Beatriz Izquierdo: "Jo no posaria mai una foto del meu fill al perfil de WhatsApp"

Què és el que té de dolent publicar a Instagram un vídeo del meu nadó?

Els depredadors sexuals són on estan els nostres menors. En els espais físics, com per exemple el parc, tenim una cura específica i eduquem en això. Per exemple, els ensenyem que ni parlin amb desconeguts ni acceptin regals. En l’entorn digital també hi ha riscos que hem de conèixer. No s’han de jutjar les famílies que han optat per exposar imatges dels fills a les xarxes socials. Del que es tracta és de portar a terme polítiques de conscienciació perquè coneguin els riscos. Molts ho fan fruit del desconeixement. Quan es comparteixen fotos d’infants hi ha mirades deshonestes que són presents. Tinguem en compte que hi ha persones amb fantasies perverses i és com si tinguessin accés il·limitat als nostres àlbums personals.

Li sembla bé que el Govern reguli el sharenting?

És rellevant que el debat sigui sobre de la taula perquè ens permet acostar-nos a la solució. Ara bé, és important conscienciar i recordar a les famílies que hi ha un ordenament jurídic que ja protegeix els menors. Els nostres drets fonamentals i l’interès superior del menor no desapareixen en l’entorn digital. L’article 18 de la Constitució consagra el dret a l’honor, la intimitat i la mateixa imatge. És a dir, abans de res, un missatge de calma. Això sí, necessitem que la legislació es vagi adaptant a la nova societat. No té sentit que demanem als nostres nois que no portin a terme la pràctica del sèxting [enviament de fotos de caràcter sexual a través de dispositius digitals] i que no s’exposin massa a les xarxes i que nosaltres, els adults, no fem una reflexió i els donem exemple. Insisteixo, això no va de jutjar durament els pares sinó d’oferir-los eines.

"Una vegada que comparteixes una imatge, perds el control sobre aquesta"

Hi haurà molta gent que al·legui que vivim temps digitals i que no podem posar portes al camp.

Cal entendre els pares que diuen que és inevitable. Efectivament, hi ha càmeres per tot arreu, es fan fotos a qualsevol funció de Nadal... Hem de viure la realitat que ens ha tocat. El que passa és que, com diu el lema del meu projecte Origen del mal, no podem defensar-nos d’allò que no coneixem. Imaginarem uns pares que viuen lluny dels amics i família i volen compartir imatges. Això exigeix un debat perquè no hi hagi conflicte i que la gent entengui que cal respectar el teu desig que aquests arxius no es comparteixin amb tercers.

Creu que és un risc enviar fotos dels fills a un grup de WhatsApp d’amics?

Depèn de les persones que conformin aquest grup i de les indicacions que hàgim donat. Hi ha pares que expliquen als avis que no volen que comparteixin als perfils de les xarxes les imatges dels menors i això, de vegades, provoca conflictes.

És un error posar al perfil de WhatsApp una foto teva amb el teu fill? Vostè, que també és mare, ho faria?

No, jo no ho faria. Potser m’equivoco. Sé que no es pot protegir els menors de tots els riscos del món, però intento, en la mesura possible, protegir-los d’allò que tinc l’abast de la mà. Una vegada que comparteixes una imatge, hi perds el control. Això és un fet que ha de calar entre nosaltres.

Subscriu-te per seguir llegint