Laura Cuesta ho té clar: la “zona sense pantalles” que pot transformar la rutina dels teus fills

Quantes hores passa un nen davant d’una pantalla sense que ens n’adonem? Amb internet i mòbils cada cop més presents en el dia a dia, moltes famílies busquen una fórmula que no sigui només “prohibir”, sinó educar i ordenar l’ús de la tecnologia. La professora i especialista en comunicació digital Laura Cuesta ho té clar: la clau és establir normes simples, coherents i compartides… i reservar moments de casa on les pantalles no pintin res.

1) Organització del temps: establir una rutina familiar

El primer consell és tant bàsic com efectiu: posar horaris. Cuesta recomana marcar una rutina per a totes les activitats dels menors —deures, esport, joc i descans— i incloure-hi també el temps de pantalla.

Benefici directe: quan hi ha una estructura, baixa el conflicte i els infants entenen que el mòbil o la tauleta no estan “sempre disponibles”. Això facilita que hi hagi més estona per moure’s, jugar i descansar.

2) Acords d’ús: límits adaptats a l’edat i la maduresa

Cuesta insisteix que els límits funcionen millor si es converteixen en acords, adaptats a l’edat i a la maduresa de cada nen. Parlar-ho, pactar-ho i mantenir-ho ajuda a entrenar l’autocontrol i un ús més moderat.

Benefici directe: els nens aprenen a regular-se, i la norma deixa de ser una guerra diària. A la pràctica, això vol dir menys discussions i més responsabilitat.

3) Higiene del son: desconnexió digital abans de dormir

El consell estrella de la professora és crear espais i moments sense pantalles. No per demonitzar la tecnologia, sinó per protegir el que sovint se’n va primer: la conversa, la presència i la connexió familiar. Alguns exemples clars:

• Taula sense mòbils durant dinars i sopars.
• Trobades familiars o amb amics sense pantalles al mig.
• Habitacions sense dispositius, sobretot a la nit.
• Moments de descans per desconnectar de notifications i estímuls.

Beneficis directes: més diàleg, més atenció, menys dispersió. També es redueix aquella sensació constant d’“anar tard” o d’estar accelerats.

4) Modelatge adult: el paper dels progenitors com a referents

Cuesta ho posa sobre la taula amb un marge concret: deixar els dispositius una hora i mitja (o dues) abans de dormir. Això ajuda a evitar que el cervell arribi activat al llit, un dels motius freqüents de dificultats per agafar el son.

També recomana desactivar notificacions i, si es pot, deixar el mòbil fora del dormitori. Si no, com a mínim, mode avió.

Beneficis directes: millor descans, més concentració l’endemà i menys fatiga. I això sol tenir efectes en cadena: rendiment escolar més estable i millor humor.

5) Alternatives sense pantalles: més creativitat i més vincles

La professora proposa omplir els buits amb opcions reals: esport, jocs de taula, activitats en família o qualsevol proposta que activi habilitats socials i creatives.

Benefici directe: els infants recuperen temps de joc “de veritat”, s’avorreixen de manera sana (i això és gasolina per a la creativitat) i es reforça la relació familiar.

El detall que ho aguanta tot: l’exemple dels adults

Cuesta ho remarca: els menors aprenen per imitació. Per això, si a casa es demana desconnexió però els adults viuen enganxats al mòbil, el missatge queda buit.

Benefici directe: quan pares i mares es converteixen en referents coherents, els límits s’accepten millor i l’ambient canvia més ràpidament.

En resum, retirar pantalles no és “tornar al passat”: és recuperar espais de calma, son i convivència. I, segons Laura Cuesta, tot comença amb una decisió senzilla: a casa hi ha moments en què la pantalla s’apaga… i la família s’encén.