L'elefant està en decadència: s'acabaran extingint?

Aquesta és una altra de les espècies que està arribant als seus mínims: l'elefant. Tot i creure que a Àfrica i Àsia n'està ple, no és així! En l'últim segle han passat de ser 12 milions d'exemplars a ser-ne només 400.000, segons les dades de WWF Espanya.

Actualment, hi ha tres espècies d'elefants: l'elefant de sabana i l'elefant de bosc a l'Àfrica i l'elefant asiàtic. Segons dades de WWF, en només 30 anys ha desaparegut el 90% dels elefants de bosc. D'altra banda, en 50 anys, el 60% dels de sabana han estat eliminats. El declivi no pot ser més impressionant.

També a Àsia la situació és crítica: la població d'elefants asiàtics ha caigut per sota dels 40.000 exemplars. Subespècies com els elefants de Borneo amb prou feines arriben als 1.000 individus.

L'ivori els sentencia

Encara que el comerç internacional d'ivori va ser prohibit el 1989 per la Convenció CITES, s'estima que al voltant de 20.000 elefants són abatuts cada any per extreure'n els ullals, segons dades de World Animal Protection.

La culpa la tenen tradicions culturals fermament arrelades en molts països. La demanda d'aquest material com a símbol d'estatus a gran part del sud-est asiàtic ha impulsat una nova onada de caça il·legal des del 2008, generant impactes fins i tot a escala genètica.

Els exemplars amb ullals més grans han estat sistemàticament caçats, cosa que ha provocat, com a sorprenent reacció evolutiva, una reducció progressiva en la mida dels ullals en les noves generacions d'elefants. És a dir, en els nous exemplars cada cop són més curts, com a mecanisme d'autodefensa.

La caça furtiva: la plaga que no cessa

Tot i els esforços internacionals, les rutes de trànsit continuen actives. Països com Moçambic i Uganda continuen sent corredors clau per al comerç il·legal d'espècies.

Segons Luis Suárez, coordinador de Conservació de WWF Espanya, és urgent reforçar les sancions: “No pot ser que comerciar amb fauna salvatge resulti més rendible que traficar amb armes o drogues”.

Els elefants, a banda del seu aspecte impressionant, també són essencials per a l'equilibri ecològic dels ecosistemes en què viuen. Actuen com a podadors naturals, dispersors de llavors i regeneradors d'hàbitats. “Els anomenem els grans jardiners per la seva capacitat de renovar els ecosistemes”, explica Suárez.

Aquesta funció és especialment rellevant en regions com Sumatra, on la subespècie asiàtica enfronta una disminució del 50% des del 1985, principalment per la destrucció del seu hàbitat.

Nombrosos zoològics del planeta i altres centres especialitzats acullen programes de reproducció en captivitat de les subespècies més amenaçades, amb l'objectiu de garantir-ne la diversitat genètica i evitar-ne la definitiva desaparició.