Viuràs més anys si penses d'aquesta manera

Cada vegada les persones estan més conscienciades que la salut mental s'ha de cuidar. Tot i això, encara n'hi ha alguns que ho veuen com una tara. Però aquest article et descobrirà una nova realitat: el que pensem fa que durem més o menys anys. Un grup de científics ha fet un estudi durant dècades per descobrir que la clau de la longevitat i a més, saludable, és no el que fem, sinó com pensem.

La nostra percepció del futur, especialment de la vellesa, modela de manera decisiva la nostra biologia. La manera com imaginem els nostres 60, 70 o 80 anys, ja sigui com una etapa de creixement i saviesa o com un període de desemparament i declivi, no és una mera fantasia.

La ciència ha demostrat que les nostres creences sobre l'envelliment es poden convertir en una profecia autocomplida, determinant des de la salut de la nostra memòria fins al risc de patir malalties cardiovasculars i, fins i tot, influir en la nostra esperança de vida fins a 7,5 anys, informa una recent edició de BBC Science Focus Magazine. Aquesta sorprenent connexió entre la ment i el cos ha estat objecte d'estudi durant les darreres tres dècades, i l'evidència acumulada avui és sòlida i consistent.

Japó, la inspiració

La investigació en aquest camp va ser impulsada a principis de mil·lenni per la Dra. Becca Levy, professora de salut pública i psicologia, després d'una estada al Japó. Allà van observar el profund respecte cultural cap a la gent gran i es va preguntar si podria estar vinculat a l'extraordinària longevitat de la població.

Per comprovar-ho, Levy va analitzar les dades de l'Ohio Longitudinal Study on Aging and Retirement, un estudi que havia seguit més de 1.000 persones des dels anys 70. Va descobrir que l'actitud dels participants cap a l'envelliment, dècades abans, predeia el risc de mortalitat. De mitjana, aquells amb una visió més positiva van viure 7,5 anys més que els pessimistes, un impacte més gran que el de factors de risc ben coneguts com la pressió arterial o el colesterol.

L'abast d'aquesta influència mental s'estén a malalties concretes. Investigacions posteriors de Levy van demostrar que les persones amb una actitud positiva abans dels 50 anys tenien un risc significativament menor de desenvolupar malalties cardíaques fins 38 anys després. De la mateixa manera, una mentalitat optimista s'associa amb una menor probabilitat de desenvolupar la malaltia dAlzheimer.

Les diferències no només són cognitives, sinó també físiques: els escàners cerebrals van revelar que els que veien la vellesa amb bons ulls mantenien un volum més gran a l'hipocamp, una regió clau per a la memòria, i acumulaven menys plaques d'amiloide, les proteïnes tòxiques característiques de l'Alzheimer.

L'encarnació dels estereotips

La gran pregunta és com els nostres pensaments poden exercir un poder tan gran sobre la nostra fisiologia. La resposta resideix en un procés anomenat "encarnació d'estereotips, mitjançant el qual interioritzem les creences socials sobre la vellesa a través de tres vies principals. La primera és psicològica: si la societat ens diu que els grans són fràgils i oblidadissos, comencem a actuar segons aquest guió, cosa que mina la nostra confiança i capacitats. La segona via és conductual: una visió fatalista de l'envelliment ens porta a descuidar hàbits saludables com ara la dieta o l'exercici, mentre que una perspectiva de creixement ens motiva a cuidar-nos per aprofitar les oportunitats futures.

Finalment, hi ha una via fisiològica directa: l'ansietat crònica generada per una visió negativa de l'envelliment eleva els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès, fet que a llarg termini fa malbé l'hipocamp, el sistema immunitari i el cardiovascular, a més de provocar una inflamació que accelera el desgast del cos.

Canviar actitud per canviar el futur

Afortunadament, la nostra mentalitat és mal·leable. Projectes com AgingPlus han demostrat que l'actitud cap a l'envelliment es pot canviar. En un programa de quatre setmanes, els participants no només van rebre pautes d'activitat física, sinó que també van aprendre a identificar i qüestionar estereotips negatius amb conceptes com ara la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per adaptar-se i canviar al llarg de la vida. Com a resultat, no només va augmentar el nivell d'exercici, sinó que es van sentir més capaços d'influir en el procés d'envelliment propi.

Per cultivar una mentalitat més positiva, la Dra. Levy suggereix crear un "portafoli" de models a seguir, com han fet l'actriu Judi Dench o el triatleta Hiromu Inada, que han seguit aconseguint metes en edats avançades. També és útil aprendre a qüestionar les nostres pròpies suposicions: una badada pot ser deguda a l'estrès i no a l'edat, i un dolor, a l'activitat física.

Aquest canvi de perspectiva no només ens beneficia individualment, sinó que també influeix al nostre entorn, ja que l'edatisme, sovint considerat l'última forma de discriminació socialment acceptada, es perpetua en converses i gestos quotidians.

Un nou paradigma: la qualitat dels anys viscuts

A conseqüència d'aquests descobriments, la conversa cultural ha començat a evolucionar des del simple objectiu d'allargar la vida (lifespan) cap a l'optimització dels anys viscuts amb bona salut (healthspan). Aquest moviment se centra en la qualitat de vida i la capacitat funcional, en comptes d'una lluita contra l'envelliment. Informes de tendències de consum mostren que un 52% de les persones en l'àmbit global creuen que viuran de manera més saludable en els pròxims cinc anys, un augment significatiu que reflecteix una consciència més gran sobre l'envelliment actiu.

Tot i això, un estudi del Boston Consulting Group del setembre del 2025 destaca una paradoxa: encara que la majoria de les persones aspiren a un envelliment saludable, només el 12% orienta activament el seu estil de vida cap a aquest fi. La clau, segons l'informe, és connectar amb les "ambicions de salut" personals, és a dir, els objectius profundament individuals que donen sentit a un envelliment saludable, com poder ballar al casament d'un net o continuar fent senderisme als 80 anys.

Aquestes investigacions reforcen la idea central que l'envelliment no és només un procés biològic, sinó també una experiència psicològica i social que podem modelar activament per escriure el final de la nostra història.