La solució dels experts per frenar el problema de la contaminació plàstica al fons marí

Cada vegada hi ha més conscienciació sobre el medi ambient. Però, tot i això, encara hi ha molta contaminació als mars i a l'ambient i el dany actual és irreparable. Tot i que podem frenar aquest declivi tan sever amb les nostres accions. Els experts mostren les dades reals: milions de tones de plàstic acaben als oceans i l'única solució és una transformació profunda dels patrons de producció i consum.

Aquesta és la conclusió central d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU), que van analitzar més de cinquanta mesures aplicades en aquest país nòrdic els darrers 40 anys per abordar la contaminació plàstica marina.

La investigació, publicada a 'PLOS Sustainability and Transformation', revela que la gran majoria de les intervencions realitzades fins ara se centren en la neteja i el reciclatge, fet que suposa abordar els símptomes, però no les causes fonamentals del problema.

Gestió responsable dels oceans

"Les solucions actuals se centren principalment en la neteja després de rebutjar el plàstic. Classifiquem, reciclem i recollim el plàstic a la riba. Però què hi ha dels mètodes que canvien completament la forma en què produïm i consumim plàstic?", es pregunta Natalya Amirova, autora principal de l'estudi.

L'anàlisi, que va revisar 52 intervencions aplicades a Noruega des de la dècada del 1980, va mostrar que la majoria es basen en el reciclatge, la neteja de platges, l'eliminació de microplàstics i l'ús de materials alternatius. Aquestes mesures, encara que importants, són considerades de baix potencial transformador perquè no alteren els patrons subjacents de producció i consum.

Només tres intervencions van ser identificades amb capacitat per generar canvis profunds: la xarxa municipal KIMO (Organització Internacional d'Autoritats Locals), l'Estratègia Nacional d'Economia Circular del govern noruec i el Panell Internacional dels Oceans (High-Level Panel for Sustainable Ocean Economy). Totes tres incideixen en valors intrínsecs i prosocials, com la protecció ambiental, la igualtat política, la sostenibilitat ecològica i la gestió responsable dels oceans.

Un problema social complex

Segons l'informe, les intervencions transformadores són les que modifiquen les intencions del sistema; és a dir, els paradigmes, valors i metes fonamentals de la societat. "La contaminació per plàstics és un problema social complex. Per això, busquem maneres de contribuir a canviar el sistema mateix. Busquem mesures que puguin canviar completament la nostra manera de pensar, ja siguem productors, polítics o consumidors", assenyala Amirova.

L'estudi, però, també va identificar limitacions significatives en aquestes intervencions prometedores: no tenen objectius i terminis definits, cosa que dificulta avaluar-ne l'impacte real en la reducció de la contaminació plàstica. A més, a més, tant el Panell Oceànic com l'Estratègia d'Economia Circular encara prioritzen valors materialistes, com ara el creixement econòmic, per sobre de la salut dels oceans.

"El Panell Oceànic i l'estratègia del Govern per a una economia circular verda també es caracteritzen per valors externs, és a dir, valors motivats per recompenses, reconeixements o objectius aliens a l'activitat en si, on prioritzen la prosperitat econòmica sobre la salut dels oceans", explica Amirova.

Exposició a valors materialistes

La investigació incorpora la teoria del psicòleg nord-americà Tim Kasser, que sosté que els canvis socials només poden passar quan els prenedors de decisions en els diferents nivells de la societat estan exposats a valors prosocials i proecològics, i actuen d'acord amb ells.

"Les investigacions demostren que si estem més exposats a valors materialistes, tendim a triar comportaments i decisions associats a ells, alhora que rebutgem comportaments que beneficiïn la societat i el medi ambient"

exposa Amirova.

La influència dels valors en el comportament quotidià és crucial. "Si estàs en ple Times Square de Nova York, estaràs envoltat de cartells publicitaris per comprar. Si, per contra, ets al centre de Trondheim, t'envoltaran diversos missatges, incloent-hi missatges prosocials i proecològics", indica Amirova.

La influència de les xarxes socials

Les xarxes socials, amb notícies i anuncis, influeixen en el comportament diari. Això també s'aplica a la percepció de la mar. "Una notícia que descriu l'oceà com la setena economia més gran del món ens dona una visió materialista de l'oceà", subratlla la científica.

"Però l'oceà no és només qüestió de diners; també contribueix a la nostra salut física i mental. Hi ha valors socials i ecològics associats a l'oceà. En prendre decisions, hem de tenir això present i no considerar-ho únicament com una mercaderia", afegeix.

Els investigadors proposen diverses intervencions transformadores. Suggereixen reemplaçar els indicadors econòmics convencionals per mètriques de salut oceànica en la presa de decisions governamentals. "Això permetria a les autoritats avaluar les mesures en funció de la qualitat de l'aigua, la biodiversitat i altres indicadors, en lloc de prioritzar els indicadors econòmics", detalla Amirova.

Estils de vida menys materialistes

També advoquen per establir objectius i terminis clars per reduir els residus plàstics a les primeres etapes de la cadena de valor, i per donar suport més decididament a les iniciatives de base i a les petites empreses amb models de negoci lliures de plàstic.

"Per exemple, en donar suport a iniciatives locals i petites empreses amb un perfil de residu zero, es pot augmentar la seva presència davant de les grans empreses. Això no només redueix el consum de plàstic, sinó que també beneficia les comunitats locals", afirma.

Altres propostes dels autors de l'estudi inclouen reduir la proporció de publicitat amb ànim de lucre en favor de missatges sense ànim de lucre que promoguin el benestar col·lectiu, i fomentar comunitats que advoquin per estils de vida menys materialistes i més circulars.

"Si volem tenir alguna esperança de millorar la situació i evitar que hi hagi més plàstic que peixos als oceans del món el 2050, com molts prediuen, hem d'aconseguir un canvi d'actitud en l'àmbit individual. Això, alhora, ha de conduir a canvis de comportament"

conclou Siv Marina Flø Grimstad, coordinadora del projecte Sweet Spot a què pertany aquesta investigació.