Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Pepita Bernat 106 anys i va cada dia a ballar

«Ballant, a alguns se'ls n’anaven les mans... i altres coses»

"Quan estava casada no ballava amb ningú més. Mare de Déu! Déu-nos-en guard! El meu marit era gelosíssim"

La Pepita, improvisant uns passos de ball per a Diari de Girona.

La Pepita, improvisant uns passos de ball per a Diari de Girona. / Marc Martí

Albert Soler

Pepita Bernat té 106 anys i va cada dia a ballar a la barcelonina sala La Paloma. La vida d’aquesta dona espectacular la recull el llibre Qui dia balla, any empeny, d’Eugènia Güell. La Pepita va ser a la presentació que se’n va fer a la Fundació Valvi, a Girona.

Per què balla, Pepita?

Perquè he ballat tota la vida. Des que tenia quinze anys.

Com va començar?

Anava a col·legi, a Barcelona, i ens vam assabentar que hi havia un lloc per ballar que es deia La Paloma. Unes quantes vam anar-hi. Vam veure tot de gent que entrava, però a nosaltres no ens van deixar. «On aneu, nenes?», ens van dir. Vostè dirà, amb les faldilles i els mitjons fins aquí a baix, que portàvem.

Un mal inici.

No ens vam tirar enrere! Vam vestir-nos d’una altra manera. El porter ens va reconèixer de seguida, però va dir «vinga, entreu, entreu». I des d’aleshores que vaig a La Paloma.

Ha anat mai a classes de ball?

Mai. Jo vaig aprendre a ballar a La Paloma. Bé o malament, en vaig aprendre allà.

El nostre ball era més romàntic, més agafadet, ara no ballen, només salten i riuen. S’ho passen bé així

Li agradava més La Paloma d’abans o la d’ara?

La joventut d’ara no balla com ballàvem nosaltres. El nostre ball era més romàntic, més agafadet, ara no ballen, només salten i riuen. S’ho passen bé així.

No estava una mica mal vist en la seva època, agafar-se gaire al ballar?

Era molt maco, molt romàntic.

Va haver de parar alguna vegada els peus a un company de ball?

I tant.

De quina manera?

Li deia «pst, tu aparta’t, eh?»

Se’ls n’anaven les mans, a alguns?

I altres coses (riu). Amb aquests ja no hi tornàvem a ballar, ja els coneixíem.

Encara la treuen a ballar?

Tinc dos balladors. Un de gran i un de més jove.

És que jove, per vostè, podria ser algú de 85 anys.

He, he, deu tenir 65-70 anys. Ballador i prou. Ve amb la seva senyora i em treu a ballar, li fa gràcia ballar amb mi.

I el gran quants anys té?

No ho sé, no li he preguntat mai. Sé que és gran perquè, pobret, de la manera que balla... Ja no hi vull ballar gaire, quasi l’he de portar jo. Però també li fa gràcia ballar amb mi.

Durant la guerra un gitano molt eixerit i molt ballador em va demanar '¿bailarías un tango?'. I jo: 'pues claro'. I vam guanyar

La veig molt exigent, Pepita. Amb els estils de ball ho és tant com amb els balladors?

Els que més m’agraden són el pasdoble, el bolero i el tango. Vaig guanyar un premi, ballant tango.

Miri que el tango és d’arramblar-se.

Però tenia vint anys, home. Va ser durant la guerra. Amb un gitano molt eixerit i molt ballador. Em va demanar «¿bailarías un tango?». I jo: «pues claro». I vam guanyar.

Quan li pregunten l’edat es treu anys per coqueteria i se’n posa només cent?

No cal, a La Paloma tothom sap l’edat que tinc.

El seu marit també era ballador?

Gens. Si anàvem a alguna festa, el feia seguir una mica, però no li agradava.

Li agradava que ballés amb altres?

Quan estava casada no ballava amb ningú més. Mare de Déu! Déu-nos-en guard! El meu marit era gelosíssim. Si portava un botó descordat, me’l feia cordar.

És que vostè devia ser una dona guapa.

Guapa no, simpàtica i resultona. I una dona que sap ballar ja té molt de guanyat, els nois s’hi fixen. Ara, també et trobes sorpreses.

Com ara?

Estar amb les amigues i veure un noi que mira. Finalment ve cap a tu. I quan el tens al davant, a qui li demana el ball és a una teva amiga.

Una dona que sap ballar ja té molt de guanyat, els nois s’hi fixen

Coses que passen, dona.

Això, quan era jove. Però a 73 anys, ja vídua, vaig veure que s’acostava un home tot elegant, maco. Veig que mira una meva amiga, i li dic «ara et trauran a ballar». I em va treure a mi. I sap què? Nou anys!

Van estar ballant nou anys?

Vam estar nou anys de parella! Des d’aquell mateix moment.

En canvi avui, els joves busquen parella a les xarxes socials.

Ballant, coneixes millor aquella persona, saps si s’agafa bé....

Saps si se li’n van les mans...

Si se li’n van les mans, el deixes... si no et convé. Si et convé, més i tot (riu).

Jo em faig la feina de casa. I mentre cuino o netejo, vaig ballant

Fins quan pensa anar a ballar?

Fins que pugui. Si algun dia no hi vaig, ja pregunten què em passa.

Ballar li ha permès arribar tan bé a la seva edat?

Diria que sí. Jo em faig la feina de casa. I mentre cuino o netejo, vaig ballant. La meva neboda viu amb mi i diu «estàs boja».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents