Girona és la segona província catalana amb més beneficiaris de la renda garantida
La majoria de les persones que reben la prestació són dones d’entre 35 i 64 anys, el grup més afectat per la precarietat
Una oficina del servei català d'ocupació des d'on es demana la renda garantida / ACN
Girona és la segona província de Catalunya on més persones reben la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), segons les dades facilitades pel Govern en resposta a una pregunta parlamentària.
La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació gestionada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de garantir la cobertura mínima de necessitats bàsiques a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, complementant altres ajudes estatals com l’Ingrés Mínim Vital.
Les dues prestacions són incompatibles; això vol dir que si es vol demanar la Renda Garantida de Ciutadania cal sol·licitar abans l’Ingrés Mínim Vital.
D’aquesta manera, si ens centrem en la RGC a Catalunya, un total de 40.196 persones constaven com a beneficiàries d’aquesta prestació social a finals de l’any passat, amb un import anual de gairebé 30 milions d’euros destinat a garantir uns ingressos mínims a les llars catalanes. La província amb més perceptors continua sent Barcelona, amb 28.875 persones, seguida de Girona, amb 3.870 beneficiaris. Molt a prop hi ha Tarragona, amb 3.817 i, per últim, Lleida, amb 2.387.
Les dades reflecteixen que la RGC té una durada mitjana de 5,4 anys, i que un 35% de les persones perceptores tenen menors a càrrec. Durant els darrers anys, un nombre significatiu de persones ha aconseguit incorporar-se al mercat laboral i deixar de percebre la prestació: 2.314 el 2023, 2.953 en 2024 i 1.747 fins a l’1 d’octubre de 2025.
L’anàlisi del perfil de les persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania posa de manifest diferències clares tant per edat com per sexe. Les dones constitueixen la majoria del conjunt de beneficiaris, una tendència que es manté en gairebé totes les franges d’edat i que és especialment marcada entre els 23 i els 54 anys. En aquest tram vital, que coincideix amb l’etapa de major activitat laboral i càrregues familiars, el nombre de dones beneficiàries pràcticament dobla el dels homes i, en la franja concreta dels 23 als 34 inclús es triplica.
El gruix dels perceptors, tant homes com dones, se situa entre els 35 i els 64 anys, amb un pes destacat de les franges de 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys. En el primer d’aquests grups, la presència femenina és clarament superior, mentre que en la franja de 55 a 64 anys les xifres d’homes i dones tendeixen a equilibrar-se.
Entre les persones menors de 23 anys, la RGC té una incidència molt reduïda i majoritàriament femenina, mentre que en la franja de 23 a 34 anys el nombre de beneficiaris augmenta de manera notable, sobretot entre les dones, consolidant una diferència de gènere que es manté al llarg de l’edat adulta. A partir dels 65 anys, el nombre total de perceptors disminueix de forma significativa, però les dones continuen sent majoritàries.
Per altra banda, les dades del Govern també evidencien un alt nivell de denegació de les sol·licituds de la Renda Garantida de Ciutadania. En els darrers cinc anys, només el 32% de les peticions han estat acceptades, mentre que gairebé set de cada deu expedients (68%) han estat rebutjats. Aquest percentatge posa de manifest l’elevat grau d’exigència dels requisits d’accés a la prestació.
Distribució territorial
Pel que fa a la distribució territorial, la Selva (1.080 persones) i el Gironès (1.050) concentren el nombre més elevat de beneficiaris, seguides de l’Alt Empordà (715) i el Baix Empordà (616). A més distància se situen la Garrotxa (213) i el Ripollès (94), mentre que el Pla de l’Estany (76) i la Cerdanya (26) registren les xifres més baixes.
Respecte als municipis, la major concentració de persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania es produeix als municipis amb més població. La ciutat de Girona encapçala la llista, amb 595 persones perceptores, seguida de Figueres (367) Blanes (341), Salt (294) i Lloret de Mar (236). Aquests cinc municipis acumulen una part molt significativa del total de beneficiaris de la província, fet que reflecteix la relació directa entre volum de població i demanda d’aquesta prestació social.
Altres municipis amb xifres elevades són Olot, amb 145 persones beneficiàries, Sant Feliu de Guíxols (140 i Palafrugell (102). En canvi, a la majoria de municipis petits de l’interior i del litoral gironí, el nombre de beneficiaris és molt més reduït i, en molts casos, no supera la desena. Aquest contrast posa de manifest que la RGC té un pes especialment rellevant als nuclis urbans amb més pressió social i econòmica.
Gràfic de barres de la concentració dels beneficiaris de la RGC / ACN
Subscriu-te per seguir llegint
