El pediatre Carlos González sobre quan han de tenir el primer telèfon mòbil

El debat dels nens i els mòbils. A quina edat és millor facilitar-los dit dispositiu? Quina necessitat hi ha?

La discussió, que hi ha des de fa anys a Espanya, es basa a determinar l'edat oportuna a què un nen ha de tenir un mòbil. I, justament, el doctor Carlos González ha publicat un vídeo sobre el tema, al compte d'Instagram @criandosinmiedo.

"No comprar-los el mòbil fins als 16"

A l'enregistrament, el pediatre explica que aquest debat va sorgir de manera “més o menys espontània”, quan un grup de pares es van posar d'acord per “no comprar-los el mòbil fins als 16 anys”.

Segons relata González, el cas va tenir una gran difusió a través de les xarxes socials: “Altres pares en el mòbil van veure que hi havia pares parlant de no donar al nen el mòbil, que això s'ha posat de moda, però sembla que cada cop hi ha més pares que prenen aquesta decisió”.

De fet, el pediatre aclareix que aquest moviment per no donar el primer mòbil fins als 16 anys li sembla “magnífic” i “una gran idea”. Així mateix, afegeix que ell considera que “com més tard millor”, però també que “la societat ha d'arribar a un acord, en general, per no patir-ne les conseqüències”.

Aquest acord social seria com una altra regla no escrita dins l'apartat de “coses que són o no són bones per als nens”. Tot i que el pediatre lamenta que “de vegades es triga segles a arribar a aquests acords”.

Tot i mostrar-se segur que l'acord social arribarà en algun moment, també es mostra preocupat perquè, "quan arribem a aquest acord, haurà sortit alguna cosa diferent, i potser pitjor que el mòbil, i hi tornarem a ser”.

El 67,9% dels menors de 10 a 15 anys

Seguint amb la temàtica i revisant les dades oficials, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2025, entre els menors de 10 a 15 anys s'observa un descens en l'ús del mòbil; un 67,9% utilitza el mòbil, cosa que significa una lleugera disminució respecte a anys anteriors.

D'altra banda, l'informe elaborat per 50 experts per al desenvolupament d'un entorn digital segur, presentat al Consell de Ministres el 2024, recomana que els nens d'entre 6 i 12 anys tinguin un ús limitat i supervisat del mòbil. D'altra banda, també suggereix que aquests dispositius mòbils no tinguin connexió a internet i, si són telèfons intel·ligents, és aconsellable descarregar un control parental i restringir l'accés a xarxes socials.

Proposta de nou etiquetatge

A més, l'informe recomana que els dispositius incloguin etiquetes que adverteixin sobre els riscos per a la salut i el temps d'ús que l'han d'utilitzar. Una cosa semblant al que passa amb el tabac, que conté etiquetes d'advertiment que promouen la salut i la prevenció.

Per tant, si al tabac apareix "fumar mata", l'informe proposa que als mòbils aparegui: "De 6 a 12 anys, menys d'una hora al dia i sempre en companyia d'adults" o "A partir de 13 anys, l'ús diari no ha de superar les dues hores, sempre supervisats i, preferiblement, utilitzant un suport fix per al dispositiu".

Què els pot provocar l'ús excessiu?

És cert que l'ús del mòbil pot derivar en nens addictes al mòbil que, en conseqüència, es pot traduir en depressió, aïllament social, alteracions del son i baix rendiment acadèmic.

A més, l'ús abusiu de les pantalles també pot generar síndromes com el Fomo (Fear Of Missing Out, per les sigles en anglès) o la nomofòbia. El Fomo, segons el diccionari de Cambridge, és el sentiment de preocupació per la possibilitat de perdre's esdeveniments interessants a què assistiran altres persones. Normalment, aquest Fomo és causat per imatges i vídeos vistos a les xarxes socials. Podríem dir que és la por de no ser-hi; a perdre't alguna cosa.

Per la seva banda, la nomofòbia és la por irracional i l'ansietat per estar sense el mòbil, o fins i tot no tenir connexió a internet. Aquesta por es manifesta en forma de nerviosisme, pànic, malestar físic en quedar-se sense bateria, no tenir cobertura o perdre el dispositiu. Passa, normalment, en joves, que veuen les seves habilitats comunicatives i la vida diària afectades.

En tots dos casos, la por de perdre's experiències gratificants augmenta les possibilitats de generar dependència cap al telèfon i les xarxes socials, fet que té un gran impacte negatiu en la salut i el benestar mental dels menors.

"El gran problema sempre serà el teu fill"

Tot i això, per ser justos, no tot serien males notícies: la tecnologia també porta aspectes positius com l'accés a una millor oferta educativa, amb més recursos didàctics i una informació interactiva millorada.

El pediatre ho té clar: “El gran problema sempre serà el teu fill, que passarà quatre, cinc, set anys dient-te que a classe tots tenen mòbil, que el seu cosí té mòbil i tothom té mòbil”.

Per contrarestar tots els aspectes negatius, els experts posen èmfasi a prioritzar activitats com l'exercici físic, el joc -el que no utilitza tecnologia- i la lectura.