«La llengua i la cuina catalanes van pel mateix camí del desastre»

Clara Simó, més coneguda a les xarxes com a @clarafogons, és professora de català i aficionada a la cuina, i sol compartir a Instagram, amb un toc d’humor, receptes fàcils, gamberres i d’aprofitament. Acaba de publicar Amb dos fogons!, més que un llibre, un manual per aprendre a sobreviure sense menjar sempre macarrons bullits.

Es considera vostè una influencer?

Ui, no, jo soc una infomerdi.

Perdó?

Infomerdi, perquè això d’influencer comporta un postureig que jo no tinc.

En moltes receptes del seu llibre aconsella com aprofitar el que sobra al cuinar. Llancem massa menjar?

En llencem tot el que podem, i això no pot ser. En llencem massa, moltes vegades per desconeixement, perquè no sabem que podem fer-ne alguna altra cosa. I és una pena.

Aprofitar les restes no és de pobres?

Efectivament (riu). Sembla una mica cuina de postguerra. De pobres? Tal com estan ara els preus del menjar, el de l’habitatge i el de tot plegat, em penso que tots som una mica pobres.

Això d’influencer comporta un postureig que jo no tinc.

La meva senyora no em deixa entrar a la cuina, perquè li fa por el que pugui perpetrar-hi.

Que no té vostè prou fogons (riallada). També pot ser que no es refiï gaire de vostè. Tot i que és una pena, a mi m’agrada molt cuinar amb altra gent, és molt divertit.

Vostè és també professora de català. Què té pitjor futur, la llengua catalana o la cuina catalana?

Jo crec que van cap al mateix camí de desastre, però espero que al final es salvin totes dues.

Vostè treballa per la pervivència de totes dues?

Efectivament. Encara més, si puc, treballo alhora per totes dues. Quan faig classe de català faig referència a la cuina, i en el llibre de cuina faig referències a la llengua catalana. O sigui, que barreja perfecta.

Aprofitar les restes és de pobres, però tal com estan ara els preus del menjar, el de l’habitatge i el de tot plegat, em penso que tots som una mica pobres.

A casa seva qui té la paella pel mànec?

Sempre jo. Bé, a vegades les meves filles.

Els vegans són conscients del que es perden?

Em penso que som la resta, els que ens perdem molt. Hi ha molts productes, en el món vegà, allà hi ha un futur molt maco per a tots. De fet, al llibre ja hi ha receptes veganes. Em fa l’efecte que és tot un món per descobrir, encara.

No li agrada la carn?

No soc una gran amant de la carn, tot i que en menjo. El meu company és argentí, i pobre, ho passa fatal amb mi. Tinc problemes amb la meva família política (riallada).

És que això és motiu de separació, per a un argentí.

Totalment.

Quin menjar s’enduria a una illa deserta, i l’hauria de menjar sempre, fins que la rescatessin?

Ous. Perquè es podria fer de moltes maneres i són bons. En menjaria cada dia... si pogués. Ja sé que no és saludable menjar-ne a tots els àpats, però en menjaria cada dia.

Hi ha molts productes, en el món vegà, allà hi ha un futur molt maco per a tots

Quin mite de la cuina li agradaria desmentir?

Que s’han de seguir les receptes al peu de la lletra. És una cosa que no cal. Improvisar és preciós.

Ni les del seu llibre.

Ni les del meu llibre. De fet, he mirat de no posar les quantitats, tot i que les poso al final. M’agrada que la gent gaudeixi i descobreixi nous camins. Cap al fracàs o cap a l’èxit.

Què és el millor que ha aportat al món la cuina catalana?

Li diria el pa amb tomàquet, però potser és massa obvi. M’ho posa complicat, eh? Potser, si hagués de triar, seria la botifarra d’ou.

Quin plat eliminaria per sempre?

De la cuina catalana?

No cal, no la vull posar en un compromís.

Mmm... algun que no demanaria mai de la vida. L’entrecot.

És més important el que mengem que amb qui ho mengem. Perquè amb qui mengem és totalment circumstancial

Ai, si ho llegeix la seva parella...

Ja ho sap, ja, pobre (riu).

Ja que hi som: la carn molt o poc feta?

Al punt, no cal que l’animal encara corri.

És més important el que mengem o amb qui ho mengem?

El que mengem. Perquè amb qui mengem és totalment circumstancial. Puc fer moltes coses que no sigui menjar, amb tothom.

Subscriu-te per seguir llegint