«La tercera causa de mort són els medicaments receptats»

La doctora Carmen Romero -especialista en antienvelliment i longevitat- presenta demà (19h) a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre La edad no importa, en el qual aborda l’envelliment des de múltiples angles, amb un enfocament científic, rigorós i proper. Per a la doctora Romero, envellir és, cada vegada més, una elecció.

Envellir és una elecció? No fotem, doctora.

Fer anys és inevitable, encara més, és desitjable, ja que vol dir que estàs viu. Però envellir en el sentit del deteriorament, això sí que és una opció. I ho recalco: és una opció. Ja tenim eines i coneixements per poder actuar en molts àmbits i tenir un envelliment més controlat.

Això és tot al que podem aspirar?

D’aquí a res es podrà revertir, controlar i modificar el procés biològic de l’envelliment, que pensàvem que era irreversible, i ara se sap que no ho és. L’equip del doctor David Sinclair, de la Universitat de Harvard, en 2020 ja va poder revertir-lo en ratolins, els va retornar l’acció i les connexions neuronals amb el cervell. És a dir, ja tenim informació de quins són els processos biològics que estan darrere de l’envelliment, ja tenim eines per actuar-hi.

Ja tenim informació de quins són els processos biològics que estan darrere de l’envelliment, ja tenim eines per actuar-hi

Val la pena viure molt de temps si a canvi hem de deixar els vicis que tant ens agraden?

(Riu) Aquests vicis que tant li agraden, que és fantàstic que li agradin, paguen un preu molt alt. La mena de vida que a la societat occidental avui entenem que és normal, té un preu, això es paga. La idea és: vostè vol estar d’aquí a 10 anys millor que ara? Vol frenar l’envelliment? Vol tenir una vida productiva, vital, sexual, alegre, amb propòsits més allargats? O s’estima més poder continuar amb els hàbits que segur que li causaran un deteriorament accelerat? És com tota la vida, ha de decidir quines són les seves prioritats. Evidentment, això no significa que no pugui fer un extra de tant en tant.

Si més no, com en l’acudit de l’Eugenio, la vida se’ns farà més llarga.

Ha, ha. Jo sempre parlo de canvi de paradigma. L’envelliment s’ha de tractar com una malaltia curable, perquè ja tenim la manera: canviem d’hàbits, optimitzem la salut. Tinc molts pacients que ja són grans, i a les proves que els faig, la seva edat cronològica és més alta que la seva edat vascular, metabòlica, etc. Si fan les coses bé, es van rejovenint. I això comporta que tenen més creativitat, moltes més capacitats.

Socialment seria també beneficiós?

Hem d’entendre que actualment la població està envellida, i a partir d’una determinada edat, és normal tenir malalties. A més, hi ha molta patologia crònica. Tot plegat té una repercussió econòmica important, té una repercussió social, fins i tot empresarial. Per què ho hem de donar com a vàlid? Ara ja podem fer un canvi.

Vol tenir una vida productiva, vital, sexual, alegre, amb propòsits més allargats? O s’estima més poder continuar amb els hàbits que segur que li causaran un deteriorament accelerat?

Em parla de mètodes antienvelliment a l’abast de tothom. Però hi ha famosos que fan tractaments caríssims, de no sé quantes pastilles al dia.

Pots anar a Alemanya o a Suïssa a fer uns tractaments caríssims, o pots canviar d’hàbits de vida que estan a l’abast de tothom. Hi ha coses que són de franc, com tenir bons amics o tenir relacions personals sòlides. Avui la ciència diu que les persones amb relacions sòlides tenen més bona resposta als tractaments, millor resiliència als problemes de la vida i més benestar emocional, i tot això -que és gratis- significa longevitat. N’hi ha d’altres, com tenir contacte a la natura, menjar bé, fer exercici d’una manera regular, gestionar bé l’estrès... Hi ha moltes coses que es poden fer, com ara mirar el sol al matí, que estimula el sistema immunitari. Miri la Maria Branyas, l’olotina que va morir fa poc amb 117 anys.

I sense haver llegit el seu llibre.

La vaig entrevistar i tenia una edat biològica de 94. Tenia un sistema immunitari fantàstic, la seva manera de viure l’allunyava de malalties metabòliques i del càncer.

I pels que no aspirem a tant?

