Alba Cardalda: «Aguantem massa, hauríem d’engegar més sovint a la merda»

Per engegar a la merda no hem de dir «ves a la merda»?

No cal. És una opció, però hi ha altres maneres. Dir directament «ves a la merda» no queda gaire bé (riu).

Ho fem massa poc?

Hauríem d’engegar més sovint a la merda. Aguantem massa situacions insostenibles que ens xuclen l’energia, per culpa de no saber posar límits, de no engegar a la merda.

Com es fa per engegar a merda finament?

La cara, la mirada i els gestos, parlen. Si et falten al respecte, no cal dir res, el sol fet d’aixecar-te i marxar, deixant la conversa, és suficient. Sense dir ni una sola paraula, estàs dient «això no t’ho tolero».

Si et falten al respecte, no cal dir res, el sol fet d’aixecar-te i marxar, deixant la conversa, és suficient. Sense dir ni una sola paraula, estàs dient «això no t’ho tolero»

Quan ha engegat algú a la merda -amb altres paraules - per darrera vegada?

Ostres! Ara fa una mica de temps que no ho faig. Fa un parell de setmanes em va sortir una feina, era una feinada i ell que m’oferien per fer-la em semblava una mica precari. Els vaig dir que les condicions no em semblaven adequades i que no l’acceptava.

Al final resultarà que tots som massa bones persones, i per això ens costa dir que no?

No és cosa de ser bones persones. Sovint aguantem en el cara a cara, però després ens queixem. No som bones persones, el que passa és que no sabem com fer el que realment volem, no sabem posar els límits de dir prou. I aleshores ho diem a l’esquena.

Té algun consell per a tota aquesta gent a la qual li costa dir que no?

Que comencin a poc a poc, no es pot canviar d’un dia per l’altre. És cert que ens han educat per ser complaents, que dir que no és de mala persona, de persona egoista. I a les dones encara més. Hem de poder posar en un plat de la balança si és que estem essent maleducats, i en l’altre el que ens està costant emocionalment i el temps que ens està traient. Això es pot entrenar, es fa dia a dia. Cada dia hem de fer aquest pensament: «ara haig de dir que no». De mica en mica. Encara que el primer pas sigui simplement no dir immediatament que sí, això ja és un primer pas. Per exemple, dir «ara mateix no puc, potser la setmana vinent». No em refereixo a anar donant llargues, sinó a no accedir automàticament, a donar-se un temps per a pensar. Així ens acostumem a raonar amb més calma.

No ens hem acostumat a entendre que tots tenim dret a dir que no. I com que ho veiem malament en els altres, tampoc ens ho permetem a nosaltres mateixos

Encara està mal vist dir que no?

Encara està mal vist. No ens hem acostumat a entendre que tots tenim dret a dir que no. I com que ho veiem malament en els altres, tampoc ens ho permetem a nosaltres mateixos. Hem de començar per permetre’ns a nosaltres mateixos dir que no. Ens ajudarà a aconseguir-ho, el fet de saber dir-ho de manera amable. No cal ser borde, es poden oferir a l’altra persona unes opcions diferents, unes alternatives. Això fa que diguem que no sense sentir-nos culpables, ja que ho fem de manera amable i assertiva.

En les relacions sentimentals es porta força, això de tallar sense donar la cara, desapareixent i prou.

Sí, es coneix com a gosthing. És ser poc responsable. És no saber com afrontar una ruptura, no saber quines paraules fer servir.

Ajudi a les parelles: què s’ha de dir en aquestes ocasions?

«Mira, estic molt bé amb tu, però m’he adonat que potser busquem coses diferents. M’ho passo molt bé quan estem junts, però em penso que no tenim gaire futur com a parella, millor deixar-ho aquí». Són coses que s’han d’anar practicant, i em refereixo tant a dir-ho com a respectar-ho.

Es refereix que hem d’anar trencant relacions, fins a tenir-hi pràctica?

(Riallada) Realment, seria una manera d’aprendre’n, però no cal que busquem explícitament tallar la parella, per tenir-hi pràctica. Crec que podem trobar altres tipus d’entrenament.

A vegades va bé, que t’engeguin a la merda

Cada dia tenim ocasions d’engegar algú a la merda?

Em penso que va a temporades. Hi ha temporades que engegaries cada dia moltes persones a la merda (riallada).

Abans li he preguntat quan ha engegat algú per darrera vegada. I a vostè, quan l’han engegat recentment a la merda?

També m’hi engeguen, eh, no cregui. A veure, deixi que pensi... Soc força exigent, tant amb mi mateixa com amb les altres persones, més d’una vegada m’ho diuen així: «au, ves a la merda, ja» (riu). I llavors m’adono que potser m’he passat exigint, i demano disculpes perquè m’adono que m’he passat. A vegades va bé, que t’engeguin a la merda.

Hem de fugir de la gent que es declara «molt i molt sincera»?

A vegades és només gent maleducada, que confon sinceritat amb sincericidi. La sinceritat sense empatia, sense tenir cura de les paraules, pot fer molt de mal. Cal tenir en compte fins a quin punt l’altra persona necessita saber tots els detalls del que li volem dir.

Subscriu-te per seguir llegint