Rècord de centenaris a Espanya: gairebé 16.000 persones han fet 100 anys o més

Espanya destaca pel seu clima, platges i gastronomia, però també per batre rècords en longevitat. Com a país amb una de les esperances de vida més altes del món, el 2024 el nombre de centenaris va arribar a un nou màxim històric. Ja són gairebé 16.000 les persones que han fet 100 anys o més, el 80% d’elles dones, atès que la feminització de la vellesa es manté com un fenomen constant: entre les persones de més de 65 anys, la població femenina supera en gairebé un 30% la masculina.

Aquest i altres dades apareixen a l’estudi Perfil de les persones grans a Espanya 2025, elaborat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). L’informe contempla dades demogràfiques, de salut, economia, cures i digitalització, de manera que conforma una radiografia completa de com és la població sènior a Espanya, amb l’objectiu de servir d’eina a les institucions que treballen pel benestar de la gent gran i orientar les polítiques públiques i els serveis socials i sanitaris.

La recerca constata que Espanya continua avançant cap a una societat cada vegada més envellida, fenomen que s’accentuarà quan arribi a la vellesa la generació completa del baby boom. Així, en aquests moments hi ha gairebé 10 milions de persones de més de 65 anys, el 20,4% de la població, però el 2045, segons l’INE, aquest col·lectiu podria arribar als 15,9 milions, la qual cosa equivaldria al 29,2% dels residents a Espanya.

L’esperança de vida en néixer està situada en 83,7 anys de mitjana (86,3 per a les dones i 81,1 per als homes), una de les més altes del món, però el problema és que aquests anys que s’han guanyat a la vida, no sempre es gaudeixen amb plena salut. Així, l’esperança de vida amb bona salut després dels 65 anys es manté entorn dels 9,7 anys. Més de la meitat de les persones de més de 80 anys pateix malalties cròniques i el 10,9% de les més grans de 65 limitacions greus per realitzar activitats quotidianes.

Planificar els serveis socials

Per això, Julio Pérez Díaz, demògraf de l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC) i coordinador de l’informe, considera que «el procés d’envelliment de la població espanyola planteja una qüestió central: no només quants anys més poden esperar viure les persones, sinó quants d’aquests anys transcorreran amb bona salut». Segons el seu parer, «aquest interrogant és clau per al benestar individual, però també per a la dimensió pública, en incidir directament en la planificació dels serveis socials, sanitaris i de cures».