L’Espanya autonòmica impulsa el debat sobre l’habitatge

Tres presidents autonòmics, quatre expresidents, un ministre i un exministre i diversos consellers i directors generals, de governs tant del PSOE com del Partit Popular (PP), així com un bon grapat d’experts, es van congregar ahir en la jornada de clausura del Fòrum Espanya 360, organitzat per Prensa Ibérica, per reflexionar sobre els problemes i desafiaments de l’Espanya autonòmica i abordar en particular un dels principals problemes del país, si no el principal, el de l’habitatge.

Amb cordialitat i emfatitzant els punts en comú, però sense ocultar les seves diferències, dos presidents autonòmics socialistes –el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón– i una del PP –la cap del Govern de les Balears, Marga Prohens– van abordar la matèria des de la visió dels seus territoris. En la clausura del fòrum van estar també el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i l’exministre de Treball Manuel Pimentel.

En conversa amb el director adjunt d’EL PERIÓDICO, Ferran Boiza, el president asturià Barbón va destacar que la seva regió és "la que més habitatge de protecció oficial de lloguer té, en proporció amb els seus habitants", i va presumir d’haver imposat dures mesures, fins i tot "draconianes", va dir, als pisos turístics, una cosa que va vincular a una tradició de conservació del paisatge, especialment del litoral.

Després, la popular Prohens, en un col·loqui amb la directora de la Xarxa de Continguts de Prensa Ibérica, Gemma Robles, va elogiar el seu homòleg asturià, sobretot, va especificar, "pel seu pragmatisme". "Coincideixo amb ell que el de l’habitatge és un problema complex, i polièdric", va afirmar Prohens.

La llei d’habitatge de Catalunya va centrar, abans de l’arribada al fòrum de Salvador Illa, el debat entre els presidents autonòmics. Barbón va elogiar la norma i va afirmar que no només ha reduït el preu del lloguer, sinó que ha "foragitat la por" que tenien els propietaris a aquesta restricció. Una visió diametralment oposada a la de Prohens. La presidenta balear, que va recordar que Barcelona és la seva segona ciutat, ja que hi va residir en la seva joventut, va lamentar que en aquesta urbs "no es veuen grues". Va negar que haguessin baixat els preus realment i va xifrar en un 20% el que s’hauria reduït l’oferta del lloguer, que a més, va matisar, és de pitjor qualitat. Apel·lant directament a Illa, va elogiar el seu lema "construir, construir i construir", però va reflexionar al respecte que "la limitació de preus no deu anar gaire bé si el teu lema és aquest". D’altra banda, Prohens va defensar un sistema de lloguers protegits restringit a "joves que no poden emancipar-se" i treballadors precaris, però sempre que siguin ja residents a les illes.

El president de la Generalitat, que va intervenir en un format de discurs i no de col·loqui, va recollir tot i així el guant de Prohens. "Les dades són els que són", va afirmar taxatiu, xifrant en un 4% el descens dels preus del lloguer a les zones d’habitatge tensat i d’un 6% en les que no ho són.

L’últim col·loqui de la jornada de clausura, moderat pel director d’EL PERIÓDICO i director general de continguts de Prensa Ibérica, Albert Sáez, va estar protagonitzat per quatre expresidents autonòmics: la popular Luisa Fernanda Rudi (Aragó), els socialistes José Montilla (Catalunya) i Ximo Puig (País Valencià) i Uxue Barkos, presidenta navarresa de Geroa Bai.

"Els únics que feu una cosa així"

Tots els intervinents van destacar la capil·laritat de Prensa Ibérica i, precisament, per això, la seva idoneïtat per allotjar un fòrum d’aquestes característiques. "Sou els únics que podeu fer una cosa així", va destacar Montilla, mentre que l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, va elogiar l’apel·lació a l’Espanya plural feta a Espanya 360.

El Fòrum Espanya 360 ha comptat com a socis impulsors amb Bayer, Campofrío, Endesa, Mapfre, Telefónica, Unie i Iberdrola, i el suport dels governs de les Canàries, Aragó, el Principat d’Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, la Regió de Múrcia, Balears, la Comunitat de Madrid, Extremadura i els consells de Mallorca i Eivissa.

Subscriu-te per seguir llegint