Sandra Guitart: «A la primera festa van venir tres o quatre nois, no sé si eren gais»

A la nota de premsa posa que la Connecting Party és «per a dones i les seves amistats». Això inclou marits, xicots i amants?

El que pretenem bàsicament és fer una festa per a dones, que és el que més costa a Girona. Fa any hi havia hagut alguna cosa, però ara no hi ha res. És per a dones, però no negarem l’entrada a amics. A la primera trobada van venir tres o quatre nois.

Quatre paios en una festa on hi havia més de cent dones? Quina intenció portaven?

Devien ser amics d’algunes participants. No sé si eren gais. Segurament.

Per què només volen dones?

Perquè a Barcelona, per exemple, hi ha molta oferta d’aquesta mena i aquí no hi havia res. Amb les amigues anem de tant en tant de festa a Barcelona, i un dia vam dir de muntar-ne una a Girona, on anys enrere també n’hi havia hagut. Teníem el contacte d’un local per fer-ho, i ho vam tirar endavant.

No volem un món sense homes, el que volem és sentir-nos lliures

M’està sorgint una sospita: la trobada és de dones a les quals no agraden els homes?

Exacte. Si més no, la gran majoria.

Creu que ja està totalment acceptada, aquesta opció sexual?

És un tema encara complicat, però vull pensar que les persones i la societat anem evolucionant. Encara costa, dur una vida normal. Per això, quan podem fer una festa en un espai més «segur» -potser no hauria de ser aquesta la paraula-, la gent se sent millor.

Connecting Party. Connectar en quin sentit?

En molts sentits. No cal que sigui en el d’anar més enllà o en el de parella, sinó de passar-ho bé i connectar. Som dones que respirem el mateix i que volem el mateix, i a vegades costa de trobar. La gent ens demanava de fer a Girona una festa només de dones. En la primera que vam fer, el que hi havia sobretot era molt bon rotllo.

Les dones es senten insegures si hi ha homes a prop?

No és que els homes ens provoquin inseguretat, ni de bon tros. Però dues dones fent-se un petó o agafades de la mà, potser es senten més còmodes en un espai de llibertat, amb altres dones. Encara passa que, si ho fas al carrer, la gent et mira.

Encara hi ha qui els diu «bolleres»?

I tant, això està a l’orde del dia (riu).

Encara ens diuen 'bolleres', això està a l'orde del dia

Observo que s’ho agafa amb alegria.

Les coses són així, què hi farem. Suposo que, com tot, anirà canviant a poc a poc. Així i tot, l’homofòbia sempre existirà, igual que el racisme i mil altres coses.

De què parlen les dones quan estan soles?

De tot. De la família, de l’amistat, del dia a dia, de la feina, de l’esport, de música, de cinema... I de temes sentimentals i emocionals. Les dones parlem de tot.

Seran dones fins i tot en les empreses col·laboradores, tinc entès.

Ens relacionem amb moltes dones, algunes tenen empreses i elles mateixes es van oferir a col·laborar. Així va anar la primera festa.

Li agradaria un món sense homes, Guitart?

No, home, no! No volem un món sense homes, el que volem és sentir-nos lliures com qualsevol altra persona, sigui home o dona.

Una trobada de dones no acaba indefectiblement amb emprenyades i rancúnies per qualsevol ximpleria?

(Riallada). No té per què ser així, però és veritat que les dones som un pèl més... complicades, en aquest sentit. Segurament els homes són més pràctics, o no donen tantes voltes als temes.

Què recorda de la primera trobada?

El bon rotllo. Tothom amb moltes ganes, els dies següents la gent ens enviava fotos, ens escrivia dient que s’ho havien passat molt bé i volien una altra festa... Va ser un èxit. Es respiraven molt bones vibracions.

Errr... en van sortir parelles?

No ho sabem (riu).

Per favor! Això s’ha d’esbrinar, seria bona promoció.

Potser en aquesta segona festa ens trobem alguna parella que es va fer en la primera.

L’homofòbia sempre existirà, igual que el racisme i mil altres coses

Quanta gent, perdó, quantes dones esperen?

Tant de bo repetim l’èxit de la primera festa, que hi van venir 120 persones. Si són més, millor, però pel que és Girona, ja està bé.

Sobretot tenint en compte la seva fama de ciutat casposa i conservadora...

I petita. A Girona costa, fer coses d’aquesta mena.

Imagino que, essent una trobada de dones, hi haurà un aparcament ampli i còmode.

No pateixi, al costat del Clèrik hi ha l’aparcament de la Copa, prou gros, i també hi ha el pàrquing soterrat dels jutjats.

Subscriu-te per seguir llegint