«El matrimoni té data de caducitat, que es trenqui és part de la vida»

Essent gener un dels mesos amb més separacions i divorcis, calia parlar amb algú com Isabel Gómez-Alba, coach precisament de separacions. Gómez-Alba proporciona a Instagram i a la seva web la Guía para un divorcio consciente, i aviat publicarà el llibre Supera tu divorcio y transforma tu vida.

Al gener hi ha més divorcis perquè la gent fa bons propòsits per al nou any?

Sempre és a la tornada de vacances quan hi ha més separacions, perquè és quan passes més temps amb la teva parella. I també amb la família política.

Interpreto que el millor per un bon matrimoni és passar poc temps amb la parella.

No és el motiu, és el detonant. Quan passes més temps junts surten a la llum tots els conflictes que la parella no ha parlat durant la resta de l’any.

Per què li interessen tant els divorcis?

Per la meva experiència personal. Per mi, el divorci va marcar un punt d’inflexió . Em va trencar la vida i va fer qüestionar-me la meva identitat. Vaig haver de reconstruir-me i adaptar-me a la nova circumstància. Vaig haver de tancar el negoci que tenia, arran del divorci la meva filla va emmalaltir de diabetis ... Tot plegat va fer que jo comencés a interessar-me pel desenvolupament personal i vaig llançar el meu pòdcast, Divorciadas a los 40. Lo que nadie te cuenta. Va tenir molt d’èxit i em vaig adonar que hi havia molta gent que se sentia identificada amb la meva història. Al final, el divorci és un procés de dol.

No hi ha gent que més que com un dol, viu el divorci amb gran alegria?

Potser al principi sí, però abans o després, sempre hi ha un procés de dol. Quan prens la decisió, no ets conscient de moltes coses que vindran. Et prepares per a una ruptura emocional amb la teva parella, però no et prepares per a la ruptura amb tota la resta, és a dir, la ruptura amb la persona que soc ara. Els fills no estaran sempre amb tu, hi ha gent que desapareix de la teva vida, deixes de tenir contacte amb la família política amb la qual potser et portes bé, etc. No encaixes enlloc, ni amb els solters que no tenen fills, perquè no entenen la teva situació. Hi ha amistats que deixen de comptar amb tu solament per no tenir parella. La teva vida canviarà totalment, fins i tot les teves aficions.

És un error anar massa de pressa a substituir la parella?

Es fa per evitar la solitud, per tapar el dolor. Intentar substituir el dolor de la separació mb una altra cosa és com amagar la pols a sota la catifa. Al final, aquesta ferida sortirà. El procés sempre cal transitar-lo, no amagar-lo ni evitar-lo.

És millor esperar un temps?

Hem de passar per aquesta solitud, cal un temps de reflexió d’estar amb nosaltres mateixos. Una nova relació no et deixa transitar el dol de l’anterior. Has de tancar-ne una per a poder començar-ne una altra. Si no, això acaba esquitxant les altres relacions.

Molts separats s’arrapen a les xarxes socials per trobar parella ocasional.

A veure, bé, jo també ho vaig fer...

Ves per on. L’hi va funcionar?

Mmm, no, jo vaig trigar cinc anys a tenir una relació de parella estable, perquè quan tu no estàs bé, cerques parella des de la necessitat. I quan busques parella només per no estar malament o per estar entretinguda, i quan busques des de la necessitat, trobes gent que emocionalment tampoc no està disponible.

Tal com ho pinta, els lectors pensaran que millor no tenir parella, menys embolics.

El matrimoni té moltes coses bones. Jo defenso el matrimoni, perquè hi ha un compromís, hi ha un sentit de pertinença que a tots ens agrada. El fet de sentir que hi ha un projecte en comú. Aquest sentit de pertinença que abans donava la tribu, avui el dona la família. El que passa és que a vegades es trenca, perquè una relació té data de caducitat.

Com els iogurts?

(Riu) no cal veure-ho com un fracàs, sinó que és part de la vida. Hem d’entendre que podem tenir dues i tres relacions llargues en la nostra vida.

No alhora, suposo.

Ha, ha, no, però el més comú seria casar-nos dues o tres vegades. Jo ho veig com un contracte. Si realment fos com un contracte de lloguer, que al cap de cinc anys renovem o no renovem, no hi hauria aquesta idea de fracàs, no ens traumatitzaria tant la fi d’una relació. No passaria res: fins aquí ha arribat el nostre camí i ja està. El matrimoni no ha de lligar-te per a tota la vida a l’altra persona, sinó que és una cosa que has de triar cada dia i des de la llibertat.

O sigui que allò de «fins que la mort us separi» és només una forma de parlar...

Jo diria fins que el divorci ens separi. Si em torno a casar algun dia, m’agradaria dir «fins que l’amor ens separi». Separar-nos des de l’amor.

No voldria acabar sense posar-la en un compromís: hi ha denúncies falses per aconseguir un millor divorci?

Hi ha una cosa que és certa, i és que, en els judicis per la custòdia dels fills, els advocats a vegades recomanen denunciar maltractaments psicològics. El maltractament físic s’ha de demostrar, perquè cal una denúncia, fotos, testimonis, etc. Però pel maltractament psicològic pot haver-n’hi prou amb un informe del psicòleg, és més senzill.

Subscriu-te per seguir llegint