Montserrat Rigall: "Mai em casaria amb un robot, perquè sempre em donaria la raó"

Hem de tenir por a la IA?

Jo crec que la paraula por, bloqueja. Per tant, el que hem de tenir és respecte cap a una cosa nova i molt d’interès per saber com funciona. La curiositat farà que nosaltres ens sentim prou còmodes en saber quan podem utilitzar-la i quan no podem utilitzar-la.

Això com ho podem saber?

Hem de tenir criteri per decidir amb quina finalitat la volem i amb quina no ens interessa com a éssers humans o com a societat. La por és lògica com en qualsevol procés disruptiu, i actualment no és que estiguem en una era de canvi sinó que estem en un canvi d’era.

Per tant, la por hi serà?

Jo convido la gent a gestionar aquesta por i a treure’n el màxim de profit a favor nostre. La IA pot ajudar-nos a desenvolupar tasques molt repetitives, molt rudimentàries, poc creatives, tasques que ens adormen la neurona i, en canvi, poder potenciar altres aspectes que per falta de temps, no tenim desenvolupats. Crec que la IA és una molt bona oportunitat per avançar, si sabem gestionar-la bé.

La por és lògica com en qualsevol procés disruptiu, i actualment no és que estiguem en una era de canvi sinó que estem en un canvi d’era

Hi ha gent que es tanca, que on en vol saber res.

Definitivament, és un error. La gent que no en vol saber res es queda enrere, perquè la IA no et traurà la feina sinó que la donarà a aquell que l’utilitzi millor que tu. I quan perds l’oportunitat d’afegir-te a la cursa tecnològica, t’estàs perdent alguna coseta. Ni que sigui des de la curiositat més bàsica, des de la pregunta que li puguis fer perquè et respongui alguna cosa que tu saps que és errònia i puguis obrir un debat amb el teu entorn, ja és una bona oportunitat per a no perdre’s aquesta cursa tecnològica.

El problema és que ens ha vingut molt sobtadament?

Sembla molt precipitada, però estem parlant d’una tecnologia que existeix des de l’any 1956 en una escola d’estiu de matemàtics i informàtics als Estats Units, a la Universitat de Dartmouth. Allà comencen a parlar d’una terminologia que actualment ens escandalitza, si en lloc d’intel·ligència artificial, n’haguessin dit, un altre nom, no estaríem tan preocupats. Com que en diem intel·ligència, que ho atribuïm a l’ésser humà, i artificial, que ens sembla una paraula molt lletja perquè difereix de natural i d’autenticitat, ens trobem en aquest atzucac.

La intel·ligència artificial no és enemiga de la natural?

No, no ho és, perquè la IA no té la capacitat emocional o emotiva que té la intel·ligència humana. La intel·ligència humana gestiona emocions, nosaltres encarem els problemes des de la part. Hi ha gent més racional que altra, però dins de la racionalitat de les persones hi ha emocions. En canvi, la màquina depèn d’uns algoritmes, o sigui que ha estat formada prèviament per uns enginyers que li han anat ficant informació. Estem davant d’un nou producte, però mai ha de substituir la indústria generada per l’ésser humà, sinó que ve a complementar-la.

Si en lloc d’intel·ligència artificial, n’haguessin dit, un altre nom, no estaríem tan preocupats. Com que en diem intel·ligència, que ho atribuïm a l’ésser humà, i artificial, que ens sembla una paraula molt lletja

Arribaran a tenir emocions, les màquines?

Miri, hi ha un sistema de Google que, quan hi puges documents, en formats diversos, ho agrupa tot i no busca informació, ho converteix en un pòdcast a dues veus en què les persones que parlen -home i dona- hi posen força sentiment. És molt interessant. Fa posar la pell de gallina, perquè s’ha avançat moltíssim en la suposada emoció de quan parla la IA. Ara bé, el que entenem per la part emocional més intrínsecament lligada a l’ésser humà, evidentment la màquina no ho fa.

Ni ho farà?

