La pobresa energètica a Espanya fa que a casa faci el mateix fred que al carrer

No tothom té la sort de viure en un habitatge amb calefacció o que retingui correctament l'escalfor de la llar. Males obertures a les portes o finestres poden fer que s'esvaeixi l'escalfor i durant aquests dies tan freds pot ser que ni sota les mantes estiguis calentet.

«La meva habitació està pràcticament a la mateixa temperatura que el carrer, així que recorro a un calefactor elèctric», lamenta Uxía —nom fictici per preservar la seva identitat—, una estudiant de 18 anys que comparteix pis al barri compostel·là de Conxo on directament no hi ha radiadors. «Quan estic estudiant el poso al meu costat i el vaig girant per escalfar-me des de diversos angles, perquè si no em congelo», confessa a aquest diari. La clau, diu, és posar-se diverses capes de roba, «ja que el calefactor gasta molta llum», incrementant l'import de la factura i «no m'ho puc permetre», reconeix aquesta noia.

Gairebé com es feia abans, Uxía ha d'escalfar els llençols abans d'anar a dormir, «perquè estan freds i humits», igual que la roba estesa. No ho fa amb un llum de querosè, però sí que es val del seu assecador de cabells o del seu calefactor per treure aquesta humitat del llit i de l'estenedor. «O li acosto o la roba no s'eixuga mai», protesta. «Agrairia molt poder tenir l'opció d'encendre la calefacció, però aquesta situació també s'agreuja pel mal aïllament del pis», apunta.

Aquest també és el cas de Núria, una altra noia de 18 anys que viu de lloguer en un immoble a escassos metres de la Praça de Galícia de Santiago. I, malgrat ser una de les zones més cobejades de la capital gallega, tant la seva companya de pis com ella viuen amb el fred instal·lat com un altre llogater. Elles també recorren a les estufes o calefactors elèctrics, que ja formaven part del mobiliari propi de l'habitatge, ja que no tenien un sistema de calefacció.

Si escau, els aparells estaven fets malbé i «la immobiliària no ens va posar solució fins fa res, quan ja feia uns mesos que estàvem passant fred», indica. Igual que Uxía, la Núria també posa en una balança passar fred cada dia o que el que es glaça sigui la butxaca dels seus pares: «Intento no endollar-ho gaire perquè després la factura de la llum és caríssima». Així doncs, no tindre fred suposa un luxe en ple segle XXI. Viure sota l'anomenada pobresa energètica és la condemna de molts joves i grans que es veuen obligats a habitar pisos que «s'assemblen més a coves».

Ser pobre energèticament

Segons l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic (MITECO), l'absència de calefacció i l'ús consegüent d'«aparells elèctrics per cobrir aquesta necessitat, revela en si mateixa unes condicions precàries». Evidència, així, que aquell que no es pot permetre encendre la calefacció, o que habita un immoble que ni tan sols en té, és pobre energèticament, un grup social al qual lamentablement pertanyen moltes persones.

Llogar un pis sense radiadors

Tot i les mesures que ha aplicat el Govern central els últims anys per reduir l'impacte econòmic que suposa posar la calefacció, encara es lloguen nombrosos immobles que, com el d'Uxía, no tenen radiadors instal·lats. «Molts propietaris lloguen habitatges que són antics, i algunes no tenen calefacció a l'ús», expliquen des de l'agència immobiliària Julio Gerpe.

«En aquest cas sempre diem que cal recórrer a l'elèctrica, perquè aquí fa molt de fred». Llogar un apartament o un pis que no té radiadors suposa un abaratiment «important» del preu per a l'inquilí, i per això «bastants persones l'agafen igualment, encara que per a molts sí que és indispensable que hi hagi calefacció», assenyalen.