«L’arribada d’immigració s’ha provocat per enfonsar els salaris»

Josep Sala i Cullell (Girona, 1978) viu des de 2006 a Noruega, on fa de professor d’institut. Acaba de publicar No som 6 milions, una visió crítica del model català d’immigració.

Considera que hi ha d’haver menys immigració, però vostè és un immigrant a Noruega. No és una contradicció?

Al revés. Jo el que dic és que se’n parli i entrar en el mateix sistema que vaig entrar jo. És a dir, jo vaig a Noruega perquè Noruega m’accepta, perquè Noruega ha tingut un debat intern i decideix si m’accepta o no. Doncs portem aquest debat aquí. Però compte, no he fet un llibre sobre els immigrants, sinó sobre la immigració. De la mateixa manera que vostè pot parlar del sistema educatiu sense parlar dels alumnes individuals.

Aquí, refugiats no en volem, perquè costen diners, o sigui, els més dèbils del món que s’espavilin. Aquí volem immigració econòmica, mà d’obra barata, però si en parles ets un racista

Aquest debat el proposa avui la ultradreta. A veure si l’acusen de ser-ne membre.

Aquest debat l’hauríem d’haver tingut fa 20 o 25 anys. Quantes tones de llibres i articles hem fet sobre el procés? I, en canvi, la immigració, l’altre gran fet rellevant dels últims 25 anys, que ha transformat ciutats, pobles, barris, el sistema educatiu, el sistema sanitari, els transports, que ho ha canviat tot, algú va decidir que no se n’havia de parlar. I si en parlaves eres un indesitjable, un racista. I, últimament, que fas el joc a l’extrema dreta.

Passa arreu, això?

A tots els països, quan arriba la campanya electoral, es debat sobre immigració: en volem més? En volem menys? De quina mena? Noruega aposta per ajudar el món, per tant, accepta refugiats. Aquí, refugiats no en volem, perquè costen diners, o sigui, els més dèbils del món que s’espavilin. Aquí volem immigració econòmica, mà d’obra barata, però si en parles ets un racista. Per no haver-ne parlat, ara en parla la ultradreta, ja ens ho menjarem. Ho patirem, i no a Catalunya, no a Espanya, sinó a tota Europa.

El fet que arribi molta gent necessitada, obre la porta a una quantitat de fundacions, observatoris de la pobresa, cooperatives subvencionades... Ofereix tot de nínxols laborals que aquesta gent [l'esquerra] ha sabut aprofitar

L’esquerra ha deixat de banda els temes importants per a la gent?

Ara mateix, per ser d’esquerra, sembla que s’hagi d’estudiar. Ja no és una esquerra per a la classe treballadora, és una esquerra -en bona part- que són neoliberals disfressats d’esquerres, que fan cerveses, van als Ateneus... Miri, el desallotjament del B9, a Badalona, va ser lamentable, però s’hi va produir una cosa extraordinària: hi va haver una manifestació d’activistes d’esquerres... contra els veïns del barri. Veïns de classe treballadora i segurament molt més pobres que els activistes d’esquerres. L’esquerra ara és plena de politòlegs i catedràtics i acadèmics, que et parlen dels marcs de comunicació i et citen Gramsci. Ha oblidat un dels principis fonamentals de la socialdemocràcia, que és que has de compensar tot això amb la protecció de la classe treballadora local.

A qui beneficia, tot plegat?

L’arribada d’immigració s’ha provocat per enfonsar els salaris, i això ho ha fet la dreta. I l’esquerra, pel que sigui, ho ha comprat. Per por de quedar malament o per negoci.

La immigració com a negoci per a l’esquerra?

El fet que arribi molta gent necessitada, obre la porta a una quantitat de fundacions, observatoris de la pobresa, cooperatives subvencionades... Ofereix tot de nínxols laborals que aquesta gent ha sabut aprofitar. Com que la immigració que més rebem és en general poc qualificada, no entra en conflicte laboral amb els catedràtics d’universitat, amb els periodistes o amb els directors de cinema.

Fa uns anys la consigna era «Papers per a tothom!»

