El 'body shaming': les xarxes socials han canviat com ens mirem i com ens jutgem

Des que les xarxes socials es van popularitzar al voltant del 2010, la manera d’interaccionar (i de fer mal) ha canviat. D’una banda, la societat ha guanyat sensibilitat amb el llenguatge inclusiu i el respecte a determinades realitats. De l’altra, la mateixa lògica de les plataformes —imatge constant, comparació, likes i algoritmes— ha fet créixer la pressió per complir un cànon estètic i ha obert la porta a noves formes d’assetjament.

Aquesta hiperexposició afecta especialment la població jove, que dona cada vegada més pes a l’aparença i conviu amb un aparador permanent on es normalitzen comentaris, bromes i judicis sobre el cos.

Els perills: aparença, comparació i impunitat

Les xarxes faciliten que la crítica arribi ràpidament i sovint sense conseqüències: darrere una pantalla, la gent s’atreveix més a opinar. També amplifiquen ideals irrealistes (filtres, retoc, posat) i un missatge repetit: “si no encaixes, canvia’t o amaga’t”. En aquest context, l’assetjament pel físic es converteix en una pràctica quotidiana i difícil de detectar, perquè sovint es disfressa d’humor o de “consell”.

Què és el body shaming

El body shaming és la crítica del cos: comentaris negatius (o humiliants) sobre l’aspecte físic d’una persona, o situacions que alimenten la vergonya i els complexos. Pot passar presencialment, però les xarxes socials el fan més visible i més constant.

Com es manifesta a internet

Hi ha formes directes, però també moltes d’indirectes i “invisibles”, que per això mateix costen de denunciar:

• Comentaris passiu-agressius: “quina valentia mostrar el teu cos, jo no podria”.
• Pressuposar orientació sexual o identitat pel cos i la manera de vestir.
• Fer fotos o vídeos per convertir algú en meme o contribuir a la seva difusió.
• Publicar ideals de bellesa molt retocats que imposen un únic cànon de bellesa acceptable.

Com que sovint no són insults explícits, aquestes pràctiques acaben integrades en la rutina i generen menys rebuig social.

Qui ho pateix més i qui ho sol fer

Les dades disponibles apunten que l’aspecte físic és un dels motius més freqüents per “ficar-se” amb algú (54,9%), només per darrere de la forma de ser (60,1%). I el gruix d’aquest assetjament circula sobretot per WhatsApp (66,4%), Instagram (50,5%) i TikTok (49,5%), però també pot aparèixer en videojocs i entorns online.

Dones i adolescents, el focus de la pressió

La pressió del cos “canònic” acostuma a recaure amb més força sobre les noies i les adolescents. També hi ha impacte en nois, sovint vinculat a la idea de masculinitat i a “no estar prou musculat”. Tot i això, són especialment els nois els que acostumen a tenir més implicació en pràctiques com comentar, publicar i reenviar continguts que ridiculitzen el físic d’una altra persona.

Conseqüències en la salut mental

El body shaming no és una broma: pot tenir un impacte psicològic important en la salut mental de qui el pateix. Entre les conseqüències més habituals hi ha:

• Estrès i ansietat
• Baixa autoestima
• Sentiments de vergonya i aïllament
• Risc de depressió

Quan l’avaluació del cos és constant, també pot alterar la relació amb el menjar, l’esport i la pròpia imatge.

El que adverteix Clara González Sanguino

La psicòloga clínica Clara González Sanguino posa el focus en una idea clau: la discriminació continua present entre adolescents. Ho diu així, literalment: «la presència de discriminació i estigma entre els adolescents sembla continuar existint, especialment en aquells grups que tradicionalment han estat més discriminats».

I afegeix una alerta especialment rellevant: els joves amb problemes de salut, tant física com mental, poden ser doblement vulnerables, perquè al malestar propi s’hi suma la discriminació i l’estigma. En el context de les xarxes socials, això pot multiplicar l’impacte del body shaming i fer que el dany passi desapercebut fins que ja és profund.

Una norma simple que ajuda

En aquesta línia, el missatge preventiu és clar: el cos aliè no s’hauria de comentar, ni “per fer un elogi” ni “per fer una broma”. A internet, una frase aparentment petita pot convertir-se en una càrrega enorme quan es replica, es comparteix i es queda penjada per sempre.