L'app de moda Waze col·labora per evitar els atropellaments als linxs ibèrics

Cada any moren desenes de linxs ibèrics atropellats per vehicles a les carreteres espanyoles i portugueses. Així doncs, s'han de prendre mesures per evitar aquests accidents. Recordem a més, que aquests felins fins fa uns anys estaven en perill d'extinció. Ara just estem en el període de recuperació d'aquesta espècie. A les carreteres hi ha senyals que adverteixen sobre la seva presència, però, tot i això, continuen els atropellaments.

Per aquesta raó, Espanya es proposa abordar el problema amb una nova mesura que ja fa dos anys que es prova a Portugal. La idea és que aplicacions de GPS incloguin avisos al moment alertant de la presència de linxs a la zona. El país veí, a les regions de l'Algarve i el Bajo Alentejo, ha engegat un sistema d'alerta en col·laboració amb l'aplicació Waze.

"Funciona a temps real, quan els animals marcats entren en àrees que estan a menys de 200 metres de distància de les carreteres, Waze emet un senyal al conductor i l'avisa que redueixi la velocitat perquè hi ha risc de col·lisió amb un animal", detalla João Alves, de l'Institut per a la Conservació de la Naturalesa i els Boscos (ICNF).

Les primeres proves pilot es podrien començar a fer l'any que ve

Quan s'aposta per reintroduir el linx o reforçar-ne les poblacions, el risc zero no existeix. Però sempre es tracta de trobar indrets poc transitats i amb una densitat de població baixa. Aquest és el cas d'àrees com el Baix Alentejo i el nord de l'Algarve. Tot i això, el perill dels atropellaments sempre hi serà: "La idea és minimitzar-los i intentar disminuir els factors perquè els factors de mortalitat relacionats amb causes humanes siguin molt baixos".

"Waze emet un senyal i avisa el conductor que redueixi la velocitat perquè hi ha risc de col·lisió amb un animal"

João Alves — Dirigent del programa de conservació del linx a Portugal

El procés de comunicació es basa en un dispositiu de tecnologia de llarg abast que permet advertir a llarga distància de la ubicació on es troba el linx a través de radiofreqüència i consumint poca energia. El programa ha tingut èxit, segons asseguren els tècnics portuguesos.

Ara, els responsables del pla de reintroducció i conservació del linx (col·laboren el Govern i les comunitats autònomes) estudien com desenvolupar-lo en llocs com Andalusia o Castella-la Manxa per capgirar el degoteig d'atropellaments que es repeteix cada any. Una de les possibilitats és començar a fer proves pilot a partir de l'any que ve. "També França, per al linx boreal, i Austràlia, per als coales, s'han interessat en el sistema", assegura Alves.

Pendents de les captures

La dificultat d'aquest mètode és que es necessiten collarets de seguiment col·locats als felins perquè sigui útil. La població de linxs ibèrics, a tota la Península, ja frega els 2.400 exemplars segons l'últim cens. No obstant això, de tots aquests, només algunes desenes porten un collaret instal·lat. L'aparell se'ls sol col·locar quan se'ls allibera al medi natural o quan es realitzen captures per fer revisions veterinàries i intensificar-ne el seguiment.

Així doncs, els avisos a aplicacions com Waze (encara no hi ha cap acord de col·laboració amb Google Maps) es limiten al nombre de linxs amb collaret. També és cert que en els darrers anys s'han buscat collarets que disposin de bateries que durin més temps. 'Secreto', per exemple, el linx ibèric que va aparèixer a Catalunya, portava un collaret de transmissió, però sense bateria. Aquest motiu explica que el cos d'Agents Rurals no hagi pogut saber on és si no era perquè passava per zones on hi havia càmeres.

En aquest context, l'aliança de les autoritats amb Waze és només un gra de sorra que, quan es posi en marxa, juntament amb els panells electrònics, els senyals i les accions de conscienciació, ha de ser un impuls extra perquè les morts de linxs ibèrics a les carreteres siguin cada cop més anecdòtiques. Atropellar un linx, si es va a més velocitat de la permesa, avui dia, pot ser tipificat com un delicte contra el medi ambient.

Un bon exemple d'això és el que va passar fa anys a Mértola, al Bajo Alentejo. "Una conductora que va atropellar-ne un va intentar demanar-nos una indemnització pels danys que havia patit el cotxe", detalla Alves. Però quan la policia va comprovar que triplicava la velocitat màxima permesa, les coses van canviar. "Li vam advertir que li podíem demanar per un delicte ecològic i no es va tornar a posar en contacte amb nosaltres", conclou l'expert.