Sandy Martos, activista: "Treballar per viure i no viure per treballar és una de les majors formes d'autocura"

Què ens fa ser persones amb èxit? On resideix el nostre valor? No hi ha una resposta única, però els joves cada cop més tenim clar que un lloc de responsabilitat en una professió socialment ben valorada no és el principal indicador d'una vida d'èxit.

En un context de precarietat laboral, lloguers desorbitats i sobrequalificació acadèmica, l'èxit laboral és una ocupació estable, amb condicions dignes i un sou que ens permeti arribar desfogats a final de mes. La majoria dels joves entenem l'èxit laboral com sortir de la feina amb temps i energia suficient per dedicar a família, amics, aficions i projectes.

De què serveix cobrar més si un ascens suposa deixar de tenir temps per invertir en allò que més ens importa?

Treballar per viure i no viure per treballar és una de les formes d'autocura més grans. Entendre la feina com a font d'ingressos i no com a part essencial de la nostra identitat ens permet invertir temps i energia en allò que ens apassiona. Si fonamentem el nostre valor en un èxit laboral a l'ús, estem a mercè d'una empresa on, al final del dia, som prescindibles i reemplaçables.

Ambició?

No és que els joves no tinguem ambició, sinó que l'enfoquem fora de l'entorn laboral, cap a aquelles coses que veritablement ens apassionen. Tampoc és que siguem mandrosos ni que seguim la llei del mínim esforç. Som professionals i complim amb les nostres responsabilitats, però ens neguem que la nostra feina sigui la part fonamental de la nostra vida. Estaríem disposats a un augment de responsabilitats a canvi de pujada salarial? No sense abans valorar detingudament els pros i els contres. De què serveix cobrar més si un ascens suposa deixar de tenir temps per invertir en allò que més ens importa?

La majoria dels joves entenem l'èxit laboral com sortir de la feina amb temps i energia suficient per dedicar a família, amics, aficions i projectes

I si no tenim ambició, on és el problema? La societat ens empeny a voler sempre més i més, a no conformar-nos, però aspirar a tenir una vida tranquil·la, feliç i que ens satisfaci com a persones és, en realitat, més que suficient.

Els joves som més conscients que mai de les nostres prioritats i estem menys disposats a fer concessions. Però, quina altra opció tenim? Portem vides amb un ritme moltes vegades insostenible, en un món que canvia a gran velocitat, ple de conflictes, injustícies i tragèdies, amb preus en augment i on l'habitatge es manté inaccessible. Establir límits i prioritzar allò que ens aporta benestar és cuidar la nostra salut mental, cosa que la nostra generació dona més importància que les anteriors.