«Malament rai, quan es barregen creences i ciència»

El científic Jordi Isern pronunciarà demà una conferència al Cercle Sport Figuerenc de Figueres en l’acte de commemoració del desè aniversari del Science Needs You. La xerrada durà per títol Impulsar la Ciència de frontera a Catalunya: missió impossible?

«Ciència de frontera» significa que no ho sabem tot?

Ciència de frontera és senzillament ampliar els nostres coneixements, explorar zones ignotes del coneixement, de la natura.

Els humans som tan orgullosos que ens pensem que ho sabem tot?

Alguns humans, sí. D’altres, pensem que no sabem res (riu).

El nostre sistema solar ha emigrat, és com una pastera galàctica

M’està dient que no sap res, Isern?

Crec que sabem poc. Estic una mica entremig. El coneixement humà va creixent per aproximacions successives, només cal veure el que pensaven sobre l’univers en l’antiguitat i el que pensem ara. I el que ens queda per aprendre, encara! A totes les preguntes que ens podem fer, hi ha més incògnites que respostes.

Hi ha qui creu que és ja impossible avançar més del que hem avançat.

Al revés, els avenços són més ràpids a mesura que les eines que tenim van millorant. En el cas de la Física i l’Astrofísica, que són els meus camps, l’important és incrementar la precisió de les mesures. Afinar els decimals és fonamental per entendre l’univers.

És curiós que una cosa tan petita serveixi per conèixer millor allò tan gros.

No tan petita, perquè parlem de milers de milions d’anys, així que un decimal poden ser centenars de milions d’anys.

Som nans a espatlles de gegants?

Sí, perquè hem tingut la sort que la història ens ha donat autèntics genis. Newton Einstein... Ja veu que soc físic i el meu coneixement està esbiaixat cap aquest camp (riu). No és què menystingui la resta de la gent, és que confesso la meva ignorància en els altres camps.

Soc una mica sord i porto audiòfons, així que quan una pregunta no m’agrada, responc 'com diu?'

Què voldria saber, que ignora?

Ostres, quina pregunta! En principi, ho voldria saber tot. Ara bé, el que em preocupa en aquests moments, en el que estic treballant, és en l’estructura i l’evolució de les galàxies.

Parlant d’intel·ligència amb un astrofísic, la pregunta és clara: creu que hi ha alguna civilització més intel·ligent que els humans, en algun racó de l’univers?

Podria ser perfectament. El que ens suggereix l’origen de la vida és que formar una vida simple és relativament senzill. Ara bé, que després pugui evolucionar cap a una societat tecnològica, és molt més complicat. Probablement es trobi vida a tots els racons de la galàxia, una altra cosa és que hi hagi espècies intel·ligents, això ja és més difícil.

L’atzar té molt a veure amb tot?

Miri, quan el nostre sistema solar es va formar, fa uns 4.600 milions d’anys, estava molt més a prop del centre de la galàxia que ara. Ha emigrat. El nostre sistema solar és com una pastera galàctica, ha passat d’una regió molt perillosa a causa de les explosions d’estrelles, radiacions, etc, a una zona més tranquil·la. Gràcies a això s’han pogut desenvolupar amb certa tranquil·litat les espècies animals i vegetals. Si ens haguéssim quedat on se suposa que va néixer el sistema solar, potser ara no mantindríem aquesta conversa (riu).

Quan jo estudiava batxiller, no ens podien explicar la Teoria de l’Evolució, no estava ben vist que l’home vingués del mico

L’autèntica última frontera seria demostrar científicament l’existència de Déu?

Particularment, no crec en l’existència d’un ésser superior que ens ha creat. No sabem com s’ha creat l’univers, o millor dit, com s’ha format, perquè la paraula «crear» suggereix un creador. Un meu col·lega sosté -i en dona arguments- que estem en l’interior d’un forat negre. Vull dir que hi ha teories de tota mena, és difícil especular sobre això.

S’han de separar, ciència i religió?

Quan jo estudiava batxiller, no ens podien explicar la Teoria de l’Evolució, no estava ben vist que l’home vingués del mico. El vicepresident de l’Acadèmia de Ciències d’Eslovàquia, em deia que quan manaven els comunistes, no podia explicar la teoria del Big Bang perquè es podia interpretar com una creació, i ara que manen els bisbes, no pot explicar la Teoria de l’Evolució. Malament rai quan es barregen creences i ciència. Cosa que no significa que els científics tinguem sempre la raó, ni de bon tros, perquè la ciència avança precisament a còpia d’anar corregint errors.

La postura lògica en un científic és no creure en Déu?

S’hi pot creure igual. Molta gent ha intentat demostrar l’existència de Déu a través de la ciència. Però no són arguments convincents. Que cadascú pensi el que vulgui. El que empipa és que et vulguin fer empassar, per exemple, que l’edat de l’univers no és d’uns 13.500 milions d’anys sinó de 5.000 anys, perquè és el que surt de comptar les generacions de la Bíblia. Això em va passar a la frontera dels EUA.

Els científics no tenim sempre la raó, ni de bon tros, perquè la ciència avança precisament a còpia d’anar corregint errors.

No em digui que pregunten això, per poder entrar als EUA.

Anava a un congrés sobre l’edat de l’univers, i el policia de frontera insistia que l’edat de l’univers és de 5.000 anys. M’hi va estar insistint, fins que em va donar el vistiplau per entrar al país.

Almenys va acabar deixant-lo entrar.

Feia cara de bon xicot. A més, jo ho tinc fàcil, perquè soc una mica sord i porto audiòfons, així que quan una pregunta no m’agrada, responc «com diu?».

Subscriu-te per seguir llegint