«El problema és que estem en la globalització de la indiferència»

A més de psicòloga, Mercè Conangla és infermera, i experta en Educació Emocional. Autora també de quinze llibres, és cofundadora, amb Jaume Soler, de la Fundació Ecologia Emocional, que enguany compleix 30 anys de trajectòria.

L’ecologia emocional va d’emocions verdes?

Significa que el medi ambient i aquesta crisi climàtica que estem patint, hem de deixar de considerar-ho només un problema físic, perquè té un rerefons emocional. Si no tenim cura del nostre món interior, no ens podrem relacionar amb el món de fora, és a dir, amb el planeta i amb la gent que tenim al voltant.

Tenim cada vegada menys valors?

De valors, en tenim, el que passa és que hi ha valors orientats a crear, i valors orientats a destruir. Un dels problemes que té ara la humanitat és que els valors que predominen són l’ambició, l’egoisme, el consumisme, el creure’ns superiors als altres... Valors orientats a la destrucció. El món necessita ara una generació de persones que tinguin cura de la vida. O ho fem així, o no tindrem planeta per cuidar. Els valors hi són, però no són valors que tinguin cura de la vida.

Vol dir que no és una batalla perduda, lluitar contra aquests valors de la societat actual?

No és cap batalla perduda. Mentre hi hagi esperança hi haurà vida, el que passa és que ara hi ha una generació desesperançada. Les persones que ens adonem que hi ha una manera millor de viure i de fer, hem d’alimentar aquesta esperança. Si no, aquesta nova generació no podrà tirar endavant.

El món necessita ara una generació de persones que tinguin cura de la vida. O ho fem així, o no tindrem planeta per cuidar

L’evolució tecnològica va més de pressa que l’evolució ètica?

I més de pressa que l’evolució emocional. L’evolució tecnològica, la intel·ligència artificial, va molt accelerada. Això va en contra del nostre món emocional, que funciona per processos lents, que necessiten temps per a integrar determinades qüestions, per posar en ordre les nostres emocions i fer neteja de tanta contaminació emocional. Això no es pot fer de pressa, perquè la rapidesa sol estar vinculada a la violència. Vivim en un món molt accelerat, per això també és molt violent.

Quin perill creu que té, la intel·ligència artificial, ja que l’ha esmentat?

Com tota eina creada pels humans, depèn d’en quin sentit es faci servir. Un ganivet, per exemple, pot matar una persona o pot ser un bisturí que salvi una vida. Per això des de la fundació volem fer prevenció, perquè si una persona està educada per cuidar la vida, no utilitzarà aquesta eina per manipular, per matar o per causar danys. El problema no és l’eina, sinó qui l’utilitza, per això hem d’educar els seus usuaris.

Com estan influint les xarxes socials en l’actual societat?

Cal educar la gent, ja que s’ha de tenir molta fortalesa emocional i molt coneixement d’un mateix, per no deixar-se manipular per les xarxes socials. Les xarxes funcionen d’una manera molt superficial, estan molt influïdes pels estereotips socials, d’èxit, de riquesa o de bellesa. Qui no tingui eines de gestió emocional, serà susceptible de caure en depressió o en insatisfacció vital, fins i tot en agressions al propi cos, per voler-se assemblar a aquests estereotips. Les xarxes socials no deixen de ser una plataforma on la humanitat bolca el millor i el pitjor. El que portem a dins s’acaba traslladant a fora, si jo em cuido a mi mateix i no m’agredeixo, és estrany que agredeixi la natura o espatlli el medi. Si la meva casa, o sigui jo mateix, no està ordenada i neta, difícilment ho estarà el planeta.

A la fundació tenen l’Institut de la Bondat en Acció. Avui ser bona persona està mal vist, fins i tot s’ha inventat la paraula bonisme, d’ús pejoratiu.

Exacte, i això és perquè les coses s’han explicat malament. La bondat és la forma màxima d’intel·ligència, és positiu ser influït per una persona bona. La bondat no és el bonisme, sinó que és l’aplicació pràctica de tot un seguit de valors que són positius per a la humanitat, com la tendresa, la gratitud, la generositat, la pau, la diversitat, l’amabilitat, la humilitat, etc. La bondat conté en si mateixa els millors valors que ens fan humans. Per això nosaltres mostrem la bondat en acció, és a dir, els petits actes de bondat quotidiana que veiem en el nostre entorn i que són el que fa que la vida no sigui terrible, que puguem créixer de forma més equilibrada. Hi ha molta gent així, el que passa és que no tenen veu o no fan prou soroll.

L’evolució tecnològica va molt accelerada. Això va en contra del nostre món emocional, que funciona per processos lents, que necessiten temps per a integrar determinades qüestions i posar en ordre les nostres emocions

Anys enrere, tots els veïns es preocupaven d’un d’ells si estava malalt o havia patit una desgràcia. Això s’ha perdut?

Potser s’està perdent en l’entorn més urbà, però nosaltres encara veiem solidaritat. Tenim un Observatori de la Bondat a Barcelona i un altre a Mèxic, on una colla de voluntaris volten per detectar aquests tipus d’actituds, dutes a terme per persones individuals o per entitats. Després els enviem una carta felicitant-los i animant-los a continuar igual. Miri, quan hi ha grans crisis, o quan hi ha catàstrofes -inundacions, terratrèmols, incendis...- veiem que la gent s’uneix, uns i altres s’ajuden i es donen suport. S’ha vist a València i a Tarragona, però també en petits fets que passen cada dia. Normalment sempre hi ha algú que dona un cop de mà, és una manera de fer que el món sigui més amable, si no, la vida seria massa feixuga, per molta gent. Per això és bo posar en evidència quan algú, o alguna entitat, actua amb bondat.

La veig una persona optimista.

Si no ho fos, no faria trenta anys que em dedicaria a això (riu). S’ha de ser optimista, perquè, si no, què?

Escoltant les notícies de cada dia, no li costa mantenir la fe en la humanitat?

Hi ha qui pensa que els optimistes portem una bena als ulls, o som uns il·lusos. Però el meu és un optimisme molt realista. No soc d’aquella gent que prefereix on saber les coses dolentes que estan passant, al contrari, m’agrada estar informada. El meu és un optimisme en contacte amb la realitat. Com a psicòloga i com a infermera, treballo en prevenció, per a oferir eines a la persona perquè quan estigui en crisi, quan li vingui la tempesta, sàpiga nedar. N’ha d’aprendre abans, no li pots ensenyar a nedar quan hi hagi mala mar, perquè no en podrà aprendre i s’enfonsarà. Per tant, crec que es pot fer molt més del que estem fent, i tot i així haig de ser optimista, perquè vull un futur pels meus fills els meus nets i pels de tothom. I com li deia abans, només si tenim aquesta mirada d’esperança, hi haurà vida.

El món global no és com esperàvem?

El gran problema d’aquest segle és que estem en la globalització de la indiferència

Com han canviat les emocions i la seva gestió, en aquests trenta anys que fa que s’hi dedica?

En el món emocional, els humans encara estem a la prehistòria. La gent pateix, la gent està contenta, continua tenint moltes pors... Les emocions són un fet transversal, el tema és com ha evolucionat el pensament i l’acció. El que ha canviat és la mirada de la gent cap a la vida pel que dèiem de l’acceleració, les incerteses, etc, que fan que les emocions es belluguin. També es bellugaven a la prehistòria i a l’edat mitjana? Sí, però a una altra velocitat. La pressió de les xarxes, per exemple, abans no existia, és brutal. Hi ha nous fenòmens. Com a societat tenim un problema.

Subscriu-te per seguir llegint