneixement perquè les persones puguin formar-se una opinió i prendre decisions.

Quins aprenentatges humans li ha deixat viure tan de prop guerres, crisis i transformacions socials?

La constatació que en el món hi ha moltes persones amb bona voluntat, però també massa sense ella. Progressem molt en el científic i el tecnològic, però molt poc en l’humanístic. I el pitjor és que en alguns aspectes estem retrocedint. Tots som responsables del que ocorre en tots els mons que conviuen en aquest planeta i no hauríem d’oblidar-lo..

El periodisme es basa en la curiositat i en la voluntat de compartir. Un periodista vol saber, vol aprendre, i sempre s’aprèn del diferent

En diverses ocasions ha afirmat que informar no és només donar dades, sinó també context. Per què és tan essencial?

Perquè la informació sense context no és informació. Els fets no apareixen del no-res: cal saber d’on venen i cap a on van, qui els provoca, a qui beneficien i a qui perjudiquen. Avui s’informa massa d’esdeveniments i molt poc de processos. Sense context, la ciutadania no pot comprendre el que passa.

Com veu el futur del periodisme en un panorama d’immediatesa digital, fake news i precarietat?

El periodisme és més que un ofici: és un compromís social. És una peça fonamental perquè la ciutadania tingui els elements de coneixement necessaris per a prendre decisions lliures. El futur dependrà del fet que siguem conscients que sense periodisme rigorós no hi ha democràcia, i sense democràcia no hi ha drets. La tecnologia o la intel·ligència artificial han de ser eines de progrés humanístic, no de sotmetiment.

En el món hi ha moltes persones amb bona voluntat, però també massa sense ella. Progressem molt en el científic i el tecnològic, però molt poc en l’humanístic

Enfront de la pèrdua d’independència davant els poders polítics i econòmics, on troba espais de resistència el periodisme?

En la defensa dels fets. S’intenta que els periodistes es converteixin en predicadors o agitadors, quan el que hem de ser és veus compromeses amb la veritat. Els fets són sagrats, no hi ha fets alternatius. El periodisme ha de resistir la turbulència de les opinions i l’abisme de les emocions.

Al llarg de la seva carrera ha posat el focus en les dones i en els més vulnerables. Creu que el feminisme ha canviat la manera de comptar la realitat?

Per descomptat, i afortunadament. El feminisme no és una lluita contra els homes, sinó una lluita a favor de tota la societat. Una comunitat que aprofita el talent de tota la seva població sempre serà millor que una altra que es conforma amb menys de la meitat. El feminisme és, com tantes altres lluites, una batalla pels drets humans i per la igualtat.

Quin consell li donaria a un jove periodista que somia de ser corresponsal en aquest món complex i polaritzat?

Que entengui que exerceix un treball d’enorme responsabilitat. El periodisme és necessari perquè sense ell no hi ha democràcia ni drets. Els joves han de resistir els cants de sirena i mantenir-se fermes en el seu compromís amb els fets, sabent que la seva labor és un servei a la comunitat i al bé comú.

S’intenta que els periodistes es converteixin en predicadors o agitadors, quan el que hem de ser és veus compromeses amb la veritat. Els fets són sagrats, no hi ha fets alternatius.

Què significa per a vostè rebre el Premi Charter 100 Canàries a la seva trajectòria, lideratge i compromís social?

Tots els premis són una satisfacció, però alguns tenen un valor afegit. Aquest el té perquè ho concedeix una organització que treballa per la igualtat i el progrés social. Que un col·lectiu que no està directament vinculat al periodisme valori el meu treball com a periodista en favor de la justícia i la igualtat és el millor que em pot passar. Em sento molt agraïda i afortunada.

Subscriu-te per seguir llegint