Depressió entre veterinaris: un 20% mostra signes i el sector reclama dades oficials sobre baixes

La salut mental dels veterinaris ha deixat de ser un tema silenciat. El col·lectiu adverteix que el malestar psicològic és real i creixent, i que cal mesurar-lo amb dades públiques per poder prevenir-lo. El missatge és clar: si no cuidem els qui cuiden, les nostres mascotes tampoc estaran ben cuidades. Un professional esgotat, desbordat o amb depressió no pot sostenir el mateix nivell d’atenció, empatia i presa de decisions que una persona que treballa amb suport i en condicions saludables.

Reunió amb el Ministeri: s’impulsa un estudi per dimensionar el problema

El president de l’Organització Col·legial Veterinària (OCV), Gonzalo Moreno, s’ha reunit amb representants de l’Oficina del Comissionat de Salut Mental del Ministeri de Sanitat: el subdirector general Francisco González Aguado i el cap d’àrea de l’Oficina Tècnica, Carlos Zurita.

Objectiu de la trobada

Explorar vies de col·laboració i, sobretot, impulsar un estudi específic que permeti:

• Dimensionar el problema del benestar emocional dins la professió,
• i orientar mesures preventives i de suport

Dades oficials que falten: l’OCV reclama indicadors públics

La demanda principal de l’OCV és disposar d’indicadors públics —com les baixes registrades a la Seguretat Social— que reflecteixin l’impacte del malestar psicològic en el col·lectiu.

Quines dades volen analitzar

Moreno planteja que es puguin estudiar dades agregades sobre incapacitats temporals vinculades a:

• Depressió
• Ansietat
• I altres trastorns

La idea és comptar amb informació real i actualitzada, no només percepcions o testimonis.

Què està passant: indicis “rellevants” i un malestar que ja apareix als estudis

L’OCV recorda que ja hi ha “indicis rellevants” que justifiquen un estudi a fons.

L’estudi del sector veterinari (2023): malestar, estrès i violència

Un estudi sobre tendències del sector veterinari, encarregat per la mateixa OCV el 2023 i amb una mostra de més de 3.000 veterinaris, recull problemes expressats pel col·lectiu com:

• Malestar psicològic
• Estrès
• Episodis de violència (verbal, física o a través de xarxes socials)

Les xifres que preocupen: salut mental i salut física també en retrocés

Les dades més concretes del text provenen d’un altre treball de recerca.

“Projecte Qualitat de Vida”: d’on surten les dades

Segons l’estudi “Projecte Qualitat de Vida”, elaborat per:

• L’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA)
• I el Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Es van recollir respostes d’una enquesta a professionals del sector.

Les dades clau:

• Fins a un 20% dels participants van mostrar signes suggestius de depressió.
• Un 38% van valorar com a “dolent o regular” el seu estat de salut físic.
• Un 47% van valorar igual de “dolent o regular” el seu estat de salut mental.

Per què cauen en depressió: motius que el sector posa sobre la taula

Els veterinaris assenyalen una combinació de factors que, sumats, erosionen el benestar emocional.

1.Condicions laborals i pressió diària

Gonzalo Moreno apunta que hi ha “una realitat en l’exercici professional” i unes condicions laborals que sovint contribueixen al deteriorament emocional. En termes pràctics, això acostuma a traduir-se en:

• Càrrega de feina elevada i ritme sostingut
• Responsabilitat clínica constant (decisions difícils, urgències, casos complexos)
• Rensió amb clients en situacions límit.

2.Estrès, malestar i violència

L’estudi encarregat per l’OCV el 2023 ja recull:

• Estrès
• Malestar psicològic
• I episodis de violència (també a xarxes), un factor que desgasta i pot augmentar l’ansietat.

3.La “fatiga per compassió”

El col·lectiu també descriu la “fatiga per compassió”: el desgast de sostenir empatia i contenció emocional de manera continuada, especialment quan el professional s’enfronta sovint al patiment i a la mort. És una pressió emocional particularment intensa en un àmbit on el vincle amb els animals és molt fort.

Si no cuidem els veterinaris, qui cuida les nostres mascotes?

Aquest no és només un problema del sector: és un problema de salut pública i de benestar animal. Quan un professional treballa al límit, sense suport i amb malestar emocional, pot veure afectats:

• la capacitat de concentració,
• la presa de decisions,
• la comunicació amb les famílies,
• i la qualitat del seguiment clínic.

Cuidar la salut mental dels veterinaris és, en conseqüència, cuidar la salut de les nostres mascotes.

La veterinària demana lloc a les polítiques públiques de salut mental

L’OCV recorda que la veterinària, com a professió sanitària, ha de ser tinguda en compte en les polítiques públiques de salut mental del Ministeri de Sanitat. La línia de treball de l’organització busca abordar el repte amb una mirada estructural i basada en l’evidència, coherent amb el paper de la veterinària dins l’enfocament One Health (una sola salut: humana, animal i ambiental).

Pensaments suïcides

Recentment, un estudi sobre salut mental impulsat per l’empresa gironina Gosbi juntament amb la plataforma de dades Dynata, apuntava que un 11,8% dels veterinaris a Espanya ha tingut pensaments suïcides o d’autolesió relacionats directament amb la seva feina durant l’últim any. La xifra situa el col·lectiu en un risc de suïcidi 4,5 vegades superior al de la població general.