Una therian explica per què emula els animals: "M’ajuda a connectar-me amb la natura i el meu ésser"

A les xarxes socials no paren de saltar vídeos d’adolescents corrent de quatre potes, imitant moviments i sons d’animals. Fins i tot transformats en aquest mateix animal que imiten, amb cua i màscares que l’emulen que tenen caire més de repte viral o performance: «Em dedico a fer estratègies i a expressar-me de manera que m’ajudi a connectar-me amb la natura i el meu ésser», assegura un participant.

Per a molts de nosaltres és una autèntica raresa, però per a d’altres, és un fenomen social, una nova moda que es diu comunitat Therian. Segons ells mateixos, és una connexió d’identitat amb un animal en el pla psicològic. No es tracta de creure que el cos canvia, sinó d’una vivència interna, de creure’s aquest nou ésser d’una altra espècie.

Transformació humà-animal

És cert que la idea de l’humà-animal existeix des de l’antiguitat, però la identitat Therian, en canvi, és un fenomen contemporani. Es va consolidar en la dècada de 1990 en fòrums d’internet, on persones que deien experimentar una connexió identitària amb una espècie no humana van començar a compartir llenguatge, experiències i suport entre els que se senten desemparats.

El terme prové de l’anglès therianthropy, format a partir del grec antic thērion (bèstia o animal salvatge) i ánthrōpos (humà). En el seu sentit tradicional al·ludeix a la transformació humanicoanimal, però en l’ús contemporani que circula en comunitats Therian s’interpreta de manera no literal: no com un canvi físic, sinó com la vivència d’una connexió interior –psicològica o espiritual– amb un animal concret.

Es confonen els Therians amb els furries, però són dos fenòmens diferents. El furry fandom és una subcultura organitzada entorn de l’afició per personatges animals antropomòrfics (animals amb trets humans) i que tenen la seva incidència en el còmic, animació, jocs i ‘cosplay’. Ser furry sol descriure’s com un interès més estètic i una forma de sociabilitat; en canvi, la identitat Therian es planteja com una vivència interna d’identitat o connexió amb un animal, més enllà del gust per una estètica.

La visibilitat exponencial ha arribat gràcies a TikTok, Instagram o YouTube, on les màscares, les cues, orelles, i sobretot la «quadrupèdia» (moure’s de quatre potes) una pràctica que alguns comptes associen al món Therian i d’altres adopten com a simple estètica, joc corporal o repte viral.

Arribada a Espanya

Per què enganxa especialment entre joves? Una part és a les xarxes, quan gràcies als vídeos una comunitat es troba. A més, els adolescents viuen una etapa d’exploració identitària, de canalitzar emocions mitjançant rituals i noves cultures per trobar la pertinença i la seva veritable expressió personal.

Aquesta moda ja ha arribat a Espanya i, de fet, les grans botigues de disfresses i complements ja s'han posat en marxa per aconseguir materials per crear el teu propi gear (màscares, cues, orelles), encara que la majoria dels Therians a Espanya compren les màscares en blanc en plataformes d'internet com Etsy i Amazon i les personalitzen ells mateixos.

El fenomen, en qualsevol cas, ha sigut entès per alguns com el buit d’una part de la societat, tot i que la imitació animal funciona com a joc, descàrrega d’estrès o ‘performance’. De fet, alguns psicòlegs asseguren que identificar-se amb un animal podria reflectir una crisi profunda d’identitat. Que no seria només una tendència viral, sinó un senyal que els pares no haurien d’ignorar. Els nous quadrúpedes veuran què volen ser.

Subscriu-te per seguir llegint