Quan la nit es tenyeix de vermell: els fanals canvien per protegir salut i natura

En alguns punts d’Europa, el passeig nocturn ja no és sota la típica llum blanca o groguenca: els fanals s’han tornat vermells. En els últims mesos, diverses ciutats del Regne Unit i Dinamarca han iniciat aquest canvi d’enllumenat amb una idea clara: no és una qüestió estètica, sinó una resposta a la contaminació lumínica i als seus efectes sobre les persones i la fauna.

Per què canviar els LEDS habituals per llum vermella

L’estudi ‘Impacts of Artificial Light at Night on Biological Timings’ (que es tradueix com ‘Impactes de la llum artificial nocturna en els temps biològics’), dels autors Gaston KJ, Davies TW, Nedelec SL i Holt LA, ha fet una investigació exhaustiva sobre com la llum artificial blanca o groga condiciona la vida quotidiana de les persones.

La clau és la longitud d’ona. L’enllumenat LED convencional és eficient, però pot emetre molta llum d’ona curta, especialment associada a la llum blava, que es dispersa més i interfereix amb els ritmes circadians —el rellotge biològic de 24 hores que regula son i vigília, hormones, temperatura corporal i metabolisme.

L’impacte de la llum artificial nocturna amb una exposició prolongada pot fer que el cervell interpreti que “encara és de dia” quan no ho és, i això s’associa a trastorns del son, fatiga i problemes de salut a llarg termini. En canvi, la llum vermella, segons La National Library of Medicine, amb una longitud d’ona més llarga, tendiria a ser menys intrusiva: no alteraria tant el sistema hormonal i facilitaria un descans més profund i natural.

On s’està aplicant (i per què també interessa a Espanya)

El canvi ja s’ha vist en diverses ciutats del Regne Unit i en zones de Dinamarca, on fins i tot s’ha fet feina informativa als barris per explicar que el vermell no busca “decorar”, sinó reduir l’impacte sobre l’entorn nocturn.

I el debat comença a arribar a Espanya, sobretot en entorns de medi ambient i urbanisme: el país té una gran biodiversitat i, per tant, podria ser un dels grans beneficiats d’un enllumenat menys agressiu per als ecosistemes.

Què en pensa la gent: menys seguretat o més qualitat de vida?

No tothom ho veu clar. Un dels principals obstacles és la percepció: l’ull humà té una agudesa visual més baixa amb llum vermella, i això pot generar una sensació de menor seguretat, dificultar distingir colors o calcular distàncies.

A Dinamarca, precisament, s’ha optat per la pedagogia: insistir que el vermell no vol dir “més foscor i menys control”, sinó millor qualitat de vida i una nit més respectuosa amb el medi. La idea de fons és contundent: si volem dormir i viure millor —i que la fauna també ho faci— potser la nit ha de tornar a ser, en part, fosca.