Els hospitals alerten que el 'chemsex' ja és un problema de salut pública

El 20% dels homes que mantenen relacions sexuals amb homes a Barcelona practiquen el chemsex, segons CheckPoint, el centre comunitari per a la detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS). El percentatge era del 6% el 2017. El chemsex, que consisteix en maratons de sexe –de vegades de fins a dos o tres dies– amb desconeguts en què es barreja el consum de drogues (sobretot, metamfetamina o tina, com s’hi refereix el col·lectiu gai), s’ha convertit en un "problema de salut pública de primera magnitud" a la capital catalana, segons avisa la Unitat del VIH-sida de l’Hospital Clínic.

La unitat Chemsex Support de l’oenagé Stop, especialitzada en aquesta problemàtica, té una llista d’espera de tres mesos des de l’any passat, una cosa que no havia passat abans en cap servei d’aquesta entitat. Altres unitats, com la dedicada a les addiccions o a la patologia dual de l’Hospital del Mar, també veuen més pacients que s’enganxen a la metamfetamina a través del chemsex. Entitats com l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) també hi detecten un augment, tot i que precisen que no tothom presenta un "consum problemàtic".

La pràctica del chemsex augmenta el risc de contraure ITS (no sempre s’utilitza preservatiu) i genera problemes psíquics i socials, ja que és la via d’entrada al món de les drogues. "El deteriorament de la psique de la persona és preocupant. Hi ha els que desenvolupen problemes psiquiàtrics, com depressió o psicosi. I després hi ha una variant psicosocial enorme: algunes persones –els casos més extrems– acaben perdent la feina, la parella, el pis. Ho acaben perdent tot", assenyala Josep Mallolas, cap de la Unitat del VIH-sida del Clínic.

"Molta intensitat i durada"

L’any passat, dels 1.700 pacients que va tractar aquesta consulta, un 20% consumien les "big three": metamfetamina, mefedrona i GHB. D’ús sexualitzat de les drogues n’hi ha hagut sempre i no és exclusiu del col·lectiu gai. "En el chemsex és clau l’ús de drogues per tenir relacions de molta intensitat, plaer i durada. Tot i que s’està donant sobretot en homes que practiquen sexe amb homes, no és exclusiu d’ells", assenyala el doctor Mallolas.

Segons indica aquest especialista, en aquestes reunions, "chills", hi acostumen a participar diverses persones (sis, set, deu...) a les quals les drogues proporcionen eufòria, desinhibició i desig sexual. De vegades, aquestes trobades poden durar uns quants dies. "És una manera d’entrar en el món de la droga: el plaer és molt gran, però desapareix a mesura que l’addicció va a més", afegeix.

Estimulants com la metamfetamina i la mefedrona causen eufòria, augment d’energia i disminució de la gana i de la son. També provoquen ansietat, irritabilitat, agitació i conductes impulsives. En dosis altes poden causar paranoia, al·lucinacions i confusió. El GHB té un efecte sedant en dosis altes, però també causa eufòria i increment del desig sexual en dosis baixes.

Sense xifres a la mà, Mallolas detecta que la pràctica del chemsex creix. De tota manera, costa de detectar. "I, quan ho detectes, la majoria de la gent no tenen intenció de deixar-ho. Sense adonar-se’n, entren en una àrea d’extrema gravetat, en un perill molt gran en els àmbits físic, psicològic i social", diu Mallolas. Una investigació de tres anys de la seva consulta ha reflectit que només aconsegueixen desenganxar-se’n un 5%.

Xarxes socials

Segons els especialistes, les quedades a les cases, amb motiu de la pandèmia i del toc de queda imposat pels governs, van impulsar el chemsex. Les xarxes socials i apps de cites potencien aquesta pràctica. "El chemsex continua pujant. La metamfetamina, la mefedrona i el GHB tenen un potencial addictiu molt fort", explica Toni Gata, psicòleg de CheckPoint. De les 380 persones que passen a l’any per la seva consulta, més del 95% dels casos que atén són per chemsex.

"No hi ha un perfil únic. Abans era una persona local, d’entre 30 i 35 anys, amb un bon estatus econòmic. Ara també hi ha persones de 18 anys i turistes. La socialització es produeix a través de les apps. Busquen intensitat sexual i connexió emocional, però també hi ha estrès, soledat i estigma", assenyala Gata.

Aquest psicòleg assegura que "no totes les persones" que arriben a la seva unitat per la pràctica de chemsex ho fan amb la percepció de ser "addictes". "En part de la cultura gai de Barcelona està normalitzat el consum; per això hi ha moltes persones que no es consideren addictes. Venen a la consulta perquè volen controlar més el consum, perquè, per exemple, els repercuteix en la feina", diu Gata.

"Nosaltres tenim una llista d’espera de tres mesos a la nostra unitat especialitzada en chemsex des de l’any passat. És la primera vegada que ens passa una cosa així en la història de la unitat. No només es deu al fet que hagi augmentat el chemsex, sinó també a la falta de recursos", denuncia Luis Villegas, gerent de l’oenagé Stop. Segons aquesta entitat, el 72% dels usuaris que atén la unitat de chemsex tenen el VIH. La infecció no es dona en contextos de chemsex, assegura l’especialista.

L’augment d’ITS, especialment l’associat a la pràctica de chemsex, preocupa Robert Güerri, cap de medicina interna i de la Unitat del VIH-ITS del Mar. "La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta pràctica va ser el 2017. Era una cosa exòtica. Però va augmentar durant la covid i probablement només en veiem una part petita", afirma. Ell ho ha detectat a través de la unitat de Prep –pastilla preventiva del VIH– que té aquest hospital. "Hi ha gent que en practica una vegada al mes i gent que ho fa cada setmana i es queda en situació d’indigència", assegura. Güerri assenyala que el chemsex augmenta el risc d’infecció del VIH i d’altres ITS "que ja estan disparades".

Sensellarisme

El psicòleg de CheckPoint explica que a Montjuïc, zona de cruising, hi ha un assentament de nois que viuen al carrer. Aquí hi ha persones migrants del col·lectiu LGTBI i usuaris del chemsex que han perdut la casa a causa d’una barreja de factors: drogues, problemes socioeconòmics, de salut mental, discriminacions. Xifra en "60 o 80" les persones que pernocten a la intempèrie a Montjuïc. Aquests casos representen els més extrems d’aquesta problemàtica.

Com recorda Ester Aranda, de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), "no tothom que practica chemsex presenta un consum problemàtic". "El que sí que sabem és que ara hi ha més persones que porten a terme aquestes pràctiques", indica. Energy Control, el programa d’ABD dedicat a la reducció de riscos en el consum de drogues, ha desenvolupat un projecte específic per a chemsex, un fenomen que tot just fa 10 anys era "puntual".

Subscriu-te per seguir llegint