Yaiza Bujalance: “Molts dels nens que m’arriben estan cansats d’anar a teràpies”

Yaiza Bujalance porta des dels 16 anys estudiant per aconseguir ajudar a infants de diverses edats. La psicologia ha estat la seva sortida: gaudeix amb els nens i els gossos. Ajuda a infants amb problemes complexos com el TDAH. Actualment, col·labora amb instituts gironins i la Clínica Bofill.

Què diferencia les teves sessions de les convencionals?

En les meves sessions, apareix la Blanket, la meva gosseta. Ella ajuda els nens a obrir-se perquè els fem treballar emocions similars en contextos diferents. Per exemple, si el nen pateix una situació complicada a l’escola o amb la família, faig que la Blanket treballi una situació similar dins de la seva postura a través del joc, el raonament i les emocions.

Per què els nens se senten més còmodes amb una teràpia amb un gos?

Perquè deixen de ser els protagonistes de la sessió indirectament i el paper clau el té el gos. Saben que quan venen, han d’ajudar el gos a superar algun problema, repte o conflicte. Això fa que s’obrin i que comprenguin més fàcilment què els està passant a ells, treballant el problema des de l’arrel.

Aquesta teràpia està dirigida a tots els infants?

Normalment, està dirigida a infants i adolescents que tenen certs problemes de dependència, autisme, TDAH, etc. Tot i això, aquesta mena de teràpia està indicada per a totes les edats, amb més èmfasi en nens i persones grans.

Quins beneficis aporten els gossos de teràpia?

Ajuden a reduir els nivells de cortisol, aportant un estat d’harmonia i serenitat. A més, en contextos com escoles o instituts, poden ajudar a fer que els nens vulnerables i els acosadors comencin a interactuar de manera diferent, creant un rol no conflictiu. La teràpia grupal pot resultar molt favorable per aconseguir una millor convivència.

Ara no sols treballes amb la Blanket, també has incorporat a una nova integrant: la Manta.

Sí, la Manta és un cadell de només tres mesos i ara just comença amb l’ensinistrament caní. La Blanket també va haver de fer diversos cursos d’obediència i socialització. I continua fent cursos per tal de “renovar-se”, tal com fem nosaltres, els éssers humans.

A més, la Manta té un avantatge que la Blanket no va tenir: té a qui imitar en les teràpies i de qui aprendre.

Hi ha algun estudi científic que garanteixi aquest tipus de teràpia?

N’hi ha diversos, però el que m’agradaria esmentar és el de Marguerite E. O’Haire (Animal-Assisted Interve tamntion for Autism Spectrum Disorder: A Systematic Literature Review, 2012), en el qual posa èmfasi en els nens amb TEA. Després de fer-los interactuar amb animals, les seves conductes, com la interacció social, van millorar. Els resultats d’aquestes teràpies són increïbles tant en nens, adolescents com en gent gran.

Molts estudis, sí, però la teva experiència què ens diu?

Que aquesta teràpia és molt efectiva. Ho he pogut viure en primera persona i veure com els nens i adolescents han fet molts canvis, tots ells impressionants, convertint aquesta teràpia en un moment de felicitat i satisfacció.

I… com veus la salut mental infantil i juvenil en l’era que ens ha tocat viure?

Hi ha hagut diversos esdeveniments que han empitjorat aquest àmbit: la Covid-19, les noves tecnologies i l’accés a les xarxes socials sense limitació d’edat i contingut. A més, moltes famílies, especialment les que tenen altres cultures, els costa molt entendre que el seu fill no és rar o que no està boig. Abans, aquestes eren etiquetes que es posaven, però encara hi ha cultures o famílies que ho viuen així, i això és un greu problema per a l’infant que viu situacions compromeses amb la seva salut mental.

La taxa de suïcidis ha augmentat notòriament en nens i joves. Això no ens fa pensar que alguna cosa no va bé? A més, utilitzar el ChatGPT com a psicòleg és un greu error.