Sophie Gilbert: "Quan mires TikTok sembla que només puguis ser una 'tradwife' o una estrella d'OnlyFans"

La periodista i escriptora Sophie Gilbert ha visitat la ciutat de Barcelona per presentar ‘Noia contra noia’, un llibre que reflexiona sobre l’impacte de la cultura pop en les dones, a principis del segle XXI. Editat en català per Raig Verd i en llengua castellana per Libros del K.O, el títol posa el focus en la matriu de la misogínia que va sustentar la producció de la dècada del 1990 i principis del 2000 i que continua donant forma al món actual. Gilbert avisa ara dels perills de les xarxes socials, que poden oferir un entreteniment “nociu”. També avisa de la seva polarització: “Quan mires TikTok sembla que només puguis ser una ‘tradwife’ o una estrella d’OnlyFans i cap de les dones que jo conec es troben en aquests extrems”.

L’autora va començar a pensar en ‘Noia contra noia’ el 2022, quan als Estats Units es va derogar la decisió judicial de ‘Roe contra Wade’, obrint la porta a cada Estat a decidir sobre si prohibia o regulava l’avortament. “Aquesta llei portava com cinquanta anys funcionant i el fet que passés això va ser una confirmació que els drets de les dones estaven en perill”, sosté, “em vaig sentir impotent, i em vaig començar a preguntar que se n’havia fet del moviment feminista”.

Moguda per aquest fet, Gilbert es va submergir en una investigació que la va portar a mirar que els havia ensenyat la dècada del 2000 a les noies, sobre què significava ser una dona, les inspiracions que podien tenir, les ambicions, els somnis, i també les relacions entre elles. Els resultats van ser sorprenents per a ella, que va poder veure des d’una “perspectiva adulta” moltes de les coses que no havia vist de més jove.

Pel·lícules com ‘American beauty’ – on un home de mitjana edat s’obsessiona amb l’amiga adolescent de la seva filla -, o imatges com la de Britney Spears a la coberta de la revista de ‘Rolling Stone’, presentada com un ‘somni adolescent’; li van demostrar que hi havia una mena de “desig manifest” que s’exposava sense gens de vergonya.

“Com a dones estem prosperant, hem aconseguit desenvolupar carreres i fins i tot tenim una autoestima funcional; fets que costen d’entendre tenint en compte aquests missatges als quals estàvem exposades”, recorda, en un context en el qual, sovint, el cos de les dones era un espectacle públic i una moneda de canvi cultural.

Un nou context cultural

Preguntada pel context actual, Gilbert opina que en el cas dels Estats Units, tot el que està passant és “esfereïdor”, no només pel que fa a la política, sinó també pel que fa al discurs públic. “Estem veient l’auge d’un llenguatge extremista, misogin, racista i transfòbic”, lamenta, “que fins i tot arriba un punt que deixa de sorprendre”.

Tot i això, també deixa clar que, pel que fa al president – Donald Trump –, en l’actualitat és extremadament “impopular”. “És evident que el seu govern té un interès a treure les dones del mercat laboral i fer-les tornar a casa, però donada aquesta impopularitat, precisament, seria un projecte complicat de dur a terme”.

Un tema que sí que preocupa a la periodista són les xarxes socials, un lloc que “bombardeja” a les joves amb la idea que han de ser perfectes. “Les persones que estan darrere d’aquestes companyies han demostrat que no tenen interès en regular res i aquí s’ha de veure què estan disposats a fer els governs”.

Pel que fa a la polarització, parla d’un algoritme que no reflecteix “la realitat autèntica” de les dones i que es mou d’un extrem a un altre. “Per exemple, quan entro a TikTok sembla que només pugui ser una ‘tradwife’ que es fa el seu propi pa a casa o una estrella d’OnlyFans”, explica, “i, per descomptat, cap de les dones que conec es troben en aquesta realitat”.

Dones empoderades

La periodista, però, celebra que s’hagi avançat en diversos aspectes, com per exemple pel que fa a les propostes de grans noms de l’escena musical, com poden ser Sabrina Carpenter o Chappell Roan. “M’entusiasma veure que canten sobre tota classe de temes i no ho fan per una audiència masculina, que és la gran diferència amb la generació anterior”, apunta, “es volen presentar per a elles mateixes i no pas per la mirada de l’home”.