Rebaixar la intensitat del Sol per guanyar el pols al canvi climàtic: pot ser perillós?

El món científic sempre aposta per millorar la salut, les condicions de vida de la Terra i el planeta en general. Així doncs, hi ha un projecte que es vol dur a terme, tot i que constitueix un gran perill per la humanitat si la seva tecnologia falla. La pràctica que es vol dur a terme a través de l'enginyeria és la de refredar el planeta, atenuant la llum solar, però si això falla, podria haver-hi un escalfament global molt superior al que ja tenim actualment.

La idea de combatre el canvi climàtic “atenuant el sol” està guanyant terreny en alguns cercles científics i polítics, però estudis recents adverteixen que es tracta d'una aposta arriscada, l'aplicació de la qual podria desencadenar conseqüències imprevisibles i disruptives a escala planetària.

En els darrers mesos, diverses investigacions científiques han posat sobre la taula la complexitat i els possibles perills reals de les tècniques de geoenginyeria solar.

Una de les propostes més discutides consisteix a injectar partícules reflectores a l'estratosfera per desviar part de la llum solar i refredar el planeta. Tot i això, aplicar una solució tecnològica d'aquest calibre podria convertir el planeta en un laboratori sense garanties de seguretat.

Una acció perillosa

Un nou estudi de la Universitat de Colúmbia publicat a Scientific Reports subratlla que dur a la pràctica la injecció d'aerosols a l'atmosfera seria, en realitat, molt més problemàtic i perillós del que fins ara suggerien els models matemàtics. Factors com ara la ubicació geogràfica i l'altitud del desplegament, el moment escollit per fer-ho i la disponibilitat de materials adequats, fan que les possibles conseqüències siguin impredictibles.

L'equip de Colúmbia adverteix, a més, que els sistemes de simulació que fan servir els científics per analitzar els escenaris de geoenginyeria solar estan idealitzats i no aconsegueixen reflectir el ventall real de riscos associats a la implementació pràctica: des de l'alteració dels monsons fins a la interrupció de la cadena de subministrament de materials crítics. "El marge d'incertesa és molt més ampli del que ningú no havia apreciat fins ara", explica la química atmosfèrica V. Faye McNeill, autora principal de l'estudi.

Alguna cosa inevitable?

I, tot i això, malgrat les advertències, l'expectativa entre la comunitat científica apunta que tard o d'hora seran desplegades aquest tipus de tècniques, impulsades per la incapacitat global per frenar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Una enquesta realitzada per la revista New Scientist entre 120 experts del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic va revelar que dues terceres parts creuen que, abans de l'any 2100, algun país, o fins i tot un actor privat, podria engegar intervencions per modificar l'atmosfera.

Més de la meitat sosté que podria ser una decisió unilateral, adoptada per una nació o un milionari al marge de consensos internacionals, en resposta a l'agreujament de la crisi climàtica. "Em preocupa enormement la perspectiva d'aplicar la geoenginyeria solar. És evident que s'està tornant una opció cada cop més atractiva davant del fracàs de les polítiques de reducció d'emissions", adverteix James Renwick, climatòleg de la Universitat de Wellington i un dels enquestats.

Referència

Engineering and logistical concerns add practical limitations to stratospheric aerosol injection strategies. Miranda Hack et al. Scientific Reports volume 15, Article number: 34635 (2025). DOI:https://doi.org/10.1038/s41598-025-20447-2

Incerteses i riscos

La majoria dels científics consultats comparteix que el principal perill d'embarcar-se en aquest tipus de solucions és la incertesa sobre les seves repercussions reals. Vuit de cada deu identifiquen com a risc més gran el desconeixement dels efectes secundaris a llarg termini; altres riscos “materials” inclouen el possible dany a la capa d'ozó, l'alteració dels patrons de pluges —amb sequeres greus en unes regions i inundacions en altres— i l'anomenat xoc de terminació: un escalfament abrupte del planeta si, per qualsevol raó, el procés d'atenuació solar s'aturés bruscament.

Exemples d'aquests perills ja han estat evidenciats en simulacions recents. Per exemple, reforçar el refredament dels núvols sobre l'oceà Índic podria alleujar la sequera al nord d'Àfrica, però alhora agreujar les condicions a l'est africà, ressenya Newscientist. Altres proves suggereixen que la injecció d'aerosols a l'estratosfera podria reduir les pluges monsòniques en algunes zones d'Àfrica entre un 20% i un 80%, amb conseqüències greus per a l'agricultura i la seguretat alimentària.

Organitzacions com el Center for International Environmental Law adverteixen que la geoenginyeria solar és “inherentment imprevisible” i que planteja riscos extraordinaris per a uns ecosistemes ja alterats pel canvi climàtic. El Carnegie Endowment identifica tres amenaces globals: la reacció abrupta si se suspèn el programa, la inestabilitat sistèmica ocasionada per la manipulació climàtica i el “risc de sobrepas”.

Conclou que la geoenginyeria incentiva la dilació en les polítiques reals de reducció d'emissions perquè els governs es confien en el suposat remei tecnològic.