Què li està passant a la Terra?

Cada vegada hi ha més canvis en el món. Així ho corroboren els experts amb l'últim descobriment: hi ha un hemisferi que s'enfosqueix més de pressa que l'altre. Aquest és el nord. Així doncs, es trenca la simetria hemisfèrica en la radiació solar reflectida o albedo. Aquest fet fa posar en dubte una de les suposades propietats fonamentals de la Terra.

Un estudi publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), basat en 24 anys d'observacions satel·litàries, suggereix que la Terra reflecteix menys llum solar i que aquest enfosquiment no és homogeni: l'hemisferi nord s'ha tornat relativament més fosc que el sud.

Els autors van detectar una tendència a l'asimetria hemisfèrica de la radiació solar reflectida o albedo, cosa que fins fa poques dècades era impensable, en mantenir-se clarament equilibrat entre nord i sud.

Encara és una incògnita si la circulació general s'ajustarà per produir una distribució de núvols que restableixi la simetria hemisfèrica a l'albedo en el futur. Sens dubte, la resposta a aquest enigma té implicacions importants per al clima en les pròximes dècades.

Un canvi clar i sostingut

Entre el 2001 i el 2024 la disminució de l'albedo, que és la fracció d'energia solar que la Terra torna a l'espai, va ser petita en termes absoluts però estadísticament significativa.

L'equip dirigit per Norman Loeb, del Centre de Recerca Langley de la NASA a Hampton, Estats Units, va reportar una divergència de l'ordre de 0,34 watts per metre quadrat per dècada entre hemisferis, un nombre que indica un canvi sostingut al balanç energètic quan s'integra a l'escala planetària.

Encara que aquesta xifra sembli mínima davant dels centenars de watts que rep la Terra, la seva persistència pot tenir implicacions climàtiques importants, segons s'explica en un article publicat a Phys.org.

Què explica aquest canvi? L'estudi identifica diverses causes interrelacionades. A l'hemisferi nord hi ha una reducció comprovada de la coberta de neu i del gel marí, que són superfícies d'alta reflectivitat, que deixen al descobert aigua i terra més fosques.

Alhora, la contaminació per partícules fines o aerosols, que anteriorment augmentava la reflectivitat, ha disminuït en moltes regions del nord per polítiques ambientals efectives.

Possibles conseqüències climàtiques

En contrast, episodis recents com incendis forestals a Austràlia o la gran erupció volcànica de Hunga Tonga van incrementar la càrrega d'aerosols a l'hemisferi sud, elevant temporalment la reflectivitat.

Un element central de la troballa és el paper dels núvols: es creia que les variacions en la nuvolositat compensarien diferències regionals a la superfície i en aerosols, mantenint una simetria hemisfèrica en la radiació reflectida.

La nova anàlisi mostra, però, que els núvols no han compensat completament les forces que van en una direcció particular, cosa que desafia part de la hipòtesi tradicional sobre l'autoregulació del sistema climàtic pel que fa a aquest aspecte.

Referència

Emerging hemispheric asymmetry of Earth's radiation. Norman G. Loeb et al. PNAS (2025). DOI:https://doi.org/10.1073/pnas.2511595122

De moment no és possible confirmar si el procés és irreversible: les tendències observades cobreixen una mica més de dues dècades, un lapse significatiu però encara curt davant de la variabilitat natural i de processos centenaris del sistema climàtic.

Tot i això, si l'asimetria persisteix podria alterar patrons de circulació atmosfèrica i oceànica responsables de la redistribució de calor i humitat, amb efectes directes en precipitacions, monsons i altres esdeveniments climàtics.