La va liderar l’Arcadi Oliveres, una figura que avui ja només reivindiquen els activistes subvencionats. Sap què va fer el govern d’Aznar davant aquesta petició? Donar papers a tothom. Em pregunto si l’Arcadi Oliveres va entendre que l’única batalla que va guanyar en la seva vida, la va guanyar perquè al poder econòmic li interessava que la guanyés (riu).

Vaig amenaçada aquesta societat des del punt de vista, no identitari, sinó econòmic. S’està ensorrant tot

No és cert que els immigrants fan feines que la gent d’aquí no vol i que ens pagaran les pensions?

Totes dues coses són mentida. No volem fer aquestes feines a 1.200 euros, si ens en paguen 3.000 segur que les acceptem. L’esquerra coincideix amb Foment del Treball, en què necessitem els immigrants per aquestes feines. Pel que fa a pagar-nos les pensions, la cotització d’aquesta gent és tan mínima que l’aportació és molt petita.

Sánchez ha impulsat una nova regularització massiva, no fa gaire cas del seu llibre.

No fa cas d’Europa. Europa desaconsella des de fa molts anys les regularitzacions massives. Això comportarà més pressió laboral sobre els que ja són aquí. El govern calcula que quan al cap de dos anys els llatinoamericans es puguin nacionalitzar, els votaran com a agraïment. Però no és el que sol passar.

Ah, no?

Un cop tu has superat tots els tràmits per estar legalment en un país, el que no vols és que el següent se salti la cua.: «Jo he hagut de fer tot això i ara a aquest li regalen els papers?». Un cop ets part d’una societat, vols que aquesta societat funcioni segons els cànons de la societat. No vols que aquesta societat s’enfonsi. I fixi’s que en el llibre no parlo en cap moment d’identitat.

Cert, parla del problema que té Catalunya.

Vaig amenaçada aquesta societat des del punt de vista, no identitari, sinó econòmic. S’està ensorrant tot: sanitat, educació, serveis socials, transporta... crec molt poc en identitats. Jo crec molt en la ciutadania.

El problema de l’habitatge també hi té relació?

Com pot l’esquerra negar que l’entrada de tants immigrants ha afectat el preu de l’habitatge? És evident que hi ha altres factors, però han arribat 700.000 persones i no hem fet ni 100.000 habitatges, això afecta els preus. Però l’esquerra diu que no se’n pot parlar, que hem de discutir d’altres coses. És normal que cada cop hi hagi més tensió social i que ho aprofitin Vox i Aliança Catalana.

Tenim la imatge d’immigració dels que travessen el Mediterrani, els més pobres i desesperats. Però aquestes persones són un 5% del total d’immigrants

Alguns dirigents dels Comuns parlen de la Catalunya dels 10 milions.

Doncs que ho venguin com una proposta, i discutirem si ens interessa o si és factible. Evidentment no és factible ni de conya. Però no ho venen com una proposta, sinó com un fet inevitable que hem d’acceptar.

S’hi pot fer alguna cosa?

Canviar la llei. Eliminar els dos elements de la legislació espanyola que no existeixen enlloc més d’Europa i que promouen la immigració massiva, que són, primer, empadronar la gent que no té permís de residència i segon, la regularització al cap de dos anys.

No mereixen ajut, els refugiats?

Tenim la imatge d’immigració dels que travessen el Mediterrani, els més pobres i desesperats. Però aquestes persones són un 5% del total d’immigrants. El 50% són llatinoamericans, no han vingut en barca, han entrat per Barajas amb visat de turista. Als més pobres i desesperats els deixem tirats.

És obvi que la immensa majoria de la gent que ve, no ve a delinquir. També és evident que la immigració està sobrerepresentada en les estadístiques de delinqüència

Un tema polèmic és la relació immigració-delinqüència.

És obvi que la immensa majoria de la gent que ve, no ve a delinquir. També és evident que la immigració està sobrerepresentada en les estadístiques de delinqüència. Però com que parlar dels problemes de la immigració és racista, no en parlem.

És un debat perillós?

A Catalunya ens costa molt mirar les coses de cara. Com que no tenim un estat, tenim unes classes polítiques que es poden permetre ser molt moralistes. En lloc de fer discursos moralistes, hauríem de discutir dels avantatges i inconvenients dels fenòmens que realment passen.

Subscriu-te per seguir llegint