Quan Google és el dietista la salut corre perill

Quan algú vol canviar alguna cosa de la seva vida, sovint comença en una fita temporal. Com un dilluns, al principi de mes o, molt especialment, en un nou any. Així ho corrobora un experiment liderat per la Universitat d’Estocolm sobre els propòsits d’any nou, amb més de mil participants amb els objectius relacionats principalment amb la salut física i els hàbits alimentaris.

Si bé aquest estudi revela que els propòsits d’any nou poden tenir efectes duradors en la salut de les persones, també destaca que és crucial rebre la informació adequada sobre com aconseguir-los. No obstant, moltes vegades és difícil distingir la informació veraç de la que no ho és. I seguir consells sense evidència científica en temes com ara nutrició i dietes pot tenir efectes perjudicials sobre la nostra salut.

Les recerques a internet relacionades amb la dieta es dupliquen cada gener respecte als mesos anteriors, segons les dades de Google Trends. María José Soto-Méndez, sòcia fundadora de Science for Nutrition and Health Global (SNH-Global) i directora científica de la Fundació Iberoamericana de Nutrició (Finut), considera que aquesta tendència es deu al fet que durant el Nadal tenim una «pèrdua temporal dels nostres hàbits alimentaris i del nostre estil de vida».

Per això, moltes persones busquen com restablir o millorar els seus hàbits. No obstant, tal com adverteix l’Estratègia Nacional d’Alimentació, «les persones consumidores s’informen sobre alimentació en fonts no oficials» i «hi ha un alt risc de difusió de notícies falses relatives a alimentació» en canals com les xarxes socials.

No tota la informació val

Tal com assenyala el Digital News Report 2025 de Reuters Institute, les xarxes socials i les plataformes de vídeo estan «potenciant un entorn mediàtic alternatiu fragmentat, que acull una gran varietat de podcasters, youtubers i tiktokers».

«Les informacions que es comparteixen són individuals, no es contrasten o no es basen en evidències», remarca Rafael Urrialde, professor de la Universitat Complutense de Madrid, expert en alimentació i seguretat alimentària. Hi coincideix Soto-Méndez, que avisa de la informació errònia que es difon quan una persona que es dedica a una professió allunyada de la salut, com la moda i la interpretació, utilitza el seu canal per donar consells que li han funcionat.

«Ho transmeten amb bona intenció, però sense suport científic, i el que hagi funcionat per a ells no significa que funcioni per a totes les persones», considera. Un exemple són els continguts que recomanen els anomenats «superaliments», uns productes comercialitzats amb aquesta etiqueta no científica i que s’exalten en xarxes per les seves suposades propietats miraculoses.

«Seguir dietes extremes o consumir productes dietètics insegurs pot causar deficiències nutricionals i trastorns alimentaris», explica la professora Fernandez

Com els vídeos virals de TikTok que asseguren que les llavors de xia serveixen per perdre pes i eliminar el greix abdominal, quan en realitat, per si soles, no tenen aquesta capacitat. I tot i que certs aliments poden tenir propietats beneficioses per a la salut, cap aliment pot substituir una dieta equilibrada per si sol. Basar-se en desinformació o informació errònia en temes de salut i nutrició pot tenir conseqüències. En el millor dels casos, els consumidors «només perdran diners i temps», explica Melissa Fernandez, professora a la Universitat d’Ottawa, especialitzada en els impactes dels entorns digitals sobre la salut i la nutrició. Però en els pitjors casos, segueix, «seguir dietes extremes o consumir productes dietètics insegurs pot causar danys reals, que poden derivar en deficiències nutricionals, trastorns alimentaris, hospitalització per malalties agudes o cròniques i, en casos rars, la mort».

La directora científica de Finut, Soto-Méndez, recorda que «consultar a un professional és sempre la millor opció per confirmar la informació de salut i nutrició que ens interessa», i aconsella estar alerta davant continguts que utilitzin conceptes com «miraculós». Fernandez coincideix i també aconsella ser molt cautelós amb la informació que prové de qualsevol persona o empresa que vengui productes. «Pot ser avorrit i menys atractiu, però la informació de fonts fiables, com una agència nacional de salut, és més fiable i, en última instància, més segura», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint