Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un nou estudi determina com canvia la nostra atenció auditiva en moviment o quiets

Descobreix com escoltem segons què fem

Com funciona el nostre sistema auditiu?

Com funciona el nostre sistema auditiu? / freepik

Redacció T21

Les investigacions constants en diversos àmbits, estan fent que avancem i que entenguem més i millor el nostre cos. Així doncs, s'ha descobert que no és el mateix escoltar estant quiet que estant en moviment. En el moment d'estar en moviment activem un sistema neuronal diferent que quan estem escoltant amb el cos quiet.

Un nou estudi revela que el cervell humà no processa els sons de la mateixa manera quan estem quiets que quan ens movem. En caminar, el nostre sistema auditiu s'aguditza i es torna més receptiu, en un exemple clar de com el moviment i la percepció estan íntimament connectats. La investigació, publicada a JNeurosci, demostra que el simple fet de caminar intensifica la resposta neuronal als estímuls sonors.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van registrar l'activitat cerebral de diversos participants mitjançant electroencefalogrames (EEG) portàtils mentre realitzaven diferents accions: romandre drets, caminar al lloc sense desplaçar-se i recórrer una trajectòria en forma de vuit. Durant les proves, els voluntaris escoltaven tons continus amb freqüències específiques a cada oïda.

El cervell en moviment aguditza l'oïda

El resultat més notable va ser que, en caminar, el cervell mostrava una major "sincronització" amb els sons, un fenomen conegut com a Resposta Auditiva d'Estat Estable (ASSR, per les sigles en anglès). Aquesta resposta, que mesura com les neurones s'acoblen a un ritme auditiu, va ser significativament més intensa durant la caminada en comparació d'estar drets o fins i tot caminar al lloc. Això suggereix que el desplaçament espacial, i no només l'acció motora, és clau per potenciar el processament auditiu a les primeres etapes corticals, segons els autors d'aquesta investigació.

Aquesta troballa es correspon amb una coneguda disminució de les ones alfa al cervell durant el moviment. Les ones alfa s'associen amb un estat d'inhibició neuronal; per tant, una menor activitat alfa equival a “treure el fre” al processament sensorial. L'estudi va confirmar aquesta relació: com més disminuïen les ones alfa d'un participant en caminar, més se n'intensificava la resposta auditiva (ASSR). Aquest mecanisme de desinhibició permet que el cervell esdevingui més permeable a la informació de l'entorn mentre ens movem.

L'atenció auditiva canvia en girar

Un altre dels descobriments de l'estudi és com la nostra atenció auditiva canvia dinàmicament en girar. En analitzar l'activitat cerebral durant els girs a la trajectòria en forma de vuit, els investigadors van observar un patró molt específic.

Just abans d'arribar al punt central del gir, el cervell prioritzava el processament del so provinent del costat cap al qual s'estava girant. Per exemple, en un gir a l'esquerra, la resposta al so presentat a l'orella esquerra era més forta.

Immediatament després de passar l'àpex del gir, l'atenció es desplaçava cap al costat contrari. Seguint el mateix exemple, després del punt mitjà del gir a l'esquerra, el cervell començava a processar amb més intensitat el so de l'oïda dreta. Aquest canvi dinàmic suggereix un sofisticat mecanisme de "detecció activa" (o active sensing). El cervell no es limita a rebre informació passivament, sinó que ajusta l'atenció sensorial de forma predictiva per optimitzar la navegació i anticipar el que trobarem en canviar de direcció.

Què escoltem?

Què escoltem? / freepik

Referència

Walking modulates active auditory sensing. Xinyu Chen et al. Journal of Neuroscience 29 September 2025, e0489252025. DOI :https://doi.org/10.1523/JNEUROSCI.0489-25.2025

Major sensibilitat a l'entorn perifèric

La investigació també va revelar que caminar no millora l'audició de manera uniforme, sinó que prioritza específicament els sons que provenen de la perifèria. En un segon experiment, es van introduir breus ràfegues de soroll per interrompre els tons continus, presentant-les a una sola oïda (so perifèric) o a tots dos simultàniament (so central). L'alteració en la resposta cerebral (ASSR) va ser molt més gran durant la caminada quan el soroll provenia d'una banda, però no quan venia del centre.

Aquesta sensibilitat més gran als estímuls perifèrics és coherent amb el que ja es coneixia en l'àmbit visual: en moure'ns, la visió perifèrica esdevé crucial per interpretar la velocitat i la direcció del flux òptic.

Aquest estudi demostra que el sistema auditiu opera de manera similar, potenciant la percepció de l'entorn que ens envolta per facilitar l'orientació i la consciència espacial.

Tracking Pixel Contents