Nous envasos: Brussel·les aposta per substituir el plàstic per fongs

Sabies que hi ha altres materials menys nocius per al medi ambient i que poden fer la funció d'envasos? Malauradament, avui dia, el plàstic està a l'ordre del dia i cada vegada estem aconseguint contaminar més el nostre planeta. Avui, us venim a presentar un descobriment viable i molt respectuós amb l'ecosistema: envasos fets amb fongs.

No es tracta només d'utopies ecologistes, sinó que ja hi ha empreses que han posat fil a l'agulla i estan fabricant aquest tipus de recipients fets de fongs i que, per tant, són biodegradables. A Brussel·les funciona una fàbrica dedicada a això, en un intent de demostrar que hi ha una alternativa al petroli per crear envasos.

A la comuna de Forest, amb prou feines a quilòmetre i mig de l'immens solar on durant dècades es va ubicar la cadena de muntatge de Volkswagen, tancada el febrer del 2025, s'aixeca ara la fàbrica europea més gran d'embalatges biodegradables fets amb mico materials, és a dir, amb fongs com a matèria primera.

Transformar residus en matèria primera

«Els fongs creixen i nosaltres els ajudem a créixer (…). És elegant, estètic, sostenible i competitiu», explica a l'agència Efe durant la inauguració de la fàbrica el fundador de PermaFungi, Julian Jacquet, que al llarg de la jornada va destacar que el consumidor de plàstic més gran del món és el sector de l'embalatge.

El projecte ha atret una inversió d'uns tres milions d'euros, i compta amb finançament de la Unió Europea i el suport de plataformes de capital públic de la regió de Brussel·les i del fons d'inversió suís Après-demain, entre d'altres.

«És l'economia en què creiem, la que transforma deixalles en recursos i redueix la nostra empremta ecològica»,

va explicar la responsable de Transició Econòmica a la regió de Brussel·les, Bàrbara Trachte.

La companyia disposa d'una plantilla de 12 persones que intenten convertir aquesta idea experimental en una alternativa industrial real.

Paquets de fongs

PermaFungi va néixer el 2014 a Brussel·les com una cooperativa que cultivava bolet d'ostra a partir de pòsits de cafè reciclat i fabricava alguns objectes amb mico materials, com ara llums i panells.

Subministraven bolets a restaurants, venien kits de cultiu a internet i van arribar a folrar de panells de miceli el pavelló de Bèlgica a la Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2023. Però el model no acabava de funcionar i els seus arquitectes van decidir reestructurar l'empresa i doblegar l'aposta.

Ara han aixecat un complex industrial de 1.400 metres quadrats on multiplicaran per cent la seva mico producció, usant-hi 10 tones de residus orgànics secs, com serradures, encenalls o palla, per produir 100 metres cúbics de materials al mes.

El producte estrella és embalatge. Aquest s'elabora en motlles que s'omplen amb residus orgànics en què inoculen miceli -no revelen la varietat- perquè els fongs consumeixin aquest substrat fins que adquireix la consistència ideal, similar al suro, moment en què es frena el procés amb un cop de forn.

És biodegrada en només 41 dies

La idea no és nova, però mai no s'havia assajat a aquesta escala a Europa: substituir el poliestirè (plàstic derivat del petroli) per una massa creada amb deixalles i fongs.

El mico material es biodegrada en tan sols 41 dies, mentre que el poliestirè triga més de 500 anys a descompondre's i les taxes de reciclatge són molt baixes. A més, la fabricació amb fongs necessita poca energia i aigua.

Ecològicament, el canvi seria radical. Econòmicament també, almenys en números. Si PermaFungi capturés només el 0,05% del mercat europeu podrien ingressar uns 28 milions d'euros a l'any. Tot i això, el camí a recórrer només és als seus inicis, per la qual cosa, per ara, l'objectiu és arribar a tres milions de facturació en tres anys.

«En alguns segments estem al mateix preu que el poliestirè. Per altres, oferim un producte únic, estètic i amb millors característiques», afirma Jacquet.