Afronta les crisis personals amb els consells de l'expert Javier Iriondo

Conèixer la nostra ment és essencial per saber afrontar qualsevol crisi. El cervell ens pot jugar més d'una mala passada. Javier Iriondo, escriptor, emprenedor i conferenciant, va explicar en el pòdcast 'La fórmula pòdcast' com va reinventar-se després de patir una crisi personal.

"Havia d'abandonar el meu vell jo; una part de mi havia de morir per deixar espai que una altra nova creixés", recorda, sobre el moment en què la seva carrera com a esportista professional als Estats Units va col·lapsar després d'una històrica vaga.

A partir d'aquesta aturada, Iriondo ha iniciat una intensa etapa d'aprenentatge: “M'agafaré als llibres, a escoltar cassets, a tot el que pugui per aprendre”.

Aquest procés, assegura, l'ha fet convertir la seva ment en una aliada.

Llegir, formar-se i actuar: les claus de la transformació

Iriondo subratlla que la confiança personal no és un punt de partida, sinó un resultat: “La confiança només té un origen: enfrontar-te a les coses difícils”.

Per ell, la lectura i la formació contínua són eines essencials per activar aquest canvi: “La primera inversió és invertir en un mateix per ser la classe de persona capaç de veure i aprofitar oportunitats”.

Sortir de l'aïllament a l'era de les xarxes

L'autor adverteix sobre la creixent desconnexió emocional que generen les pantalles: "Avui hi ha una epidèmia d'entotsolament. Ningú et veu, tots estan atrapats als seus pensaments o al mòbil".

Defensa, en aquest sentit, la importància de recuperar l'autenticitat: "L'autenticitat humana està en perill d'extinció. Quan intentes encaixar, t'esborres del mapa".

La preocupació, la por i el poder del present

Durant l'entrevista, Iriondo aborda el problema de la preocupació excessiva pel futur. "La preocupació et fa patir dues vegades, perquè pateixes per alguna cosa que no existeix", afirma.

Una fórmula que li funciona a ell és enfrontar el pitjor escenari possible: “El cervell és el comptador d'històries de terror més gran del món”.

Perquè, aleshores, veure que el que et preocupa, el que t'imagines que et passarà, tampoc no és tan dolent, fa que rebaixis l'ansietat i reconnectis amb el present.

També destaca la rellevància del 'mindfulness' i la meditació com a antídots davant del segrest mental: “Cada vegada és més important portar l'atenció a l'ara”.

Disciplina, objectius i compromís diari

Iriondo explica que la confiança i la fortalesa se sostenen amb claredat d'objectius: "Has de dissenyar el teu futur. En qui t'has de convertir per aconseguir allò que busques?".

Per mantenir el rumb, proposa també imaginar les conseqüències d'abandonar aquest compromís: "Crees un petit infern. [...] El cervell, d'alguna manera, s'activa per evitar aquest patiment, aquest dolor".

La síndrome de l'impostor i el repte d'acceptar-se

En relació amb la síndrome de l'impostor, Iriondo assegura que és universal: "Ho té tothom. Una cosa és la imatge que la gent té de tu i una altra la que tu tens de tu".

Apel·la a l'acceptació com a antídot: “No ets aquí per demostrar res a ningú”.

Evolució, propòsit i contribució

Per a Iriondo, la plenitud es construeix des de dins i està íntimament lligada a la contribució: “La plenitud ve de l'absència d'emocions destructives i d'ajudar els altres a tornar a aixecar la mirada”.

Critica l'obsessió de les xarxes amb la felicitat instantània: “Tothom et ven felicitat, però ningú no et ven plenitud”.

Hàbits, energia i contacte amb la natura

L'escriptor destaca la importància de l'esport, la lectura, la desconnexió digital i la naturalesa: "Sense energia vital som molt més pessimistes. La fortalesa mental requereix energia física".

Històries que inspiren: del fons a l'ascens

Iriondo recorda trajectòries com les d'Oprah Winfrey o J.K. Rowling per subratllar que el passat no determina el futur: "El passat no és una condemna; és experiència i trampolí".

Ell mateix va viure un moment límit als 21 anys: "No cal ser valent per morir. Cal ser valent per viure", afirma sobre l'instant en què va decidir no rendir-se.