Ni ho farà. Potser és agosarat dir-ho, però vull pensar que, per molt de desenvolupament d’intel·ligència artificial que es faci, l’ésser humà és insubstituïble, que l’emoció humana és insubstituïble. Aquella manera de mirar... Quan faig ponències, m’agrada mirar la gent, els ulls, rebre el feedback, atendre cadascuna de les persones amb la seva idiosincràsia, palpar l’ambient de la sala... En el món de la comunicació, aquesta capacitat humana de fer classes o de fer ponències o de comunicar-nos, no la pot tenir un avatar. Perquè l’avatar és un robot i no podem perdre de vista que estem parlant amb robots quan estem parlant amb una IA.

Per culpa de la IA, cada cop costa més distingir la veritat de la mentida. Això és un problema per al periodisme?

Miri, en continguts d’àudio, vídeo i text falsos, sempre hi ha lobbies econòmics i polítics al darrere, interessats a generar desinformació. L’algoritme, en el moment en què tu t’atures tres segons a veure continguts neonazis, t’anirà donant continguts neonazis o d’extrema dreta. Què fan les empreses de seguretat? Jugar amb la por.

De quina manera?

Et fan venir por que poden entrar-te a robar a casa i et posis alarma. Si no tens la capacitat crítica cap al missatge que t’atemoreix, cedeixes i pagues l’alarma. És el mateix que fan per atemorir la població. Al darrere hi ha interessos polítics i econòmics. Els periodistes hem d’explicar als ciutadans que han de ser crítics amb el que estan consumint, que no tot s’hi val. Que no perquè ho estan dient a xarxes, haig de rebotar-ho, perquè estem fent gran el mentider, i mai hem de donar ales al mentider. Quan hi ha voluntat flagrant de mentir per a guanyar una campanya electoral o de desacreditar la Unió Europea amb el Brexit, o quan hi ha la pandèmia de la Covid amb les antivacunes... tot això són exemples de desinformacions interessadíssimes.

Vull pensar que, per molt de desenvolupament d’intel·ligència artificial que es faci, l’ésser humà és insubstituïble, que l’emoció humana és insubstituïble

Aniríem més bé governats per intel·ligència artificial?

Albània ha posat una ministra feta amb intel·ligència artificial, un avatar. Resol la part burocràtica de les qüestions dels ciutadans. Tu parles amb aquesta ministra i et diu els documents que has de portar, el que necessites, etc. Aquest és el futur, per mi present ja, de la intel·ligència artificial: un grup d’agents que treballen de forma coordinada en diferents departaments, d’una empresa o d’un govern, amb l’objectiu de prendre una decisió. Això ja ho fa Amazon per atendre el client descontent. O si vostè ha d’agafar un vol i se li ajorna fins demà: el seu agent d’IA li busca el següent vol, li troba lloc a l’hotel més proper, i avisa les persones amb què s’havia de reunir que no hi assistirà perquè tingut un imprevist. Coses així fa la ministra a Albània.

A més, una ministra així no es deu fotre calés a la butxaca.

(Riallada) Correcte.

Al Japó hi ha qui es casa amb robots. S’hi apuntaria?

No m’hi casaria mai de la vida. Sempre em donaria la raó, i jo sempre, quan faig classes a la universitat recalco als meus alumnes que no em donin la raó perquè sí. Jo soc guerrera, vull discutir, vull que em donis bons arguments per combatre el que jo dic, així ens enriquim. La IA sempre t’acaba donant la raó.

Segurament aviat hi haurà robots amb mala llet que discuteixin i et facin enfadar.

Jo crec que si els éssers humans aprenguéssim a relacionar-nos i a contestar-nos amb la mateixa educació que fa la IA, potser sí que la societat milloraria.

Vagi a saber.

Jo crec que sí, perquè sempre et diu gràcies, he comès un error, disculpa, no tornarà a passar. El GPS, quan t’equivoques, no et diu que burro que ets, passa per aquest carrer, subnormal (riu).

Subscriu-te per seguir llegint