«La medicina no té les dones tant en compte com hauria de tenir-les»

Enginyera química i experta de referència en salut hormonal femenina, Marta León ha publicat fa poc El equilibrio perfecto: Cuida tus hormonas desde la microbiota. També és reconeguda pel seu activisme en el camp del sexisme en la medicina, un tema oportú en la setmana que finalitza amb el 8-M.

La medicina margina les dones?

Potser la paraula marginar és una mica forta, però no ens té tant en compte com hauria de tenir-nos. La medicina i la farmacologia no sempre s’adapten al cos femení. Continuem tenint el model masculí com a model únic, com a molt, es poden fer algunes adaptacions al cos femení. Des de la medicina, la salut estrictament femenina continua essent el que antigament es coneixia com a medicina del biquini.

I això què és?

Allò que tapa el biquini: mames, úter, etc. Això comporta que tinguem una visió tancada del funcionament del cos femení. La microbiota, per exemple, està en el cos femení i en el masculí. Però en el cas de les dones, pot fluctuar amb el cicle menstrual, pot alterar-se o pot modificar-se en l’embaràs, pot patir canvis quan entrem en menopausa... Però no està en la zona biquini, així que no s’aborda. El mateix passa amb la salut cardiovascular o amb la salut neurològica. Hauríem d’ampliar una mica la mirada a acompanyar molt millor les persones.

Des de la medicina, la salut estrictament femenina continua essent el que antigament es coneixia com a medicina del biquini. O sigui, allò que tapa el biquini: mames, úter, etc.

Com s’explica, si cada vegada hi ha més dones professionals de medicina i investigadores?

Per això està començant a obrir-se la mirada. Comença a haver-hi més medicina de la diferència. Així i tot, continua sent insuficient. Tenim molta conscienciació amb el càncer de mama, però no tanta amb la salut cardiovascular femenina. Per exemple, què ens passa en aquest camp a partir de la menopausa.

No tenim el mateix cor, homes i dones?

Però els símptomes d’una malaltia no són els mateixos. Es va fer un experiment molt interessant, amb actors van simular un infart i gairebé tots, homes i dones, representaven el típic infart amb simptomatologia masculina: dolor al braç esquerre, es tocaven en el pit... Doncs bé, en les dones no és així, no senten dolor al braç, l’infart pot començar amb una sensació de nàusees, amb una gran fatiga o fins i tot amb un dolor de mandíbula, aspectes que no solem relacionar amb un infart. Si les dones no coneixem això, què passa? Doncs que no alertem o no anem a urgències amb prou rapidesa.

Vostè acusa la medicina de sexisme, i també se l’acusa d’edatisme. Al final resultarà que la medicina és per a homes, i a més joves?

Una mica sí. Recordo que en l’època de la covid-19 va sortir a la premsa que la vacuna russa s’estava estudiant amb soldats d’entre 25 i 30 anys. Fixi’s que curiós, tot homes, i a més en un estat físic molt determinat. Això no incloïa, per exemple, dones amb menopausa. Tampoc a altres col·lectius de la població. Sí que fa una mica la impressió que no s’estan tenint en compte, com ara el cicle menstrual, l’edat o si ja la dona està en menopausa. Fa la sensació que si el cos femení surt del model, simplement se’ns treu o no se’ns inclou del tot.

Hauria d’haver-hi una medicina per a homes i una per a dones?

Aquesta pregunta potser hauríem de fer-la als investigadors. Però sí que és veritat que necessitem aproximar-nos molt més al fet que existeixi una medicina de la diferència. És a dir, que s’incloguin dones en els estudis i potser seran més complets. I també persones de diferents edats. De fet, ja s’està començant a fer.

Si coneixem els símptomes d'un infart en una dona, què passa? Doncs que no alertem o no anem a urgències amb prou rapidesa

No alentiria els processos d’investigació?

És cert que complicarà molt la recerca, però és que potser l’estem simplificant massa. No sé si hem de dur-ho a l’extrem que hi hagi medicina per a homes i medicina per a dones, però hauríem de matisar molt més, incloure diferents edats i sexes en els estudis. Si volem conèixer bé el cos humà i portar la medicina a un altre nivell, hem de fer-ho així.

D’una banda, es planteja la menstruació dolorosa com a motiu de baixa laboral, però de l’altra, la Generalitat premiarà els CAPs que signin menys baixes laborals.

Per exemple, l’endometriosi provoca molt dolor menstrual, però està molt normalitzat. Es podria flexibilitzar la feina perquè les que ho pateixen puguin teletreballar els primers dies de menstruació, que és quan hi ha més dolor. No es tracta de donar més o menys baixes, sinó d’ajudar a aquestes dones. També mèdicament, perquè a vegades es triga 6, 7, 10 anys a diagnosticar una endometriosi, això vol dir que potser durant 6, 7 o 10 anys la dona ha anat peregrinant per diferents metges fins a trobar un diagnòstic.

Ha de ser un calvari.

Hauríem d’intentar anar a l’origen o intentar trobar el perquè hi ha aquestes fatigues, per què hi ha tant d’hipotiroïdisme en dones, per què hi ha tant de dolor menstrual en dones. Al final, tot plegat afecta la productivitat d’un país.

No sé si hem de dur-ho a l’extrem que hi hagi medicina per a homes i medicina per a dones, però hauríem de matisar molt més, incloure diferents edats i sexes en els estudis

Els medicaments haurien de ser diferents segons el sexe?

Els fàrmacs es metabolitzen diferent en el cos d’un home i en el d’una dona, i no es té en compte. Per això hi ha més efectes secundaris en dones que en homes. Ens hi va la vida i ens hi va el benestar.

El 8-M és una bona jornada per reivindicar-ho.

El tema de la salut és importantíssim. El 8-M se n’ha de parlar i no sempre se’n parla. Es parla de la violència contra les dones, de mesures polítiques, etc, i està molt bé, però ¿què passa amb la salut? A vegades queda una mica oblidada i jo crec que és important que en un dia com aquest es miri com millorar la salut de les dones.

Subscriu-te per seguir llegint