L'OMM informa sobre les temperatures de les pròximes dècades: situació d'alerta

El tema del canvi climàtic cada vegada està agafant més rellevància en l'àmbit mundial. La causa, molt senzilla: l'escalfament global està augmentant notòriament, ja que els nivells de diòxid de carboni (CO₂) són molt alts i el 2024 es van assolir nous màxims històrics. Així doncs, amb les dades de l'últim informa de l'OMM (Organització Meteorològica Mundial), queda clara una posició: el planeta està condemnat a un augment de temperatures per a les pròximes dècades.

El Butlletí de Gasos d'efecte hivernacle de l'OMM indica que les contínues emissions de CO₂ derivades de les activitats humanes i l'agreujament dels incendis forestals van ser els responsables d'aquest augment.

Tot i això, també hi va ajudar la reducció de la capacitat d'absorció de CO₂ per part dels tradicionals embornals terrestres (boscos, principalment) i l'oceà. Ambdues circumstàncies combinades amenacen de convertir-se en un cercle viciós climàtic que es va alimentant mútuament.

L'OMM ha publicat el seu butlletí anual sobre gasos d'efecte hivernacle per proporcionar informació científica fidedigna a la conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que tindrà lloc aquest mes de novembre. La reunió de la COP 30 a Belém, Brasil, intentarà intensificar l'acció climàtica i assegurar el compliment efectiu d'acords ja adoptats amb anterioritat.

"Mantenir i ampliar el monitoratge de gasos d'efecte hivernacle és fonamental per donar suport a aquests esforços", va afirmar Oksana Tarasova, coordinadora del Butlletí de Gasos d'Efecte Hivernacle, un dels informes científics més importants de l'OMM i que ja va per la seva edició número 21.

Quan es va publicar el butlletí per primera vegada el 2004, el nivell mitjà anual de CO₂ mesurat per la xarxa d'estacions de monitoratge de la Vigilància de l'Atmosfera Global de l'OMM era de 377,1 ppm (parts per milió). El 2024, en canvi, aquesta xifra va ser de 423,9 ppm.

Els oceans absorbeixen menys CO₂

Aproximadament la meitat del CO₂ total emès cada any roman a l'atmosfera i la resta és absorbida pels ecosistemes terrestres i els oceans. Aquest emmagatzematge, però, no és permanent. A mesura que augmenta la temperatura global, els oceans absorbeixen menys CO₂ a causa de la menor solubilitat a temperatures més altes, mentre que els embornals terrestres es veuen afectats de diverses maneres, com la desforestació o sequeres prolongades.

De fet, la raó més probable del creixement rècord de CO₂ registrat entre el 2023 i el 2024 van ser els incendis forestals de grans dimensions a moltes parts del planeta, juntament amb una menor absorció de CO₂ per la terra i l'oceà el 2024, que va ser l'any més càlid registrat i que va coincidir a més amb un fort fenomen d'"El Nen".

Mentre la humanitat manté les seves emissions a l'atmosfera i augmenten els incendis, els ecosistemes naturals absorbeixen cada cop menys CO₂ cosa que impulsa una espiral preocupant.

Durant els anys del "Nen", els nivells de CO₂ van tendir a augmentar a causa de la reducció de l'eficiència dels embornals de carboni terrestres per una vegetació més seca i més incendis forestals, com va passar amb les sequeres i incendis excepcionals a l'Amazònia i el sud d'Àfrica el 2024.

Els embornals de CO₂ perden eficàcia

"Existeix la preocupació que els embornals de CO₂ terrestres i oceànics estiguin perdent eficàcia, cosa que augmentarà la quantitat de CO₂ que roman a l'atmosfera, accelerant així l'escalfament global. El monitoratge dels gasos d'efecte hivernacle és fonamental per comprendre aquests cicles", va afirmar Oks.

Les emissions actuals de CO₂ a l'atmosfera no només impacten el clima global avui, sinó que ho faran durant centenars d'anys, a causa de la seva llarga permanència a l'atmosfera, recorden els experts.

Metà i òxid nitrós

El metà representa aproximadament el 16% de l'efecte d'escalfament global causat pels gasos d'efecte hivernacle de llarga durada i té una vida útil de nou anys aproximadament. Aproximadament el 40% del metà s'emet a l'atmosfera per fonts naturals (per exemple, aiguamolls), que també són sensibles al clima, i al voltant del 60% prové de fonts antropogèniques com la ramaderia, el cultiu d'arròs, l'explotació de combustibles fòssils, els abocadors i la crema de bio.

La concentració mitjana global de metà el 2024 va ser de 1.942 parts per bilió (ppb), cosa que representa un augment del 166% respecte als nivells preindustrials (abans del 1750). L'òxid nitrós és el tercer gas d'efecte hivernacle de llarga durada més important i prové tant de fonts naturals com activitats humanes com la crema de biomassa, l'ús de fertilitzants i diversos processos industrials. La concentració mitjana mundial va assolir 338,0 ppb el 2024, un augment del 25% respecte del nivell preindustrial.