El lleó africà està a les portes de ser considerada una espècie en perill d'extinció segons dades de WWF

El lleó, tot i semblar una espècie amb molts exemplars, està en decadència a conseqüència de les accions de l'ésser humà. En concret, el lleó africà s'ha extingit a 26 països i ara només en queden un 10% d'exemplars dels quals podíem trobar fa un segle enrera, segons les dades de l'organització ecologista WWF. El furtivisme, el tràfic il·legal i la destrucció dels seus hàbitats ha estat i continua sent el problema.

Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), en els últims 25 anys el nombre de lleons africans s'ha reduït a la meitat, i ha quedat entre 20.000 i 30.000 en estat salvatge, distribuïts en tan sols una desena part del seu territori històric, segons un comunicat d'aquesta ONG, que té diversos projectes en marxa per tractar de frenar-ho.

Aquest gran felí està inclòs com a 'vulnerable' a la Llista Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el pas previ a la seva inclusió en la categoria 'd'en perill d'extinció'.

Múltiples factors els amenacen

Però, per què el lleó està desapareixent d'una manera tan accelerada? Entre les amenaces més grans per a aquests animals, WWF apunta la pèrdua d'hàbitats, el trànsit i comerç il·legal, la manca d'aliments i la competència amb els éssers humans per les preses silvestres, així com la caça furtiva o els conflictes amb els ramaders locals.

No es tracta només de perdre una bonica estampa, ja que aquesta espècie compleix una funció ecològica important. El lleó africà té un paper fonamental en l'equilibri de la biodiversitat com un dels depredadors més grans que és mantenir les poblacions sanes d'herbívors, com les zebres o les girafes.

Segons WWF, a mesura que augmenta el control sobre el trànsit d'altres animals com ara el tigre o l'elefant, el lleó ha sorgit com a nova víctima del furtivisme i el trànsit il·legal.

El trànsit i comerç il·legal d'espècies, en què Espanya és un dels actors europeus per ser un punt clau en el trànsit internacional per al pas de flora i fauna, ha portat WWF a posar en marxa des del 2017 la campanya 'Stop trànsit d'espècies', per donar a conèixer la situació i implicar els ciutadans la lluita contra aquest delicte.

Des de l'ONG alerten que aquests felins "són perseguits, enverinats, trampejats, caçats per ser venuts en mercats clandestins per a la comercialització dels seus cranis, pells, dents o el seu greix, així com les seves urpes com a elements de bijuteria".

A més, subratllen, que en alguns països asiàtics "s'elabora vi amb ossos de lleó com a símbol d'estatus social".

Un negoci multimilionari

Recorden que el tràfic d'espècies "és equivalent" al de drogues i armes i "pot moure entre 10.000 i 20.000 milions d'euros a l'any", però és "molt menys arriscat i perseguit", asseguren, tot i que genera un impacte social i econòmic semblant, a més del corresponent impacte sobre la biodiversitat.

Amb la creació de reserves i espais protegits per als lleons i tota la vida salvatge amb què conviu, WWF busca la protecció de la biodiversitat, com a Soknot (sud de Kenya i nord de Tanzània), on han posat en marxa un projecte per revertir la situació i duplicar el nombre d'exemplars per al 2050.

A més, WWF assenyala que en zones de conservació a Namíbia, juntament amb diversos socis, desenvolupen diferents programes enfocats a permetre la vida en llibertat dels lleons africans, projectes en què treballen amb comunitats locals per donar a conèixer la vida dels felins entre els ramaders, guardes forestals i investigadors.

Així mateix, l'ONG conservacionista lluita contra els caçadors furtius i s'han engegat diferents projectes de conscienciació que han aconseguit que alguns es converteixin en guarda parcs.