Alerten que el 60% de les infeccions emergents tenen origen animal

La recent crisi de la pesta porcina africana a Catalunya i de la grip aviària a bona part d’Espanya ha tornat a posar sobre la taula la importància de preservar la salut d’animals i ecosistemes perquè només fa falta un descuit perquè la situació acabi repercutint en els éssers humans, ja sigui en la salut o en l’economia. És just en aquest context que els veterinaris alcen la veu per reivindicar el seu paper en la gestió de crisis sanitàries.

«Mai se’ns inclou en els espais de decisió quan, realment, som un actor imprescindible. El nostre paper en la protecció de la salut de les persones, dels animals i del medi ambient és fonamental», defensa Verónica Araunabeña Cobo, presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC).

Araunabeña denuncia que «molt sovint els veterinaris no són tinguts en compte» ni en els equips dedicats a la gestió de salut pública ni en els comitès de crisis relacionats amb la salut animal, com és el cas, per exemple, de la pesta porcina o de la grip aviària. Tot això, sosté aquesta experta, és «un contrasentit», perquè els professionals veterinaris són especialistes no només en salut animal, sinó que també treballen en «activitats essencials» com «la seguretat alimentària, la vigilància epidemiològica i el control de zoonosi».

La presidenta de la principal entitat que agrupa veterinaris catalans recorda que els especialistes del seu sector «actuen com a primera línia de defensa davant de malalties que poden saltar d’espècie, protegint tant els animals com les persones».

És per això que el col·lectiu defensa que «la professió veterinària hauria d’estar integrada de manera estable i institucionalitzada en tots els òrgans de govern i planificació en salut pública», ja que sense la seva participació activa «no pot construir-se un sistema de salut complet, modern i realment preventiu». En aquest sentit, Araunabeña defensa que els veterinaris són «un pilar essencial en l’enfocament One Health», és a dir, la filosofia que defensa que la salut humana, animal i ambiental estan connectades i s’influeixen mútuament, i que, per tant, cal tenir cura de totes per assegurar un benestar global. En cas contrari, tal com vam veure en la pandèmia de covid, destruir un ecosistema, comerciar amb espècies com el pangolí o vendre ratpenats en condicions insalubres pot desencadenar crisis sanitàries d’abast mundial.

En la mateixa línia, l’Organització Col·legial Veterinària (OCV) reivindica que «la professió veterinària és un pilar imprescindible per prevenir la zoonosi, garantir la seguretat alimentària i sostenir el model One Health». L’entitat recorda que més del 60% de les malalties infeccioses emergents tenen origen animal i que el 75% dels nous patògens procedeix d’espècies domèstiques o silvestres. Aquest fenomen preocupa especialment a països com Espanya, que acull una de les cabanyes ramaderes més grans d’Europa i que, per tant, hauria de ser el principal defensor de la inclusió dels veterinaris com a «guardians sanitaris».

Més riscos

La crisi de la pesta porcina africana ha evidenciat, segons la OCV, que «els desequilibris ecològics i l’augment de fauna silvestre incrementen els riscos». El creixement de la població de senglars, vinculat a l’abandó rural, la reducció de la ramaderia extensiva i canvis en l’ús del sòl, ha generat un escenari en el qual «la interacció entre fauna silvestre, explotacions i nuclis urbans és cada vegada més gran», augmentant la possibilitat de transmissió de malalties com la provocada per aquest virus.

Davant aquesta situació, l’entitat proposa mesures estructurals, entre elles reforçar la veterinària rural com a servei sanitari essencial; enfortir la figura del veterinari d’explotació, «clau en bioseguretat i detecció precoç»; incrementar les inspeccions en frontera; integrar veterinaris en la gestió de fauna silvestre; i desplegar programes de control responsable de poblacions de senglars.