També influeixen les creences que un té sobre la seva salut, si li diagnostiquen una malaltia, aquesta etiqueta ja li pesa. I en sentit contrari, la ciència ja admet que les persones que tenen connexió amb l’espiritualitat, sigui per la meditació o per la religió, tenen més resistència a posar-se malalts.

Pots anar a Alemanya o a Suïssa a fer uns tractaments caríssims, o pots canviar d’hàbits de vida que estan a l’abast de tothom

La bona alimentació és fonamental?

Els aliments avui estan plens de tòxics, el seu nivell nutricional és molt baix. Avui en dia, si vols tenir una optimització del sistema, és necessari prendre suplements.

Fins a quin punt les relacions personals influeixen en la longevitat?

Les relacions personals tenen a veure amb el sistema anímic. És molt fort. Hi ha persones que tenen relacions personals tòxiques, i això repercuteix directament en el seu estat anímic. Si vostè té una relació tòxica amb un company de feina, amb la parella, a la família, amb els amics... té un estat d’alteració del sistema anímic, i influeix en la immunitat, la vitalitat, etc. Una de les coses més importants per tenir una longevitat saludable és saber qui ha d’entrar a la teva vida i qui n’ha de sortir.

Les persones que creuen en Déu o en una divinitat o en la natura, quan tinguin un problema important a la vida, sigui de salut o personal, tenen una eina més que els que no la tenen els altres

A missa veig molta gent gran. És perquè creure en Déu allarga la vida?

Jo parlo més aviat de la supraconsciència. Les persones que tenen una connexió amb Déu, amb la religió que sigui, o amb una cosa que està per damunt, que sigui a través de la meditació, de la natura... els permet posar distància del que són, del seu ego. Per això cada vegada hi ha més centres de ioga i de meditació, perquè és una eina superpotent. És tan potent que jo quan faig una història clínica demano al pacient -des del respecte- si té alguna creença. Jo sé que aquelles persones que creuen en Déu o en una divinitat o en la natura, quan tinguin un problema important a la vida, sigui de salut o personal, tenen una eina més que els que no la tenen els altres. I, a més, tenen més resiliència davant de les adversitats. I encara diria que el sistema humanitari respon millor. Tenen un propòsit a la vida, i això ho canvia tot.

Estem sobremedicats? Al llibre hi dedica tot un capítol.

Desafortunadament, sí. La tercera causa de mort en el món, darrere de les malalties cardiovasculars i del càncer, són els medicaments receptats. Perquè hi ha molts efectes secundaris, hi ha molts efectes adversos i, a més, a partir d’una determinada edat, la majoria de la població pren dos, tres, quatre, cinc medicaments, fins i tot molts més. I tots aquests medicaments tenen una interacció entre ells. No estic contra els fàrmacs, crec que gràcies als fàrmacs podem viure 10 anys més, però amb proves genètiques, per veure si aquest fàrmac és per a tu o no. És a dir, fora el medicament de talla única.

La persona que viurà 150 anys, ja ha nascut, però hi ha una bretxa important entre el que és l’esperança de vida i el que és l’esperança de vida en salut, la darrera dècada de vida és nefasta per a la majoria de les persones

La medicació ha d’anar acompanyada?

El pacient ha de participar en la seva salut i no esperar que el doctor li doni la pastilla per a la hipertensió, mentre ell continua sense moure’s, amb sobrepès, amb una gestió de l’estrès dolenta, etcètera. La pastilla, sí, però sustentada en un canvi d’hàbits de vida.

Doctora Romero, vostè quants anys pensa viure?

La persona que viurà 150 anys, ja ha nascut. Però jo mai he entès l’edat numèrica, la que posa al DNI. Hi ha una bretxa important entre el que és l’esperança de vida i el que és l’esperança de vida en salut, la darrera dècada de vida és nefasta per a la majoria de les persones. El que tinc molt clar és que vull viure en propòsit, en el sentit d’ajudar els altres, de tenir amics, de donar el millor de mi mateixa als altres, i per això m’he de cuidar. He d’intentar que l’edat biològica, el que és l’edat de les meves cèl·lules, del meu cor i del meu sistema metabòlic, sigui més jove que la que digui el meu DNI, que ni m’importa ni mai m’ha importat. Per tant, quant de temps vull viure? Vull viure el temps que en plenitud i en propòsit pugui ajudar els altres i em senti plena i feliç.

Subscriu-te per seguir llegint